.
Arribar al destí després de tres vols i trenta hores d'haver sortit de casa (amb sis hores d'espera al DF, i quatre més a Santiago), i que l'hora sigui pràcticamente la mateixa (a Xile és una hora més tard), però que l'estació sigui l'hivern. Això és un viatge Mèxic-Xile. Fora transtorn d'horari (versió Termcat de jet-lag). Només transtorn d'estació.
.
Això i moltes coses més. Per exemple el tracte franc, directe, de la gent, tan a les antípodes de la trajectòria sempre asimptòtica des mexicans. Per exemple les serralades nevades (poquet, enguany) al voltant de Santiago. Per exemple els carrers de vianants del centre de Santiago. La cadena de forns "Nuria", o els supermercats "Montserrat": Santiago, un cluster d'advocacions marianes de Catalunya.
.
Aprofitant l'escala a l'aeroport de Santiago, volíem fer un petit tour per la ciutat. En dos minuts, uns joves d'una oficina de taxis de l'aeroport ens van arreglar un passeig de tres hores en taxi pel centre de Santiago (si són les 10:20, aixó deu ser la Plaza de Armas), amb un taxista de guia, per 50 dòlars . No està malament, tenim en compte que un taxista pollós ens va cobrar 15 dòlars (a Mèxic) per un viatge de 20 minuts a l'aeroport de la nostra ciutat, en un Tsuru encara més pollós.
.
Llegint el diari El Mercurio de Santiago, em criden l'atenció unes quantes coses:
.
Atac de banyes de la DC
A la Democràcia Cristiana xilena estan emprenyats perquè l'Aznar s'ha reunit amb el partit de la dreta xilena (que ara no recordo com es diu). La DC governa amb el socialistes, i el partit de la dreta són els seus rivals. Això els passa per aprovar l'entrada del PP a la DC. Algú s'imagina Aznar governant amb el PS xilè?
.
Peruà perd un peu en trepitjar una mina a la frontera
Un mojado peruà intentava travessar il·legalment la frontera xilena, quan va trepitjar una mina i va perdre un peu. Hi ha milers de mines a la frontera nord de Xile. No sé si es van posar per qüestions militars o migratòries, però Deú n'hi do.
.
O en aquest diari esportiu:
.
Cacheturris apretados
El meu coneixement del xilè no em permet desxifrar un titular d'un diari esportiu. Penjo aquí la foto per si algú em pot il·lustrar:
.
5 comentaris:
Això dels "cacheturris apretados" ho havia sentit, sempre junt, però no record d'on surt.
Record que la primera vegada que vaig anar a Santiago, també vaig fer un tour entre vol i vol. El Palacio de la Moneda em va emocionar pel que representava, però va ser una decepció per les seves dimensions, que imaginava molt més grandioses. Vas anar al Mercado Central ? S'hi menja bon marisc.
Els vespres val la pena una volta per Pio Nono. Hi ha al´gún baret, com el Venecia amb un encant que per aquí ja hem perdut
Compte amb el pisco soer i amb els que ho fan tot "al tiro"
Pep
Una expressió més propera a això de "cacheturris apretados" seria "amb so cul estret".
Referent a sa política xilena, no deixa de sobtar -tot i que pot tenir la seva justificació històrica recent- que els democrata-cristians tenguin un pacte estable amb els socialistes quan no fa ni trenta anys estaven a bàndols contraris.
La que governa ara, na Michelle Bachelet, és la primera dels 4 presidents de la Concertació-així com s'anomena la coalició- que és militant del partit socialista. Des del 89 que els vots dels socialistes havia anat per un president de centre.
...i jo vaig tenir la mateixa sensació que en Pep en veure La Moneda, jajaj! Encara devem tenir mentalitat dels clàssics: com més gran més important!
Gaudeix de l'estada!
Això de la Moneda, era l'únic lloc que "coneixia" de Santiago, i tenia clar que aniria a veure segur. Però ja sabia que no era molt gran, tal com la recordava dels documentals. Només m'esperava que fos de "pedra vista", pero em va semblar que era "aterracada".
No vaig anar al mercat central. Vàrem pujar a Santa Lucia i voltar pel centre una mica, bàsicament.
El pisco soer (sour?) l'he tastat i proyu, però no l'he demanat. He begut cervesa Austral, i alguna altra que no record.
Gràcies Catalina, això dels "cacheturris apretados" ja m'ho figurava. Jo crec que socilistes i DC van aprendre i del passat i van perdonar-se mútuament algunes coses. Amb el [post]pinochetisme que tenien al davant no podien fer gaire cosa més.
Esper que estiguis bé per allà baix!
Reprenc el fil després d´una absència considerable, i m´assembla notar una certa necessitat de canviar l´aire mexicà per un altre. Que passis una bona estada a Xile. GEMMA.
Gràcies Gemma. Ha estat un viatge extraordinari. Ja sóc un altre cop a casa. Salut!
Publica un comentari a l'entrada