Peculiar Arcàdia de l'altiplà

.

Típicament un poble de l'altiplà mexicà tindrà les cases de formigó vist, o pintades de colors vius, o combinades amb velles parets de tova, o tot alhora. Potser amb els forjats aixecant-se doblegats per damunt el terrat. Sovint no hi faltaran, al centre, cases de pedra, del segle XIX o més antigues. O, sobretot, qualsevol d'aquests pobles pot tenir una església preciosa del segle XVII, amb una porta de fusta massissa com aquesta de les fotos.

____

Per aquestes contrades, la majoria segueix celebrant religiosament, i religiosament, el ritual dels quinze anys, com ahir mateix ho feia aquesta família, al portal d'una església del segle XVII, després de la missa dels quinze anys. Quan la principal obligació dels pares amb la filla era casar-la, la festa dels quinze anys era una manera de dir "ja tenim la filla casadora". Els quinze anys, un bon dia per estrenar corretja, capell i botes... La vigència d'aquesta celebració resulta força suggerent. Tot resulta força suggerent.



Mentrestant, a la plaça del poble unes parades oferien cistelles, sota un tendal de color rosa mexicano, un color que il·lumina les mercaderies als tianguis de tot Mèxic. I al mercat proper la gent s'acostava a les parades per comprar fruita, xilis secs (d'esquerra a dreta: chile morita, chile de árbol i chile guajillo) o gorditas. Jo he comprat 1,5 kg de plàtans per 6 pesos (0,44 EUR). A la dreta, la meva ferreteria preferida, en aquest poble que visito cada mig any, aproximadament. L'oferta de mànecs d'aixada és espectacular, igual que l'assortiment de cordes de plàstic.



* Les dues primeres fotos són de l'octubre de la tardor del 2004, i la resta són d'ahir (28/10/2006). Són de pobles diferents.

Detalls del Firefox 2.0

.

Com sap "tothom", aquesta setmana ha sortit el Firefox 2.0. Me'l vaig instal·lar de seguida. De les versions 1.x ja m'agradaven la rapidesa, la navegació amb pestanyes, les adreces d'interès actives, o la cerca integrada. Del 2.0 ja m'agraden dos detalls nous: les pestanyes amb la icona "X" per tancar-les (t'has d'acostumar, per això, a esquivar-les en canviar de pestanya, perquè si no, fas clic a la "X" i es tanca la pestanya!), i el corrector ortogràfic incorporat: va de conya per escriure un apunt al Blogger, per exemple. A part del corrector/diccionari, hi ha tot un món de complements que no he explorat.

Segons el dia, 20%-30% dels visitants de Cartes vénen "en Firefox".
.

Notes del cap de setmana: llardons, rocola i visats

.

Divendres vam anar convidats a una celebració amb molta gent. Un sopar al jardí d'una casa, amb un bufet a base de chicharrón de puerco y puerca (llardons cuinats), carn de porc amb mole rojo, pollastre amb mole verde, picadillo, tinga, moronga... Tot això és dinamita per al meu aparell digestiu, especialment per al 5% inferior del tracte intestinal. Vull dir que només en puc menjar amb molta moderació, per allò del chile campana, que pica y repica... Per si no n'hi hagués prou, tot figura a la llista de menjars que el metge em té prohibits. Quina panxada de fam!

La novetat de la nit va ser la rocola. Així en diuen de la màquina de tocadiscs (jukebox), en honor de l'antiga marca Rock-Ola, que els amfitrions havien llogat per a la festa. Naturalment, la màquina ja no tenia discs ni calia posar-hi monedes. Tot devia estar gravat en un disc dur, o ves a saber. Tenia una pantalla i un teclat, des d'on podies triar cançons de set-cents discs (700!), dels quals podies veure la portada i la llista de cançons. Val a dir que la varietat dels set-cents discs era relativa. La majoria eren de l'estil de la primera foto (Los Cadetes de Linares; de Linares, Nuevo León, s'entén). Centenars de clònics amb barret texà o norteño. anaven desfilant per la pantalla de la rocola. Els discs més alternatius eren com els de la segona foto (Los Yonics o Mocedades). Amb una paraula...



Visat per als EUA

A la fi la meva dona s'ha decidit a demanar el visat per als EUA. M'ha costat més de dos anys convèncer-la: no li feia cap il·lusió. Qualsevol dia li pot interessar un congrès o un curs als EUA i no hi podrà anar. Per no parlar d'un viatge a Nova York, San Francisco, Boston, o al cau de l'ós Yoggy. Per fer-la enrabiar jo li dic que sense el seu visat no podrà a anar a Laredo, Texas, ni de passada, tenir una balacera experience a Nuevo Laredo, Tamaulipas.

Els ciutadans comunitaris no en necessitem, de visat per als EUA, si tenim el nou passaport, que és de lectura electrònica (jo ja el tinc). Però els mexicans sí. I no donen gaire facilitats per treure-se'n un. Primer has de demanar cita per telèfon: et diuen tot el que cal portar, i et donen cita, per exemple, per d'aquí a sis mesos. T'avisen que l'espera és de quatre hores, que el visat te'l donen o no, i que si te'l donen, l'oficial d'immigració encara et pot negar l'entrada al país. D'aquí sis o vuit mesos en parlarem!
.

Translation disclaimer

.
He afegit provisionalment uns enllaços de traducció automàtica (barra lateral), gràcies a Translendium, que permet aquest tipus d'enllaços directes. Encara avui dia, les traduccions automàtiques poden donar lloc a textos surrealistes i delirants. Sembla que la traducció a l'espanyol és la millor (si més no, es tradueix correctament el títol del blog), seguida de la francesa, i de l'anglesa. Òbviament, l'única versió genuïna és el text original en català

I have provisionally added some automatic translation links (side bar), thanks to Translendium, which allows for this kind of direct links. Still today, automatic translation can result in surreal and delirant texts. It seems the Spanish translation is the best (at least, the blog title is correctly translated), followed by the French one, and the English one. Obviously, the only genuine version is the original Catalan text

He añadido provisionalmente algunos enlaces de traducción automática (barra lateral), gracias a Translendium, que permite este tipo de enlaces directos. Aún hoy en día, la traducción automática puede dar lugar a textos surrealistas y delirantes. Parece que la mejor traducción es la española, seguida de la francesa y la inglesa. Obviamente, la única versión genuina es el texto original en catalán.

J'ai ajouté quelques liens de traduction automatique (barre latérale), grâce à Translendium, qui permet ce type de liens directs. Encore aujourd'hui, les traductions automatiques peuvent donner de textes surréalistes et délirants. Il semble que la traduction espagnole est la meilleure (au moins, on traduit correctement le titre du blogue), suivi de la française et de l'anglaise. Évidemment, la seule version génuine est le texte catalan originel.
.

Novetats a Lo ruc

.
Lo ruc de Formentor s'ha reactivat per uns dies, per reciclar fotos i impressions de l'estiu passat...
.

Cosmo TV, i senyeres a mig pal

.
A casa, el moment culminant del dia sembla que sigui a les deu de la nit, quan al canal Cosmo TV passen la sèrie Sex and the City, que aquí es diu Sexo en la ciudad. Aquestes noies cremen moltes energies en cercar no sé sap ben bé què. Tanmateix no ho troben. Aparentment, la Samantha és l'única (potser és l'única que sap què busca).

Fa unes setmanes passaven la sèrie doblada (ara ja no). Detesto aquest espanyol neutre que parlen a les sèries doblades per al mercat llatinoamericà. M'agrada l'accent argentí, el xilè, el colombià, el veneçolà, i, fins i tot, el mexicà i l'espanyol, però trobo insofrible l'espanyol neutre, aquesta cosa incolora, inodora i insípida. Suposo que respon a una necessitat del mercat, i que si no existís l'haurien d'inventar.

Després de Sexo en la ciudad, fan un programa en què una sexòloga anomenada Alessandra Rampolla (entrevista), que té un doctorat en Estudi avançat de la sexualitat humana, desplega la seva ciència per resoldre profusament els dubtes que li plantegen des de qualsevol lloc de l'Amèrica hispana. Té unes capacitats pedagògiques i comunicatives molt notables. Jo em quedo bocabadat. I quin pou de ciència! Em caldrien unes tres vides per posar-me al nivell d'aquesta dona (és falsa modèstia...).

