.
No he pres peyote, ni m'he fumat els geranis del balcó. No es tracta d'una pel·lícula de Robert Rodriguez. És una notícia apareguda a El Universal d'ahir:
Cien sicarios decapitan a 3 policías y a civil en Rosarito
He dit un comboi de 100 sicaris disfressats d'agents de l'AFI (l'FBI mexicà, com si diguéssim). By the face. Segresten quatre persones, les tallen el coll, i travessen impunement tot Rosarito i Tijuana per abandonar els seus caps a una avinguda de la segona ciutat. És consol viure a més de 2.000 km del lloc?
No he pres peyote, ni m'he fumat els geranis del balcó. No es tracta d'una pel·lícula de Robert Rodriguez. És una notícia apareguda a El Universal d'ahir:
Cien sicarios decapitan a 3 policías y a civil en Rosarito
He dit un comboi de 100 sicaris disfressats d'agents de l'AFI (l'FBI mexicà, com si diguéssim). By the face. Segresten quatre persones, les tallen el coll, i travessen impunement tot Rosarito i Tijuana per abandonar els seus caps a una avinguda de la segona ciutat. És consol viure a més de 2.000 km del lloc?
6 comentaris:
o és un perill viure a menys de 2001km =/
"Quiero la cabeza de Alfredo García", una pel.li del pare de tota aquestes criatures, Peckimpha (?), que va escandalitzar en el seu moment.
Però ja veus que això també es va globalitzant. No hi ha consol quilomètric. Ara, per aquí, "assalten les torres a garrotades".
Els estudiosos en diuen "fallida de l'Estat". N'Hi ha comptabilitzats uns quants, d'Estats fallits, i molts més en procés de. Certament, encara hi ha distàncies entre Somàlia i Mèxic, i entre Mèxic i Catalunya, i pel que conec de Sudamèrica, dintre dels mateixos països hi ha oasis de seguretat i benestar, ja que pagant Sant Pere canta.
Bona revetlla tingui...
Lola
Un amic meu és un fan del Sam Peckinpah (i de l'spaghetti western), però a mi no m'acaba d'agradar. No he vist aquesta que tu dius.
Com tu dius, fallida de l'estat, i la distància per ella mateixa no és garantia de res.
Per cert, espaterrant el teu apunt sobre l'ascensor del Museu d'Història de Catalunya...
Mai9: com dic a dalt, la distància efectivament per ella sola no garaenteix res...
laltre dia al tren em van preguntar si havia pres pellote (peyote)...
... visca el surrealisme barceloní!!!
Bé, no sé jo si és segur o què, quin lloc és segur de Mèxic?
Espero que hagis passat un bon sant Joan. Un petonàs!
Així per les bones, et van dir si havies pres peyote? Potser era el revisor? Et va picar el bitllet i et va preguntar si havies pres peyote? ;D
Jo dic que ja no hi ha revisors, als trens... Els devien estomacar els viatgers que no paguen, segurament.
A Mèxic hi ha ciutats molt insegures, i n'hi ha de força o molt segures (jo estic en una de les útlimes, de moment, i toquem ferro...).
Antoni: ja però em feia gràcia la frase :P
per cert, on està això tan espaterrant de l'ascensor?
Publica un comentari a l'entrada