Deu fer dos o tres anys, no sé de què parlava tot emprenyat José Gutiérrez Vivó, i va dir: me importa un cacahuate japonés. Fins i tot crec que va dir: me importa un reverendo cacahuate japonés. Evidentment, jo no sabia què collons era un cacahuate japonés, però devia ser molt poca cosa...
Puntualitzem que a Mèxic es diu cacahuate, més proper al tlālcacahuatl o cacahuatl original (del nàhuatl), i no cacahuete, sempre més proper al cacavet que diuen al meu poble ;D . Bé, el cacahuate japonés (foto) és un cacauet pelat i banyat en farina de blat, midó de blat de moro, sucre, aigua, sal i salsa de soia, i passat pel forn, segons que ens expliquen des de Xile. Un cop torrat, aquest bany forma una closca entorn del gra de cacauet, i el fa més, diguem-ne, entretingut per picar, tot i que m'estimo més el cacauet sencer, que cal pelar-lo.
Si hem de fer cas de l'enquesta del CIS espanyol, hi ha un 45% de votants catalans a qui els importa un reverendo cacahuate japonés si s'aprova l'Estatut o no. No sé si això és una prova que no ens juguem cap canvi essencial (respecte a la situació actual). La veritat, encara no m'he registrat al consolat espanyol, i no puc votar en aquest referèndum, a no ser que aterri en persona al Vallès el dia 18. Serà que a mi també m'importa un cacahuate japonés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada