.
Descobrir les festes de Sant Joan a Ciutadella als catorze anys, amb una colla d'amics de 14-16 anys, va ser una experiència enlluernadora. Com era possible aquella sensació d'exotisme a només 30 milles nàutiques d'Alcúdia? Com podia ser tot alhora tan familiar? Uns ciutadellencs ens explicaren fil per randa el ritual de la festa dels cavalls, ens portaren a visitar joans el dissabte de Sant Joan, i ens van obrir de pit en ample les portes de casa seva. El gin corria francament generós i, enmig de la festa tradicional, joves parelles catalanes festejaven en posició preferentent horitzontal pel Born ciutadellenc, en una espècie de summer of love d'estar per casa. Hi vaig tornar, però no va ser el mateix. Quedem-nos amb el primer.
En canvi, la festa catalana de Sant Joan no m'ha acabat d'agradar mai. La que recordo més la vaig passar dins un cotxe en un embús, entre Barcelona i Alella, un trajecte curt que es va convertir en un Barcelona-Narbona, per exemple. Tot un clàssic, l'embús de la nit de Sant Joan. Encara a Alella vam arribar a temps a mitja revetlla, en una torre d'una urbanització (llavors encara no assaltaven les torres a garrotades). Una altra revetlla la vaig passar en una festa d'alemanys a Gràcia, on em vaig fer un fart de sentir ploure en alemany. I en una altra, la coca de Sant Joan amb nata (!) em va provocar una gastroenteritis de 15 dies, en plena època d'exàmens finals d'enginyeria.
La festa catalana de Sant Joan es ven molt bé, però no conec gaire gent a qui agradi de veritat. Massa sorolls, massa coets i petards, i massa calor. I massa embussos de trànsit. És molt millor l'obra de Dagoll Dagom (tot i que no la tornaria a veure) que la mateixa revetlla. Quedem-nos amb la lletra que cantava Sisa a l'obra:
Els indios tenen coca del Perú
els ianquis coca-cola refrescant
els catalans la coca de llardons
i l'estupenda coca de Sant Joan.
Us comento ara dues píndoles que no tenen res a veure amb Sant Joan.
Tekhas Instuments
Tot i que ho escriuen amb "x", els mexicans tenen tan clar que Texas es diu "Tekhas" (Tejas), que fins i tot de la famosa empresa electrònica nord-americana en diuen "Tekhas Instruments". Enginyera electrònica i amiga, la N. em diu que "Tekhas Instruments" fa un curs de processament digital de senyals (DSP) aquests dies per aquí, per a qui li interessi. A mi no, que consti.
Comiat de la tricolor?
Precisament, la N. diu que no es vol perdre el partit de la selecció mexicana contra Portugal, a punt de començar. Per què? Diu que serà l'últim, fins d'aquí a quatre anys, com a mínim. Hi haurà miracle?
.
Descobrir les festes de Sant Joan a Ciutadella als catorze anys, amb una colla d'amics de 14-16 anys, va ser una experiència enlluernadora. Com era possible aquella sensació d'exotisme a només 30 milles nàutiques d'Alcúdia? Com podia ser tot alhora tan familiar? Uns ciutadellencs ens explicaren fil per randa el ritual de la festa dels cavalls, ens portaren a visitar joans el dissabte de Sant Joan, i ens van obrir de pit en ample les portes de casa seva. El gin corria francament generós i, enmig de la festa tradicional, joves parelles catalanes festejaven en posició preferentent horitzontal pel Born ciutadellenc, en una espècie de summer of love d'estar per casa. Hi vaig tornar, però no va ser el mateix. Quedem-nos amb el primer.
En canvi, la festa catalana de Sant Joan no m'ha acabat d'agradar mai. La que recordo més la vaig passar dins un cotxe en un embús, entre Barcelona i Alella, un trajecte curt que es va convertir en un Barcelona-Narbona, per exemple. Tot un clàssic, l'embús de la nit de Sant Joan. Encara a Alella vam arribar a temps a mitja revetlla, en una torre d'una urbanització (llavors encara no assaltaven les torres a garrotades). Una altra revetlla la vaig passar en una festa d'alemanys a Gràcia, on em vaig fer un fart de sentir ploure en alemany. I en una altra, la coca de Sant Joan amb nata (!) em va provocar una gastroenteritis de 15 dies, en plena època d'exàmens finals d'enginyeria.
La festa catalana de Sant Joan es ven molt bé, però no conec gaire gent a qui agradi de veritat. Massa sorolls, massa coets i petards, i massa calor. I massa embussos de trànsit. És molt millor l'obra de Dagoll Dagom (tot i que no la tornaria a veure) que la mateixa revetlla. Quedem-nos amb la lletra que cantava Sisa a l'obra:
Els indios tenen coca del Perú
els ianquis coca-cola refrescant
els catalans la coca de llardons
i l'estupenda coca de Sant Joan.
Us comento ara dues píndoles que no tenen res a veure amb Sant Joan.
Tekhas Instuments
Tot i que ho escriuen amb "x", els mexicans tenen tan clar que Texas es diu "Tekhas" (Tejas), que fins i tot de la famosa empresa electrònica nord-americana en diuen "Tekhas Instruments". Enginyera electrònica i amiga, la N. em diu que "Tekhas Instruments" fa un curs de processament digital de senyals (DSP) aquests dies per aquí, per a qui li interessi. A mi no, que consti.
Comiat de la tricolor?
Precisament, la N. diu que no es vol perdre el partit de la selecció mexicana contra Portugal, a punt de començar. Per què? Diu que serà l'últim, fins d'aquí a quatre anys, com a mínim. Hi haurà miracle?
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada