Imatges de Xile

.

Des del Cerro de Santa Lucía se sent bramar el trànsit de Santiago, entre el boirum fotoquímic de la metròpoli, envoltada de muntanyes. Temps estable, potser l'equivalent austral a les calmes del gener. "Inversió tèrmica i empanadas de pino: visiteu Santiago a l'hivern", un improbable lema turístic. La Moneda, majestuosa.

Concepción té moltes cares, la majoria interesssants. És a la regió VIII (com les regions militars!), o regió del Bío-Bío.



Sortida a la conca alta del riu Bío-Bío, passant abans pel Salto del Laja. Al restaurant Doña Pola (Alto Bío-Bío) podeu menjar crema de cloïsses, truites de la seva pròpia piscicultura, coq au vin, llebres, porc acabat de rostir... Tot molt bo. Una família originària d'Iparralde porta el restaurant. A la dreta, una foto del riu Bío-Bío, que baixa de la cordillera. Són les quatre coses que vaig poder veure, entre sis vols d'avió i cinc dies de feina. És per tornar-hi...

Detalls xilens

.

Arribar al destí després de tres vols i trenta hores d'haver sortit de casa (amb sis hores d'espera al DF, i quatre més a Santiago), i que l'hora sigui pràcticamente la mateixa (a Xile és una hora més tard), però que l'estació sigui l'hivern. Això és un viatge Mèxic-Xile. Fora transtorn d'horari (versió Termcat de jet-lag). Només transtorn d'estació.

.

Això i moltes coses més. Per exemple el tracte franc, directe, de la gent, tan a les antípodes de la trajectòria sempre asimptòtica des mexicans. Per exemple les serralades nevades (poquet, enguany) al voltant de Santiago. Per exemple els carrers de vianants del centre de Santiago. La cadena de forns "Nuria", o els supermercats "Montserrat": Santiago, un cluster d'advocacions marianes de Catalunya.

.

Aprofitant l'escala a l'aeroport de Santiago, volíem fer un petit tour per la ciutat. En dos minuts, uns joves d'una oficina de taxis de l'aeroport ens van arreglar un passeig de tres hores en taxi pel centre de Santiago (si són les 10:20, aixó deu ser la Plaza de Armas), amb un taxista de guia, per 50 dòlars . No està malament, tenim en compte que un taxista pollós ens va cobrar 15 dòlars (a Mèxic) per un viatge de 20 minuts a l'aeroport de la nostra ciutat, en un Tsuru encara més pollós.

.

Llegint el diari El Mercurio de Santiago, em criden l'atenció unes quantes coses:

.

Atac de banyes de la DC

A la Democràcia Cristiana xilena estan emprenyats perquè l'Aznar s'ha reunit amb el partit de la dreta xilena (que ara no recordo com es diu). La DC governa amb el socialistes, i el partit de la dreta són els seus rivals. Això els passa per aprovar l'entrada del PP a la DC. Algú s'imagina Aznar governant amb el PS xilè?

.

Peruà perd un peu en trepitjar una mina a la frontera

Un mojado peruà intentava travessar il·legalment la frontera xilena, quan va trepitjar una mina i va perdre un peu. Hi ha milers de mines a la frontera nord de Xile. No sé si es van posar per qüestions militars o migratòries, però Deú n'hi do.

.

O en aquest diari esportiu:

.

Cacheturris apretados

El meu coneixement del xilè no em permet desxifrar un titular d'un diari esportiu. Penjo aquí la foto per si algú em pot il·lustrar:

.

Profecies i panades de pi

.

Dimarts 04/07/2006.

S'han realitzat un parell de les premonicions preelectorals que vaig tenir: (a) un resultat molt ajustat, i (b) me n'he anat el dia tres de juliol cap a Xile sense saber qui era el nou president mexicà. Espero que la tercera no es faci realitat, tot i que no m'importaria passar una temporada per Xile...

.

Llegeixo un diari local en un petit aeroport mexicà, que té exactament el doble de portes d'embarcament que l'aeroport de Lleó. I no em refereixo a León, Guanajuato, sinó a León, León. Aquell de ¿me falta mucho para León? Deia que llegeixo el diari local en un petit aeroport, i hi veig la notícia del tiroteig de Sant Adrià (era a la Mina?), que vaig mig veure per la TV3 el cap de setmana. Tiroteig?: si Catalunya estigués al Nordeste de Mèxic, de ben segur que diríem balacera o balassera. Bé, doncs la notícia del tiroteig de Sant Adrià dóna lloc al següent titular en aquest diari local: Pelea de niños termina en balacera en Madrid. Des de la distància les fronteres (i les trinxeres) s'esborren...

.

La qüestió és que ja sóc a Xile, un país que m'ha transmès unes sensacions extraordinàries. I m'ha provocat la pregunta: que fa que un país sigui com Xile i no com Mèxic? Què fa que la plaça on hi ha el palau de La Moneda no s'hagi convertit amb el que s'ha convertit el Zócalo mexicà?

Penjo aquí una foto de del palau de La Moneda, que només havia vist fa temps i en blanc i negre, ja us podeu figurar en un documental sobre què.

05/07/2006

Ja he tastat les empanadas de pino. Molt bones les primeres, molt salades les segones. Suposo que tothom s'està preguntant: què vols dir, amb això de panades de pino? De pi de pi? Tothom s'ho pregunta menys els xilens. El dependent del forn a qui ho he preguntat s'ha quedat completament perplex: no s'ho havia preguntat mai. En aquest receptari, tampoc. Sembla que no van farcides de fullaraca de pi. Potser les feien al forn amb llenya de pi. La professora universitària amfitriona s'ho havia plantejat, sí, però només plantejat. La resposta no la va trobar mai. Sempre parlem del miracle xilè, però les panades de pi són el misteri xilè.

- Encara no m'acostumo a que qualsevol cosa costi 2000 pesos, però ja és normal. Avui he tret 149.000 pesos d'un caixer automàtic(217 EUR).

.

06/07/2006

Ahir un vicedegà de facultat ens va dir que ara a Mèxic hi havia dos presidents... (ha-ha-ha, rialla nerviosa). Veig dos guanyadors diferents a La Jornada i l'Universal. Ja la pujarem dreta, la paret...

.

Tornem a Xile, on el paisatge natural i urbà són fabulosos. I l'humà també. Fins una altra.

.

Viatge austral

Austral: esperem que no sigui, a més, astral.

Me'n vaig a Xile. Amb una mica d'urgència he hagut de fer rentar amb nòrit un jersei de llana, que en aquest poble només em poso unes poques setmanes a l'any. Per cert, el Norit ha arribat a l'altiplà! I sembla que de moment ha desterrat el Vel Rosita de casa (no he estat jo, que consti!)

He fet rentar i planxar les camises d'hivern, i he portat a la tintoreria una geca negre que m'ha acompanyat per mig món durant... 10 anys? Tot això perquè dilluns me'n vaig a Xile, on acaben de passar el solstici d'hivern i la temperatura mitjana del juliol és de 8ºC. Això al lloc on vaig, que Xile és molt llarg. Primera experiència austral d'un servidor.

Com a curiositat, la disponibilitat natural d'aigua a Xile és de 63.000 m³/(hab.any), mentre a Mèxic és de 4.500 m³/(hab.any), tot i que al Mèxic àrid i semiàrid és només de 1.835 m³/(hab.any de mitjana). Això és l'escolament més la infiltració per càpita.

Segurament no hi ha cap persona que gasti 1.835 m³/any, però si en un territori no hi ha una disponibilitat natural de 2.000 m³/(hab.any) s'ha vist que comença a ser difícil, o car, o ecològicament problemàtic subministrar els 150, o 250 o 500 L/(hab.d) que la gent necessita.

Aigua, hm³, milions de m³, i Mm³

Això em porta a una altra cosa, i és que el ram de l'aigua mexicà (ho dic sense intenció) no parla d'hectòmetres cúbics (hm³), sinó de "milions de metres cúbics", que és el mateix. Es a dir, 1 hm³ = 1 milió de metres cúbics. Res a dir. Però veig que en molts documents de la Comisión Nacional del Agua escriuen Mm³ (que serien megàmetres cúbics), però en diuen "milions de metres cúbics". Eeeeep!

1 Mm³ = 10⁶ m³ ??? Noooo! Realment:

1 Mm³ = 10¹⁸ m3, que és una carretada de carretades de carretades de metres cúbics.

Per exemple: la precipitació total anual a Mèxic és aproximadament (pdf) de:

1500 km³ = 1,5x10¹² m³ = 0,0000015 Mm³

Si a Mèxic només plouen 0,0000015 Mm³ a l'any, ¿com és que hi ha documents que parlen de desenes o centenars de Mm³ que plouen, s'infiltren o s'escolen en una conca en un any, o parlen d'un aquífer que té un dèficit de desenes de Mm³ a l'any?

Bé, diuen Mm³ quan realment volen dir hectòmetres cúbics (hm³) o milions de metres cúbics. Per cert, hm³ s'escriu així, amb h minúscula.

Cels de l'altiplà

.


.

CCS, mexicaire per al desenvolupament

Trencant motlles al gènere bloguístic, Cartes de Mèxic fa una entrevista a una fidel lectora i esporàdica comentarista del blog, en directe des de Ca'n Geococcyx. Caterina, més coneguda com a CCS als comentaris que signa, ha viajat més de 9.000 km per ser entrevistada en exclusiva per CdM.

Cartes de Mèxic: Són les 10 del matí al centre de Mèxic, quin dia és avui a Catalunya? Com anam de jet-lag?

CCS: Quan estàs acostumada a haver d'escriure informes o treballs fins les 4 des dematí i el sen demà haver d'anar a fer feina, o t'agrada sortir de festa entre setmana tot i tenir les obligacions laborals diàries i després un dissabte dormir fins les tres o les quatre, això del jet-lag se supera fàcilment!
Dissabte passat en concret, vaig arribar a les 5pm de DF -que per mi eren les dotze des vespre- vaig esperar a una amiga que arribava a les 22h, varem anar a sopar i a dormir, ja talment horari d'aquí...

CdM: Sens dubte, sortir entrevistada a CdM seria un bon motiu per venir a aquest rancho de l'altiplà, des de Barcelona i passant per Sa Pobla, però sospitam que tenies qualque altra cosa a fer en aquest país.

CCS: Com a màxima prioritat visitar el ruc den Geo. A part, he vengut a un congrés sobre la presència i eliminació de l'arsènic a l'aigua. A més, aprofitaré per anar a veure la gent amb qui vaig estar l'any passat i l'altre a Nicaragua i a visitar una bona amiga a El Salvador.

CdM: Com has trobat la Ciutat de Mèxic?

CCS: Jo crec que per culpa de les infinites asseveracions sobre DF, en el fons no m'ha parescut tant Tant com deien. És cert que és Enorme, això sí, però a nivell de trànsit i de delinqüència, he tengut sensacions de més tensió en altres llocs; per lo que se refereix al trànsit a Lima, i de perillositat a Managua. El famós smog, supòs que perquè va ploure cada dia, no el vaig notar tant... I be, com veus la vaig trobar molt millor de lo que m'esperava!


CdM: Els mallorquins de Barcelona poden acabar convertint-se en commuters eterns, entre Barcelona i Mallorca, amb una bossa de galetes d'Inca a la maleta per no perdre les arrels. Tu has viscut a Lima i viatjat per mitja Amèrica Llatina. Diga'ns: portes una bossa de galetes Quely a la motxilla?

CCS: Una bossa de galletes d'Inca, una sobrassada feta de canostra, a més una peça de formatge de Ma(v)ó i una botelleta amb herbes dolçes....Si no dugués tot això me pensaria que no estic a Mallorca, que és s'unic lloc digne de visitar i veure del mon! De fet, no sé perquè m'hi moc...

Dins sa bossa només hi he duit un paquet de twists i una bossa de blat de les indies per quan en el viatge de 34h de Mèxic a Managua m'entri la desesperació!

CdM: Què té aquest continent que et fa sortir de la vida de rodalies d'una mallorquina a Barcelona?

CCS:uff! Mumare fent-me la mateixa pregunta va acabar durant un mes a un municipi deixat de la ma de déu a Nicaragua. I no sé si ho ha acabat d'esbrinar...

CdM: Has participat en projectes de cooperació al desenvolupament a Nicaragua. Fes-nos-en cinc cèntims.

CCS: Ha estat un projecte conjunt amb l'agermanament de San Juan de Limay amb l'Esquirol i la Universitat Politècnica de Catalunya sobre la qualitat de l'aigua a les comunitats de San Juan de Limay. Juliol i Agost de l'any passat se va fer la campanya de monitoreig del pous comuns i de les escoles i ara amb els resultats s'estant fent diferents projectes de final de carrera per estudiar la tecnologia apropiada per a cada situació tant de contaminació com situació socio-econòmica. Aquest projecte ha treballat amb comunitats organitzades i... (te'n podria xerrar vint minuts que és l'experiència que he vengut a presentar al congrés!)

CdM: Sabem que t'agrada menjar al carrer, i tota la setmana hi has dinat, a parades ambulants de menjar. Sabies que això és un esport de risc? No has sentit parlar dels tacos de muerte lenta?

CCS: Tots els bitxets quan passen pel foc moren! Ja sé que té cert risc, però té una compensació inigualable: són els millors, tant de gust de les papil.les-no n'he menjat de millors-, com de gust i de benestar de menjar acompanyada del dia a dia de la ciutat: venedors, estudiants, gent extressada, gent amb pocs recursos, gent...

CdM: S'acosten les eleccions presidencials i legislatives a Mèxic. Segurament ja saps qui votaries, tot i que no ho pots fer, pel fet estar empadronada a Mallorca (encara no fan descompte de resident als vols a Mèxic, però tot arribarà). Podem conèixer la teva intenció de vot?

CCS: Estic al dia només a través de la premsa internacional. Que tot i ser una informació molt vàlida, no reflecteixen certes problemàtiques que a mi m'interessen. Certament la meva aportació a la vida política mexicana seria treballar uns mesos a qualque caracol de l'EZLN.

CdM: Moltes gràcies!

Tarantino es queda curt

.
No he pres peyote, ni m'he fumat els geranis del balcó. No es tracta d'una pel·lícula de Robert Rodriguez. És una notícia apareguda a El Universal d'ahir:

Cien sicarios decapitan a 3 policías y a civil en Rosarito

He dit un comboi de 100 sicaris disfressats d'agents de l'AFI (l'FBI mexicà, com si diguéssim). By the face. Segresten quatre persones, les tallen el coll, i travessen impunement tot Rosarito i Tijuana per abandonar els seus caps a una avinguda de la segona ciutat. És consol viure a més de 2.000 km del lloc?

Sant Joans i Sant Joans

.
Descobrir les festes de Sant Joan a Ciutadella als catorze anys, amb una colla d'amics de 14-16 anys, va ser una experiència enlluernadora. Com era possible aquella sensació d'exotisme a només 30 milles nàutiques d'Alcúdia? Com podia ser tot alhora tan familiar? Uns ciutadellencs ens explicaren fil per randa el ritual de la festa dels cavalls, ens portaren a visitar joans el dissabte de Sant Joan, i ens van obrir de pit en ample les portes de casa seva. El gin corria francament generós i, enmig de la festa tradicional, joves parelles catalanes festejaven en posició preferentent horitzontal pel Born ciutadellenc, en una espècie de summer of love d'estar per casa. Hi vaig tornar, però no va ser el mateix. Quedem-nos amb el primer.

En canvi, la festa catalana de Sant Joan no m'ha acabat d'agradar mai. La que recordo més la vaig passar dins un cotxe en un embús, entre Barcelona i Alella, un trajecte curt que es va convertir en un Barcelona-Narbona, per exemple. Tot un clàssic, l'embús de la nit de Sant Joan. Encara a Alella vam arribar a temps a mitja revetlla, en una torre d'una urbanització (llavors encara no assaltaven les torres a garrotades). Una altra revetlla la vaig passar en una festa d'alemanys a Gràcia, on em vaig fer un fart de sentir ploure en alemany. I en una altra, la coca de Sant Joan amb nata (!) em va provocar una gastroenteritis de 15 dies, en plena època d'exàmens finals d'enginyeria.

La festa catalana de Sant Joan es ven molt bé, però no conec gaire gent a qui agradi de veritat. Massa sorolls, massa coets i petards, i massa calor. I massa embussos de trànsit. És molt millor l'obra de Dagoll Dagom (tot i que no la tornaria a veure) que la mateixa revetlla. Quedem-nos amb la lletra que cantava Sisa a l'obra:

Els indios tenen coca del Perú
els ianquis coca-cola refrescant
els catalans la coca de llardons
i l'estupenda coca de Sant Joan.

Us comento ara dues píndoles que no tenen res a veure amb Sant Joan.


Tekhas Instuments
Tot i que ho escriuen amb "x", els mexicans tenen tan clar que Texas es diu "Tekhas" (Tejas), que fins i tot de la famosa empresa electrònica nord-americana en diuen "Tekhas Instruments". Enginyera electrònica i amiga, la N. em diu que "Tekhas Instruments" fa un curs de processament digital de senyals (DSP) aquests dies per aquí, per a qui li interessi. A mi no, que consti.

Comiat de la tricolor?
Precisament, la N. diu que no es vol perdre el partit de la selecció mexicana contra Portugal, a punt de començar. Per què? Diu que serà l'últim, fins d'aquí a quatre anys, com a mínim. Hi haurà miracle?
.

Miscel·lània del referèndum

Quina vergonya com han informat diferents mitjans catalans de la participació a la votació al llarg del dia. A TV3 han arribat a comparar la participació del 2006 a les dues amb la del 1979 a les dotze Això, si, avisant-nos que no era ben bé el mateix (gràcies). Tot per no dir que a aquella hora la participació pràcticament la mateixa que el dia del darrer referèndum europeu. D'altra banda, els mitjans en general han amagat durant hores (o simplement no s'han molestat en tenir-les abans preparades) les dades de participació en altres votacions al llarg del dia. També font chier les ganes d'apropiar-se l'abstenció, sobretot el Piqué.

He vist el programa Polònia (potser el segon que veig a TVC Internacional), i és realment brutal. El retrat que fan del Maragall és espatarrant. L'única explicació és que la TV3 la controla el Montilla. L'Aceves és ell, més real que ell mateix, excepte alguna sortida de to. El Ferran Adrià del Polònia el trobo massa barroer.

I una altre punt. Molt bé el títol del programa (Polònia), però quina poca gràcia posar els rètols en caràcters pseudocirílics. Quina manera de mostrar la pròpia incultura o, més probablement, de deformar la massa inculta. Els polonesos de veritat són eslaus, però em figuro que estan molt orgullosos del seu alfabet bàsicament llatí. No sé com ho veuen els polonesos residents a Catalunya.

Ara comença el via crucis de l'Estatut pel Tribunal Constitucional, les noves LOAPA, l'escalfar seients al pont aeri, la invasió de competències, la triple tributació i el campi qui pugui i, com no, la manifesta incompetència de la classe política catalana. DCPMC, cap on anem?

Transtxetxenià

M'arriben notícies d'una amiga russa. La notícia no és que avui els russos hagin escabetxat el "president" txetxè en la clandestinitat M'explica que per viatjar barat al seu poble haurà d'agafar un tren Moscou-Grozni. No hi haurà d'arribar, a Grozni. Baixarà força abans d'entrar a Txetxènia, però està espantada d'haver viatjar 24 hores (he dit 24 hores) amb un tren ple de txexens. Segurament exagera.

Potser és una revenja del destí, per haver ella desitjat que llencessin un parell de bombes atòmiques sobre Txetxènia, com va reclamar un dia davant meu. Els russos no coneixen el barco de rejilla, però tenen la bomba atòmica. I carta blanca mundial per resoldre la qüestió txetxena com un afer intern. D'una garrotada, és clar.

Bon viatge, i que la llavor de la fraternitat universal germini en aquest trajecte en el transtxetxenià...