dilluns, de desembre 26, 2005

Sortida a Xilitla, SLP


A només 90 km de Jalpan per la carretera federal 120 hi ha la ciutat de Xilitla, San Luis Potosí, a la regió de la Huasteca potosina. Des de Jalpan és una perfecta excursió d'un dia si teniu cotxe. També s'hi pot anar en autobús. Val a dir que la "x" de Xilitla es pronuncia "kh" (jota castellana), com en tants d'altres topònims d'origen nàhuatl. En aquest cas, Xilitla vol dir "lloc de caragols".

Els al·licients de la sortida són: la gran biodiversitat que es pot observar en un trajecte relativament curt, els variats paisatges de muntanya, el jardí tropical surrealista de Las Pozas, la visita a l'atrafegat mercat al carrer que és Xilitla i el convent dels agustins.

Sortint de Jalpan, la vegetació és la selva baixa caducifòl·lia ja esmentada, amb terres de cultiu al mig de les valls. Més amunt del trencall de Tancoyol, el relleu és més abrupte, aneu guanyant alçada, i apareixen els boscos d'alzines. Una mica més amunt, la vegetació canvia a un bosc mixt d'alzines i pins, un altre festival holàrtic.



Comença la davallada i passat el límit estatal entreu a San Luis Potosí. Pocs quilometres més avall, i gairebé de sobte, us trobeu immersos en un exuberant bosc tropical, probablement una selva alta perennifòl·lia.


Arribem gairebé per atzar a Las Pozas (la senyalització no és excel·lent), la finca que un mil·lionari i artista escocés, Sir Eduard James, va aprofitar per combinar aigua, vegetació tropical i construccions un pèl surrealistes. La sensació és la d'una ciutat absurda abandonada pels seus habitants i envaïda per la selva tropical. Val la pena visitar-la.



Arribant al centre de Xilitla, que no és precisament San Miguel de Allende, sentireu bategar el cor d'aquesta ciutat-mercat, on tots els carrers cèntrics fan olor de cafè torrat (no en va és una zona de cultiu de cafè), i podeu aprofitar per comprar-ne.



Tres moments capturats a Xilitla: un perruquer fa la seva feina al carrer, algú ens adverteix que el carretó no es deixa (ús exclusiu d'Abarrotes La Popular), i una parada de venda al carrer, on s'amunteguen els chiles secs, els cabassos i els zacates d'huleespuma:



Per manca de temps ens vam quedar sense visitar el convent dels agustins de Xilitla, l'edifici colonial més antic de l'estat de San Luis Potosí. De tornada, deixem enrera un mar de núvols sobre la Huasteca potosina...

6 comentaris:

Laura ha dit...

eii geoo... ja soc a catalunya, amb totes les penes i desgràcies... espero que gaudeixis molt per Mèxic.. jo et continuarè llegint, petons!

Geococcyx ha dit...

Holaaaa maca! Aquí seguim... Aviam si fas el PFC aviat i tornes cap aquí.

No sé qui va dir que el món es dividia entre els qui han penjat la seva foto al bloc i els qui no. Bé, tu pertanys a la meitat que sí. Però veig que al bloc "catlau" vas més enllà i ens hi penges els teus sentiments. Lauraaaa, els tens quadrats! ;-D

Laura ha dit...

ei geo, no m'havia adonat d'aquest post que m'havies deixat perdudet.. si.. a mi m'agrada que em coneguin ;) Quan torni et visito! segur!! Petons Geo

Geococcyx ha dit...

Ha! O sigui que encara no havies llegit aquest comentari... Tà bé, xò...
Tot Mèxic espera el retorn de "la Ingeniero Fructuoso", com et dirien aquí ;D

Anònim ha dit...

Nostalgia al ver fotos del lugar que se quiere tanto porque nos vió nacer y en el que no podemos estar porque nuestras necesidades y el ritmo de vida actual no permite tomarnos el tiempo que quisiéramos...

-FChG.
MTY, NL, MEX.

Geococcyx ha dit...

Pues ójala encuentren unos días para escaparse a estos lugares. Hasta los "paisanos" regresan en diciembre...
Saludos cordiales