La setmana passada, Rampolla va entrevistar una noia argentina i un tal Jaume, dins un miniespai anomenat El Living. Es van conèixer en un xat, i van començar com a parella virtual, però sembla que ja han passat a l'ensenyament presencial. El tema de l'entrevista era que el noi tenia problemes ocasionals d'erecció quan feia servir el preservatiu. Mare de Déu, Senyor, aquest Jaume ha deixat el pavelló viril català en una posició compromesa ;-) Acabant El Living, tots dos se'n van tornar amb un grapat de precisos consells per superar el problema. Esperem que la senyera aviat deixi d'onejar a mig pal...

Notes del cap de setmana: comunions, massatges i vailet pàrking

.
Dissabte vam anar convidats una primera comunió, cosa bastant freqüent aquí a Mèxic. Era a una hora un pèl sorprenenent: les nou del matí. Després venia un esmorzar de bufet a la mexicana per als convidats, en un restaurant bastant bo. Tot, tanmateix, força senzill i familiar. Suposo que molts dels convidats se n'havien de tornar cap a Mèxic el mateix dissabte, i els convenia una celebració matinera. De tota manera, aquestes matinades eclesiàstico-gastronòmiques són bastant comunes en aquesta ciutat.

El cardiòleg m'ha passat un full amb tot allò que no puc menjar, i, com deia un capellà mallorquí, tot el què m'agrada, o és pecat o engreixa. De manera que vaig fer una mica de bondat: un plat de fruita amb iogurt i fruits secs, mig plat de barcacoa de xai amb patates (niii-noo-niii-noo), cafè i suc de taronja. Sort que m'estic cuidant. Durant el dinar van sortir insospitats temes mexicans, com que per moldre industrialment el xili habanero sec (la bomba atòmica dels xilis) hi ha qui es vesteix com per a la guerra química i bacteriològica, per tal d'evitar una intoxicació per capsaïcina.

A les dotze vam haver de deixar la festa, perquè teníem hora en un lloc on et fan una hora i mitja de massatges xinesos amb aromateràpia, per 200 pesos (14,7 EUR). Experiència que fa poc hem descobert i que ja hem repetit. Quedes com nou, i en acabar et donen una infusió d'espígol. Superades les reticències (em pensava que l'espígol no era d'administració oral: qui voldria una infusió de Moana o de Lavanda Puig...?), la bullidura d'espígol t'acaba de ressuscitar. Diu la meva germana que a Mallorca li cobren 40 EUR per una sessió d'aquestes, però crec que no té cap intenció de venir a viure a Mèxic...

Dissabte a la nit, sopar en un restaurant presumptament espanyol, amb pianista i rondalla. La rondalla es va esbravar d'interpretar clàssics de Los Churumbeles de España. Una institució d'alguns restaurants mexicans és el valet parking, copiat suposo dels EUA, que consisteix en donar les claus del cotxe a una persona, perquè te l'aparqui, i després, a la sortida, te'l vagi a buscar. Per una propina. Aquí valet ve del francès i vol dir servent o criat. Com que sol ser un noi qui dóna aquest servei, faig la broma que en podríem dir vailet parking! Curiosament, segons el diccionari de l'Encilopèdia Catalana, el terme vailet deriva de vaslet (occità i francès antics), que en francès ha derivat en valet, que, com ja he assenyalat, vol dir servent o criat. M'encanta el vailet parking!

Diumenge a la tarda, visita als multicinemes, a veure la pel·lícula Pretendiendo, una història a Valparaíso, Xile. Una comèdia romàntica intranscendent, amb la que he passat una bona estona, sobretot per la caricatura d'argentí femellut que broda Marcelo Mazarello, i per la impressionant Bárbara Mori. Belles imatges, també, de Valparaíso. Aquí un tràiler.
.

Fonètica recreativa per al pont del Pilar

.
[Un llarg pont es mereix un llarg apunt. A Mèxic no és festa avui. Molts d'anys a les Pilars]

Fa anys que sento parlar de tant en tant de Pascal Comelade a Catalunya Ràdio, a altres emissores catalanes, i avui n'han parlat a TV3. Aquest músic nord-català té un nom francès i un cognom que molt probablement és català, i que seria una grafia prefabriana, i clarament afrancesada, de Comalada. Una comalada és, segons el DCVB, una coma o clotada gran entre muntanyes. De fet, al Vallespir hi ha un torrent que es diu La Comalada, que desaigua al riu Tec, segons, un altre cop, el DCVB. Potser n'hi ha més d'una de Comalada, perquè he trobat aquesta La Comelade, afluent del riu Tet, també a la Catalunya Nord.

Per si quedava cap dubte que Comelade és un cognom nord-català, he trobat aquesta llista de cognoms francesos, on s'explica que Comelade: Désigne celui qui habite un lieu-dit (la) Comelade ou en est originaire. Signification du toponyme: la combe (vallée encaissée) large. C'est dans les Pyrénées-Orientales que le nom, rare, a été le plus répandu (variante : Comalada). Deux petites rivières de ce département s'appellent la Comelade (Millas, Le Tech), à noter aussi le hameau de Coumelade à Bonac-Irazein (09). Hi ha la variant Comalada! Voilà! Certament, comalada deu ser també una paraula occitana, perquè aquesta Coumelade de Bonac-Irazein és a l'Arieja, a la regió francesa del Migdia-Pirineus, i també perquè hi ha una Comalada a la Vall d'Aran. Però tenint en compte que Pascal Comelade és nord-català, podem pensar que els seu cognom és més aviat català.

Conclusió de partida: tot sembla indicar que el "Comelade" de Pascal Comelade és un cognom nord-català equivalent a Comalada, que té un significat molt precís en el diccionari català. Comalada, de fet és un cognom: hi ha un Salvador Comalada, que es dedica a la matemàtica de creació musical, o una Pilar Comalada Muñoz, pèrit judicial (encara no hi ha pèrites?...).

Bé, en aquests moments milions de lectors s'estan preguntant a què respon aquesta allau de catalanitat que davalla turbulenta per La Comalada. Fidels mexicaires, això era el pròleg d'un petit exercici de fonètica recreativa, estimulat per la manera com solen pronunciar Comelade a Catalunya Ràdio i a TV3.

Suposem que jo sóc periodista de Catalunya Ràdio o de TV3, parlo català oriental, i avui em toca parlar de Pascal Comelade. Com pronunciaré Comelade, aquest cognom català equivalent a Comalada? Aviam, suem una mica:

- La o és àtona --> u
- Les dues e són àtones --> ə (e neutra)
- La a és tònica --> a
- Sembla que aquesta d és una mica especial i es representa pel símbol ð

És a dir: kuməláðə

I Comalada? Aviam:

- La o és àtona --> u
- La primera i la tercera a són àtones --> ə (e neutra)
- La a és tònica --> a

És a dir: kuməláðə

(exactament com indica el DVCB)

És a dir, Comelade i Comalada es pronuncien exactament igual en el català oriental que solen parlar la majoria de persones a la Corpo. Heu sentit mai un periodista de la Corpo que pronunciï Comelade així? Jo mai. Bé, crec que Claudi Puchades, un altre cognom sucós, és l'únic. Aleshores, com ho pronuncien? Exactament així:

komeláðe

Òndia! Amb o, i amb e tancada! De quatre vocals n'encerten una. Què ha passat?...

Hipòtesi 1. El periodista s'ha passat al català occidental, exclusivament a l'hora de pronunciar Comelade.

M'estranyaria, més aviat els occidentals orientalegen a la TV3. En tot cas, per què ho faria només amb una paraula?

Hipòtesi 2. Nooo, és que Pascal Comelade és un músic francès, i jo pronuncio el nom a la francesa.

Aviam, desempolsaré el meu màster de francès de la universitat de Côte-des-neiges. En francès es pronunciaria, més o menys:

koməlád

Noo, així no ho pronuncien a la TV3! És clar que un francès meridional probablement ho pronunciaria:

koməládə

Tampoc, així no ho diuen a la TV3!

Hipòtesi 3. Noo, és que Pascal Comelade, segons la Viquipèdia, té molts de seguidors al Japó, i a la TV3 ens agrada pronunciar-ho a la japonesa...

La meva amiga Kanako, nascuda a Sapporo i mont-realesa de vocació, em confirmaria que un japonès pronunciaria Comelade més o menys com els de la TV3. Òndia, no descartem aquesta hipòtesi, però el cosmopolitisme de la TV3 no va més enllà de la tanca de Melilla o de les costes de Fuerteventura... [Dic confirmaria perquè li he perdut la pista, a la Kanako]

Hipòtesi 4. El periodista de TV3 era mexicà

Emulant les gestes de Mossèn Alcover, m'he posat una sotana i he recorregut ranchos i comunidades rurals de l'altiplà mexicà per fer una enquesta lingüística - fonètica, bàsicament - entre 50 mexicans que no sabien un borrall de francès. Preguntats sobre com pronunciarien Comelade, tots, absolutament tots (100% de la mostra), m'han enviat a la chingada, directament. Amb l'ajut d'una antropòloga suïssa, i disfressat de plateado, he aconseguit acostar-m'hi un altre cop i fer l'enquesta. Tots, absolutament tots (100%), han pronunciat Comelade exactament igual que els periodistes de la TV3:

komeláðe

Els periodistes que diuen komeláðe podrien ser mexicans...

Hipòtesi 5. Us deixo la cinquena i definitiva hipòtesi a vosaltres.
...

I, finalment, no sé com pronuncia Pascal Comelade el seu cognom ...
.

Un exalumne de català camí de Barcelona

.
Els mexicaires més veterans recordaran unes classes de català elemental que vaig fer la primavera del 2005 (Apostolat en terra d'indis) a uns quants estudians mexicans de llicenciatura (enginyeria i física) que no descartaven anar a fer un màster o un doctorat a terres catalanes. Van ser, tot en gros, quinze hores de i en català, amb una propina d'un capítol de Plats bruts (Tinc 48 hores, un pèl escatològic per als gustos mexicans, però què hi havíem de fer), i un sopar a casa. Va servir per fer-los perdre una mica la por, i transmetre'ls actituds positives cap al català. Intentar, en definitiva, que no es convertissin en militants de la ignorància (de la ignorància lingüística com a "dret fonamental" de la persona).

Tot i que havien de ser cinc alumnes, se'n van presentar vuit, dels quals, tanmateix, només cinc van acabar. Els havia perdut la pista a la majoria. Una noia se'n va anar dos mesos a la UCLA, i ara s'ha titulat i treballa a la General Electric a Querétaro. De moment, no farà el màster ni a Catalunya ni enlloc. Un altre exalumne estudiava francès per anar-se'n a fer estudis de postgrau a França. Un tercer alumne se n'havia d'anar a fer un semestre a la UIB (Mallorca), però abans, l'estiu del 2005, havia de passar dos mesos al Fermilab, a Chicago, i jo no sabia si realment se n'havia anat després a Mallorca. Divendres me'l vaig trobar dins un autobús, i em va contar que, efectivament, va fer un semestre a la UIB. El curset de català li va anar molt bé, perquè les classes a l'UIB eren en català. Sembla que aviat se'n tornarà, ara cap a Barcelona, a fer el doctorat en una universitat catalana. No vam poder parlar gaire, i no en sé més. Va dir que em passaria a veure abans de partir, però suposo que no hi haurà ocasió de veure'l.

Bé, mexicaires de Catalunya, si es dóna el cas, no dubto de la vostra hospitalitat...
.

Amenities de l'Instituto Nacional de Migración

.

.
Anar a fer un tràmit a l'Instituto Nacional de Migración (INM) té grans i dubtosos avantatges, com asseure't a un sofà mentre esperes que t'atenguin, veure passar una filera de centreamericans detinguts abans de ser deportats al seu país, llegir la revista de l'INM, o que et regalin un calendari del 2006 amb aquest missatge espatarrant del President.

Els paisanos són els mexicans que viuen als EUA i al Canadà (no sé si també a altres països). Per Nadal molts tornen a casa, com El Almendro, i l'INM els va preparar aquest calendari. El missatge no es refereix únicament, ni principalment, al tracte que reben els mexicans als EUA, sinó al tracte que els donen els agents de duanes mexicans i altres funcionaris públics, que de vegades se'n volen aprofitar...
.