M'arriben notícies d'una amiga russa. La notícia no és que avui els russos hagin escabetxat el "president" txetxè en la clandestinitat M'explica que per viatjar barat al seu poble haurà d'agafar un tren Moscou-Grozni. No hi haurà d'arribar, a Grozni. Baixarà força abans d'entrar a Txetxènia, però està espantada d'haver viatjar 24 hores (he dit 24 hores) amb un tren ple de txexens. Segurament exagera.
Potser és una revenja del destí, per haver ella desitjat que llencessin un parell de bombes atòmiques sobre Txetxènia, com va reclamar un dia davant meu. Els russos no coneixen el barco de rejilla, però tenen la bomba atòmica. I carta blanca mundial per resoldre la qüestió txetxena com un afer intern. D'una garrotada, és clar.
Bon viatge, i que la llavor de la fraternitat universal germini en aquest trajecte en el transtxetxenià...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada