dilluns, de març 17, 2008

TV3, el Ram i el mur de Cisjordània

Ahir era el Ram (el dia del Ram, o el dia de Rams, o el diumenge de Rams), en què es commemora l'entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem. Al TN de la TV3 van aprofitar per patrocinar una manifestació a Jerusalem contra el mur que els israelians han construït a prop de la línia d'armistici del 1949 i, més enllà, als afores de Jerusalem, en territori cisjordà. En aquesta manifestació i en el TN se simplificava el conflicte dient que avui dia Jesucrist no hauria pogut entrar a Jerusalem per culpa del mur israelià. I així ho deixaven anar. Oh, pobret.

Evidentment, el conflicte àrabo-israelià és més complex que tot això, però posats a fer simplificacions se m'acut que en la situació actual un jueu com Jesucrist no hauria pogut anar en somera de Betània a Jerusalem, acompanyat de més jueus, a no ser que anàs protegit per l'exèrcit israelià. Algun militant de Hamàs de Cisjordània l'hauria pelat (per exemple). Això sí, en el cas improbable que hagués arribat viu a les portes de Jerusalem, contràriament al que deia la TV3, sí que l'haurien deixat entrar, perquè ell era jueu.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dissabte, de març 15, 2008

Espatarrant...

L'afer Rodrigo de Santos té angles espatarrants. Un d'ells és el panegíric que en va fer Eduardo Inda al diari El Día El Mundo el 2004. Benjamí Villoslada recull i comenta un bon tros de l'article, titulat Cuarenta años de honradez (títol prometedor). Aquí l'apunt de Villoslada:

«Civilitzadors» de Mallorquins

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dimecres, de març 12, 2008

Un detall sobre Cassià Maria Just

En el recent traspàs de l'abat emèrit de Montserrat veig que no s'ha comentat una situació que va afectar l'abat Just en el procés de successió de l'arquebisbe Narcís Jubany. Quan s'estava gestant aquesta successió, crec recordar que l'abat va renunciar al seu càrrec. Es va comentar a la premsa que es perfilava com a nou arquebisbe de Barcelona, i que aquest n'era un pas previ. Però el nou arquebisbe va ser el conservador Ricard Maria Carles, i Cassià Maria Just hauria quedat amb un pam de nassos. ¿Potser algú des de Roma va ensarronar Just perquè deixes el càrrec d'abat amb l'esquer de l'arquebisbat?

El fet que això no s'hagi comentat em fa dubtar de la meva memòria. Algú recorda aquest, diguem-ne, incident? Vaig errat i tinc memòria creativa?

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dimarts, de març 11, 2008

Antes antes, va dir en Carot

Quan veig en Puigcercós i en Carod reaccionant, ara, a la desfeta d'ERC em ve al cap una venerable dita mallorquina, una de les preferides de ma mare:
" Antes antes, va dir en Carot "

En Carot? No sé qui era aquest Carot, però la frase vindria a ser allò de a buenas horas mangas verdes. Després de cercar una mica pel DCVB he trobat l'expressió tal vegada genuïna:

" Antes antes, va dir en Canyot ":
ho diuen per recriminar a un que vol fer les coses quan ja n'és passada l'oportunitat (Mall., Men.)

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dilluns, de març 10, 2008

Els meus, també, sempre perden

Com a la Marieta, em passa que els meus sempre perden. Darrerament és més greu, perquè he arribat a un punt que ja no recordo qui eren els meus. És igual, si ho sabés no podria votar, perquè el govern espanyol no em fa arribar els papers per votar, tot i que fa temps que estic registrat al consolat.

Delirant entre mamuts

Quan era adolescent, al cinema Avenida de Palma vaig veure una pel·lícula que segurament aleshores ja era delirant, tot i que jo no ho percebia: dinosaures de papier mâché i humans poblaven la Terra, salvant un petit desfasament de 65 milions d'anys; efectes especials de pa sucat amb oli i rosses en biquini, pràcticament tot el que recordo d'aquella pel·lícula, titulada Cuando los dinosaurios dominaban la tierra.

L'altre dia, un tràiler als multicinemes Cinépolis mostrava homes prehistòrics caçant admirables mamuts (aquests eren de pixel mâché), i vaig pensar, quina meravella, bé et mereixes una immersió fílmica en la Prehistòria; segur que si cuiden tant això dels mamuts també cuidaran la reconstrucció de la vida en aquella època. I una mica d'efectes especials i algun ensurt no et vindran malament. Així, doncs, vaig decidir anar a veure 10.000 A.C..

Sense saber-ho vam entrar a veure la versió doblada a l'espanyol neutre, potser pel costum que pràcticament totes les pel·lícules són en versio original subtitulada. Això ja em va molestar, però va ser una badada meva. En començar la pel·lícula ja vaig veure que la història era bastant infantil, i que, malgrat els efectes especials i la bellesa del paisatge, tot plegat era bastant ridícul, tot i la meva bona disposició a la suspensió de la incredulitat.

Sumem-hi que el desenvolupament agrícola i imperial que es veu al film és molt improbable per a l'any 10.000 A.C., perquè el Neolític va començar cap el 8.000 A.C., 2.000 anys més tard. Tanmateix, anem millorant en anacronismes: de 65 milions a 2.000 anys. Sumem-hi que hi apareix una piràmide en construcció al costat d'un riu enmig del desert, anticipant-se set o vuit mil anys a les piràmides egípcies. Per acabar-ho d'arrodonir, veiem un poble esclavitzat i forçat a construir piràmides (només hi faltaven Moisès i Ramsès). Last but not least, al final de pel·lícula els Naku regalen als Yagahl un grapat de llavors perquè se les emportin i es converteixin en agricultors allà a les seves muntanyes. Entre les llavors hi havia, aparentment,... uns grans de blat de moro! Blat de les Índies, com diuen a Mallorca, més exactament. En un lloc que aparentment era l'Àfrica, fa dotze mil anys ja havien anat a Amèrica i n'havien portat el blat de moro. En fi, deliris hollywoodians entre mamuts i piràmides...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dijous, de març 06, 2008

La Traviata a Nova York

L'altre dia varen arribar per Federal Express dues entrades per a l'òpera La Traviata a la Metropolitan Opera House de Nova York. A finals de mes passarem uns dies a la ciutat del Hudson, on no hem estat mai (bé, he estat a l'aeroport JFK, quin consol). El visat nord-americà de la M. ja comença a treure fum.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dimarts, de març 04, 2008

Winston Churchill, "expresident dels Estats Units"

El fil de subscripció de Huubs (salvant les distàncies, seria un Google News en català) m'ha portat, no sé com, a una notícia d'Europa Press que no m'interessava en absolut: els referents dels candidats catalans a les eleccions espanyoles.

S'hi llegeix que un referent de Dolors Nadal (connais pas) és l'expresident dels Estats Units Winston Churchill (la cursiva és meva). Churchill expresident dels EUA? Podríem pensar que ho va dir la candidata popular, però a la notícia no ho posen entre cometes, i potser és collita pròpia del periodista o becari corresponent. Però unes línies més avall diuen de Joan Ridao (connais pas): De l'escena internacional ha destacat els expresidents dels Estats Units Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt. Torna-hi, amb el Churchill! Aquí ja començo a sospitar que l'errada és de l'agència de notícies, que, potser com als encierros de San Fermín, ha deixat els becaris a lloure i han fet una mica de trencadissa.

Més avall, Joan Herrera (connais pas) expressa la seva admiració per Arundhati Roy, una líder (lideresa, que dirien a Mèxic) ecologista que va conèixer a Porto Alegre. Llegeixo que aquesta escriptora índia, després de El déu de les coses petites, no ha escrit cap altra novel·la i s'ha dedicat a l'activisme polític. No ho sabia. Sabien el becari i Joan Herrera que A.R. havia escrit El déu de les coses petites?

Sobre Winston Churchill.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dilluns, de març 03, 2008

Venado revisited (II)

El color s'apodera de l'espai als tianguis, mercats setmanals al carrer, on l'escudellam de plàstic hi té un lloc destacat. La llum encegadora del sol només queda mitigada pels tendals i per l'aire sec i encara fresquet de l'altiplà (humitats del 25% són habituals per aquí dalt). Us devia la foto de l'Hotel México, i amb aquest segon portal de cantina puc dir que ja els col·lecciono. Un dia crearé una secció amb tots els que arreplegui.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

diumenge, de març 02, 2008

Causus peris?

Després que l'exèrcit colombià bombardegés un campament de les FARC a l'altra banda de la frontera amb Equador, liquidant el número 2 de les FARC i setze guerrillers més, el president equatorià va tenir una resposta tèbia, segurament pactada amb Álvaro Uribe. Però el president veneçolà Hugo Chávez ha dit que una incursió com aquesta seria causus peris. Val la pena llegir la declaració literal, segons El Universal:

"No se le vaya a ocurrir hacer eso por estos lados porque sería sumamente grave, sería causus peris, causa de guerra, pues".

M'encanta el "pues" final. Segurament volia dir casus belli, perquè Chávez ha estrenat el terme causus peris al Google, i el traductor de llatí no sembla que entengui la paraula peris.

causus peris --- case at law peris
casus peris --- a falling peris
casus peri --- a falling peri
casus perii --- a falling to have perished

Com dirien els adolescents tardans del Menéame: WTF??? El meu llatí no va anar gaire més enllà del rosa, rosae. Un llatinista ens pot donar una mà?

El llibre d'estil d'El País estableix que els defectes de dicció o de construcció idiomàtica no han de ser reproduïts. Potser per això han omès el tema del causus peris?

ACTUALITZACIÓ 02/03/2008 21:06

He trobat al Youtube el vídeo (minut 1:00 aprox.) amb les declaracions, i es pot comprovar que Chávez no va dir causus peris, sinó causus bellis, que no deixa de ser és una doble deformació de casus belli, que es el terme llatí correcte. El periodista, potser per ignorància del terme, va transcriure causus peris.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr