Fa unes setmanes anunciava que ja s'acostava el Día de la Madres, dia d'exaltació nacional de la mare mexicana. Dia 10 de maig és el dia de la mare aquí a Mèxic. I no és una festa que més o menys intenti obrir-se camí en el mercat entre anuncis del Corte Inglés. És una festa completament arrelada que impregna tots els porus de la societat mexicana, exaltant un concepte força tradicional del paper de la dona i de les mares en la societat mexicana.
Avui és dia festiu (recuerdos als lectors que treballeu avui com un dia qualsevol). Els cantants famosos van anar ahir a la nit a la Basílica de Guadalupe a cantar-li les mañanitas a la marededéu de Gudalupe (mare per excel·lència), i la televisió ho va transmetre en directe. Les floristeries treuen fum dels encàrrecs que tenen. Els restaurants fan menús especials i tenen música en directe (mariachi, trio,...), i no donen l'abast. A la televisió passen pel·lícules antigues sobre el tema:
La sombra de los hijos (1964)
Madre querida (1950)
Però, especialment, El día de las madres (1968) amb Sara García, Amparo Rivelles (Riveles per als amics), Marga López i Fernando Soler. El día de las madres és com el Ben Hur o Els deu manaments del dia de la mare.
El missatge del dia d'avui és: aquella mare mexicana que, per la irresponsabilitat del seu marit i dels seus fills (irresponsabilitat que ella mateixa ajuda a reproduir), té l'alternativa de suïcidar-se o carregar ella sola amb tot el pes de la família. Doncs aquella mare mexicana rep un dia a l'any l'homenatge dels seus fills, que admiren la seva heroica i sobrenatural abnegació i l'encoratgen a seguir indefinidament com fins ara. Tot això entre mañanitas, flors, i programes indescriptibles de TV (per molt que ho expliqui, cinc minuts de TV Azteca valen més que un milió de paraules).
2 comentaris:
segons el que he llegit al teu bloc, les mares tenen una altra sortida, molt habitual, a part del suicidi i de l'abnegació, que és morir assassinades.
Les estadístiques de 14 dones assassinades al dia pels seus marits, que va donar la Secretària de Desenvolupament Social (i que jo mateix vaig recollir), jo n o me les acabo de creure. Després d'aquell apunt han sortit estadístiques del DF, i no són consistents amb el nombre tan elevat que donava la Sedesol.
Tanmateix, el problema existeix...
Publica un comentari a l'entrada