He vist un reportatge a la TV3 sobre uns joves palestins que van participar el 2004 al Congrés Mundial de la Joventut a Barcelona. Un noi i una noia que parlaven força bé l'anglès, tendres, intel·ligents i raonables. El que no era tan tendre, intel·ligent ni raonable era la versió de la TV3 del conflicte palestí, tremendament sectària, ignorant fets bàsics com que els àrabs mai van acceptar la resolució de l'ONU que creava l'estat d'Israel, que els àrabs van començar totes les guerres contra l'estat d'Israel que, bàsicament, van perdre. O que darrerament els palestins s'entesten a votar un moviment terrorista, Hamàs, que encara aspira a llençar els israelians al mar. Jo sóc partidari que Israel es retiri a les fronteres originals (o a una altres fronteres que puguin pactar amb els palestins), i estic en contra de la colonització israeliana de Cisjordània. Pero no podem oblidar que un dels problemes clau és que no hi ha un interlocutor vàlid del costat palestí.
Com més veig la TV3, més m'estimo la Rahola, el Villatoro (que encara el deixen sortir a la nostra!) i el Culla. I no oblidem la Pessarrodona.
Com més veig la TV3, més m'estimo la Rahola, el Villatoro (que encara el deixen sortir a la nostra!) i el Culla. I no oblidem la Pessarrodona.
7 comentaris:
una precisió: "totes les guerres", no. Jo diria que la guerra dels 6 dies la va començar Israel bombardejant l'aviació egípcia.
La guerra dels sis dies la van començar els arabs i els isrealians tot just es van poder avançar al primer atac, destruint l'aviació enemiga i assegurant la victòria.
Com poden els israelians fer la pau amb qui els vol eliminar. Només quan els palestins acceptin la seva impotència serà possible la pau.
Bon post, felicitats pel bloc!
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
A mi també em sembla que la Guerra dels Sis Dies la va començar Israel.
M'ha agradat el post. Estic molt d'acord amb tot el que has dit.
Efectivament, RMF i Trena, els israelians no van fer el primer atac en la guerra dels Sis Dies. Sempre ha circulat la versió que es van avançar a un atac egipci, com diu Marc Arza (gràcies pel comentari), atès que, per exemple, el dia abans Egipte havia enviat moltes tropes i tancs al Sinaí, i hi havia altres informacions d'intel·ligència que indicaven un atac imminent. Tot plegat pot ser més complex.
Tampoc podem dir exactament que Israel va guanyar totes les guerres. Normalment es considera que la del Iom Kippur va ser com un empat. I la darrera del Líban com va quedar? En fi, gràcies per les precisions.
Tot serà complex, però una cosa és un casus belli, que els israelians en tenien diversos (no només els moviments de tropes egípcies en el seu propi territori, sinó un bloqueig naval parcial, i diversos atacs de milícies recolzades pels siris, crec), i l'altra és el començament d'una guerra, que tècnicament no pot ser una altra cosa que una acció militar, com a mínim en aquest cas.
La frase "tot just es van poder avançar al primer atac" no fa més que confirmar que el primer (si volem, primeríssim) atac el va llançar Israel. Perquè, de fet, no conec que la intel·ligència egípicia (si tal cosa existeix) s'avancés a l'avanç israelià, per a fer un primeríssim primer atac. En aquest escenari, clarament, els egipcis haurien estats els qui haurien fet el primeríssim primer atac.
En canvi, és tan intel·ligent la intel·ligència israeliana que després de començar una guerra són capaços de fer un joc de mans amb les paraules per atribuir el començament de la guerra a qui és atacat primer.
Ho has deixat clar: qui va fer el primer atac i qui amenaçava de fer-lo. En tot cas, el bany de realitat ha estat dur per als veïns d'Israel, i l'aprenentatge excessivament lent.
Sí, i se'ns dubte ho seguirà sent. En un reportatge, un líder àrab d'aquests moderats, no recordo qui exactament, deia que el gran problema d'Arafat (i en general dels palestins) és que mai havia acceptat que ha de fer política. És dir, deia, que no es pot jugar sempre al "tot o res", perquè en aquest cas "res" és el que tindran.
Publica un comentari a l'entrada