Crec que mai havia viscut els huracans amb tanta intensitat com enguany des d'aquí (tot i que ja és la tercera estacio d'huracans que passo a Mèxic). Segurament, als qui ho heu seguit des d'Europa també us ha passat el mateix. De sobte a TV3 els meteoròlegs només parlen d'huracans, tempestes tropicals i de l'escala Saffir-Simpson. I com xalen!
El Katrina i el Rita hi van ajudar força. Van ser els grans protagonistes, fins i tot en aquest bloc, tot i que el petit Stan, només una mica més tard, va deixar centenars de víctimes a Guatemala i va fer desastres a Chiapas, Mèxic. El Wilma, Déu n'hi do: potser és el primer cop que quantitats massives de catalans han experimentat a l'estranger allò d'els rics també ploren (o allò d'amar a Dios en tierra de indios). Catalans, com gairebé sempre, informativament diluïts entre els 3,700 espanyols que eren de vacances a Cancún i rodalies. Cap periodista va poder investigar quants catalans hi havia a Cancún?
Després del Wilma, encara la tempesta tropical Alfa, que per moments va ser un petit huracà, i ara veig que la tempesta tropical Beta remena la cua a prop de la costa de Nicaragua i d'Hondures. No en sortirem.
Veient les tones de carn humana indocumentada que passa pels debats que fan sobre l'Estatut a TV3, i veient el biaix dels comentaristes de plantilla a ca la Barceló (Martí Gómez i Ramoneda), penso que tampoc en sortirem. Ignacio Villa, un cap de la COPE va dir a ca la Barceló que el projecte d'Estatut era, article a article, una Constitució per a Catalunya. El millor elogi involuntari (i segurament immerescut) que s'ha fet del projecte d'Estatut. Tampoc en sortirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada