Mentalment assegut sota un mezquite del pati, fotent-me un mango amb xili, i mirant la tele a l'interior de la casa, he vist a TVC Internacional el debat de la TV3 sobre l'Estatut. Lamentablement, no hi havia cap persona coherent demanant el no des del catalanisme. Carod no tenia la més mínima credibilitat. La seva cara era un poema; semblava dir: què hi faig aquí defensant un no en què no crec. O encara: com he estat tan ruc d'acabar com he acabat, derrotat, i defensant una postura que ara és tan minoritària. La resposta és, òbviament: per l'intent fallit de seguir compartint el poder a qualsevol preu. El paper de Carod va ser patètic. No tenia esma ni per esquivar les clatellades amb dignitat.
Estic segur que a Esquerra hi ha gent que podia defensar el no (o fins i tot el sí!) amb dignitat, simplement perquè a Esquerra deu quedar gent que mai no ens ha volgut fer creure que la mare de Déu nom Joana, ni han pensat que podien seguir comandant el vaixell després del gol de Mas-Zapatero, ni després que la tripulació del partit els fes canviar la ruta, diguem-ne, 120º. Carod, cap a casa!
5 comentaris:
No és per tocar la pera, però.. Hi ha algun polític que t'hagi convençut, amb l'Estatut?
Doncs, ara que ho dius, francament no...
Plenament d'acord amb el paper galdós de Carod a TV3; em va semblar, a més, que n'era conscient, la qual cosa hi afegia patetisme. La contundència i insistència de Mas hi afegia sang i fetge.
Val a dir que l'Estatut no ha estat pas un espectacle edificant. L'acord Mas-ZP va ser alta traïció de campanetes, tant per part d'un com per part de l'altre, tot i que la cosa estava tan encallada i encanallada que, probablement, era l'única sortida.
Lamentablement, opino que aquests dos anys i mig no hauran passat en va; que la credibiltat i, per tant, la força del país en surt tocadeta, vaja.
Lola
Sí, ell ho veia el paper que feia...
El país ha quiedat tocadet, efectivament. I no sé si sortirà un nou lideratge per adreçar el rumb. En tot cas, penso que hi haurà una reacció a les properes eleccions, i que veurem canvis...
Convençut cap, però si haguéssim d'anar a votar per convenciment, potser no ho faríem mai. Sí que em commou Piquer, que rep per totes bandes, començant pels seus.
Millor parlar d'interès i de mal menor, que són incentius de més baixa intensitat per votar. I, a més, ara ja sabem que Carod és un mal major.
Publica un comentari a l'entrada