Lectura del dia

.
Tarannàs perduts, de Xavier Roig a l'Avui.

El primer paràgraf és tremendament eficaç, contundent. Entre altres coses potser ens en ve a recordar una que ja deia el Perich: Barcelona és una ciutat molt europea, però només a Espanya...

.

Densitat lèxica i altres herbes

.



acojinamientos, SA de CV, hule espuma

Estic acoixinat!

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

ELLA VOTARÀ "SÍ"

A voltes amb l'estatut, l'altre dia vaig tenir una revelació sociològico-electoral. Enmig d'una conversa telefònica intercontinental, una amiga de Barceona em va dir que votaría "sí" al nou Estatut, perquè si sortia el no, quin ridícul farien els polítics catalans i, de passada, Catalunya...

En aquell moment vaig saber que guanyaria el "sí", perquè ella és una mostra gairebé perfecta del consens català (whatever it is). I tot i que les àrees de dissens s'han estès entorn de la socioconvergencia (o potser també al seu interior), sembla que el paquiderm socioconvergent s'assentarà al bell mig de l'espai electoral. I aquí me l'eixugo...

L'ALEMANY ES DENSIFICA

Per si no n'hi hagués prou amb la densitat lèxica de la foto, l'alemany que estudio es va densificant perillosament. El vocabulari de la roba de vestir em té també acollonit, per no esmentar les frases subordinades, la declinació dels adjectius i tot la pesca. D'aquí a dues setmanes acabo el segon nivell.

MAPES TOPOGRÀFICS

Aquesta setamana m'he comprat a l'INEGI tres mapes topogràfics de les serres dels voltants, a una escala massa reduïda per al meu gust (1:50.000). La idea és poder circular amb més tranquil·litat i coneixement de causa per les muntanys dels voltants, però l'escala no ho facil·lita gaire. Recordo els mapes militars de Mallorca, a escala 1:25.000, molt més detallats i gruixuts, físicament resistents, tot i que amb una toponímia pèssima. Podríem dir parafrasejant allò tan conegut, que la toponímia militar és a la toponímia com la música militar a la música.

La toponímia que fa servir algun proveïdor d'internet espanyol (segons veig a les estadístiques dels vistants al Sitemeter) és d'una categoria semblant a la toponímia militar d'aquells anys: San Lorenzo de Descardazar, per exemple.

Em van dir a l'INEGI que en sis mesos tindran mapes a escala 1:20,000. Sis mesos poden ser sis anys en el calendari asteca, vull dir que no he volgut esperar que surtin els nous mapes. Així, de pas, puc aprofitar la brúixola que em van regalar pel meu aniversari, per orientar el mapa. Una prova de com passen els anys, és que la declinació magnètica actual no té res a veure (ni tan sols a Mallorca) amb el valor que tenia quan jo feia travesses completament inversemblants per la Serra de Tramuntana. Quines coses, sort que ho vaig comprovar en aquesta calculadora de declinació magnetica.

Cens mexicà de 2005

.
Fa una setmana es van fer públics els resultats del cens mexicà de 2005 (se'n fa un cada cinc anys). Aquest s'anomena II Conteo de Población y Vivienda 2005. És tot ple de dades interessants. La plana de l'INEGI (Instituto Nacional de Estadística Geografía e Informática) amb l'accés a tots els resultats és aquesta, que inclou un resum en Powerpoint. Aquí un resum (comunicat de premsa) en pdf.

No estic en condicions de fer-ne una anàlisi crítica ni una síntesi. Això ho deixo a qui tingui temps de processar les dades i analitzar-les a fons. En destaco algunes xifres interessants.

103,2 milons d'habitants (53,0 milions són dones, 50,2 milions són homes)

Àrees metropolitanes:
· Vall de Mèxic, 19,2 milions d'habitants
· Guadalajara, 4,1 milions
· Monterrey, 3,7 milions
...

1,02% de creixement mitjà anual de la població des del darrer cens

1,9 fills nascuts vius per dona (índex de fertilitat dones 15-49 anys)
3,7 fills nascuts vius per dona (índex de fertilitat dones 45-49 anys)

13.6% de la població té educació superior
8.4% d'analfabetisme

[Només] 49,8% de la població té alguna cobertura sanitària

[Només] 6,0 milions de persones parlen una llengua indígena
· 9,5 milions de persones viuen en una llar on el cap o la cap de família parlen una llengua indígena [s'han perdut 3,5 milions de parlants potencials d'una generació a l'altra?]
· 1,4 milions de persones parlen nàhuatl
· 0,76 milions de persones parlen maia
...
· 5 persones parlen papabuco
· 1 persona parla popoluca de Texistepec, i ja té més de 74 anys

97% dels habitatges tenen electricitat
91% tenen televisió
88% tenen aigua corrent
85% tenen clavegueram
79% tenen nevera
63% tenen rentadora
20% tenen ordinador

Alguns d'aquests darrers resultats han empès el president Fox a parlar de l'existència d'una impressionant classe mitjana, amb un optimisme diguem-ne un pèl excessiu, sobretot si cal atribuir-la només al seu mandat. Visc envoltat de classe mitjana, i certament existeix, però no és tan impressionant ni cal posar-se tantes medalles...

El PSM farà un blog

No he seguit les peripècies del Partit Socialista de Mallorca, però he llegit avui a Vilaweb que, després de deliberar durant tot un congrés, els militants del PSM han trobat la solució: fer un blog!

El PSM emprèn una nova etapa amb el designi de crear el bloc

Com estableix el TERMCAT, i Vilaweb aplica religiosament, un bloc és un blog. A mí el meu blog no m'ha resolt cap problema, però m'hi he entringut força. Entretinguts hi estaran, els dels PSM. Sembla que l'experiència filoconvergent s'ha acabat. De moment Felip Puig els ha condemnat a l'infern de la no-convergència, com ens explica DdM al final d'aquesta notícia.

Bon Jesús escalable

.

. . . . . . .

Santos espera l'autobús

(2a aparició de Santos Almendárez)

El sol de les 8 del matí, implacable al maig, li rostia el clatell i el pòmul esquerre. Després d'un quart d'espera, un autobús d'aspecte intemporal enfilava l'avinguda Niños Héroes en direcció al lloc on Santos esperava l'autobús.

Santos Almendárez era chilango. La impassibilitat amb què els petrotxuequins esperaven l'autobús o el veien passar de llarg posava Santos força nerviós, acostumat al tràfec i a la mala llet de la capital. El número i el nom de la línia d'autobús figuraven en lletres francament menudes al parabrises de l'autobús. Sense un llargavista era impossible fer el senyal a temps perquè l'autobús s'aturés sense estampar tots els passatgers a la part interior, precisament, del parabrises. També per això Santos solia anar a treballar en bicicleta. Per això i perquè el dilema casa o cotxe s'havia resolt a favor de la primera, en un meticulós càlcul d'economia familiar.

Sota el seu vernís d'escepticisme, Santos seguia creient que podia planificar i controlar gairebé tots els detalls de la seva vida. A cada cantonada, tanmateix, el trànsit de furgonetes, camionetes descobertes, escarabats i Tsurus s'empenyava en demostrar-li el contrari. O els xofers d'autobús, que decidien un pèl arbitrariament si s'aturaven o no a una parada d'autobús. Per no esmentar els estudiants de Càlcul numèric, que semblaven immunes a l'entusiasme del seu professor Almendárez pels mètodes de Runge-Kutta, o a qualsevol altre entusiasme.

Spiel es einmal, Sam... Spiel es, Sam

Els camins de l'alemany son infinits. Els CD de l'escola d'idiomes són molt bons, però vaig pensar que una manera més entretinguda d'escoltar a casa la llengua de Goethe seria veure una pel·lícula en alemany. No qualsevol pel·lícula: òbviament encara no podria entendre un film que veiés per primera vegada.

En canvi, vaig pensar que veient Casablanca en alemany, un film que he vist tantes vegades en anglès, entre les frases que entendria i les que reconeixeria, faria un excel·lent exercici de d'escoltar, reconèixer i aprendre. I aixi ho he fet. Molt interessant, i mereix ser repetit.

Ho sento, ho percebo. El poble mexicaire insomne s'esta fent milers de preguntes sobre la versió alemanya de Casablanca. En triaré un parell. Per exemple:

1) Com es diu Toca-la, Sam en alemany?

L'Ilsa Lund demana al Sam que la toqui (la cançó) una vegada, que la toqui:
Spiel es einmal, Sam... Spiel es, Sam
(Play it once, Sam.... Play it, Sam)

Per tant, en la versió alemanya no diuen tampoc Play it again, Sam (que seria Spiel es noch einmal, Sam), com és ben sabut de la versió original.

2) Els actors de Casablanca que sabien alemany, que eren uns quants, es van doblar a ells mateixos en la versió alemanya?

Parlem d'actors principals com Paul Henreid (Victor Lazlo), Ingrid Bergman (Ilsa Lund), Conrad Veidt (Major Strasser), i d'altres més secundaris. M'he passat una bona estona escoltant-los, intentant reconèixer les veus. Semblava que les de Conrad Veidt i Paul Henreid podien ser les seves. Més difícilment la d'Ingrid Bergman. No ho he pogut documentar directament, però em temo que no pot ser.

Per què? Mig descodifico de la Wikipedia en alemany que el film no es va estrenar a Alemanya fins el 1952, per cert en una versió mutilada i un pèl surrealista (a l'estil de la versió franquista de Mogambo). Una versió on no hi havia cap Major Strasser del III Reich, on Victor Lazlo no només no havia estat mai en un camp de concentració alemany, sinó que a més era un físic nuclear norueg anomenat Victor Larsen! No sé si el pobre Conrad Veidt el van eliminar directament de la pel·lícula, o el van fer passar per conserge del Rick's Café Americain.

Bé, tenint en compte que Conrad Veidt va morir el 1943, era difícil que doblés la pel·lícula el 1952. Però a més resulta que la versió que he vist és la versió completa i "original" que es va passar a Alemanya a partir de... 1975! Encara pitjor ho tenia Veidt per doblarse a l'alemany. I tot i que Henreid i Bergman encara eren vius, dubto que es doblessin 33 anys després de rodar la pel·lícula. Però, de fet, no ho puc assegurar.

3) El capità Renault (l'anglès Claude Reins), també té accent francès a la versio alemanya?

Bona pregunta. Com parla alemany un francès? No ho sé pas. Tanmateix, trobo que el capità Renault no té accent francès.

Amb un paraula...

Opusdei.cat

..
L'altre dia el desè o onzè domini puntcat que surtia al Google era...

http://www.opusdei.cat/

Una pàgina multilingüe i força funcional. Curiositats:

(1) El Codi da Vinci surt en portada

(2) Hi ha un menú desplegable per triar llengua i lloc d'una llista.

Entre la llista hi ha:
..Català-Catalunya
..Èuscar-Sant Sebastià
(!) (en espanyol i en èuscar diu "Euskara-Euskadi")

El títol del menú en diferents idiomes també presenta peculiaritats. En la majoria d'idiomes que més o menys entenc, es tria país (els claudàtors indicant l'idioma i el país de la interfície són meus, igual que les negretes):

..Select language and country: [en-us]
..Sélectionnez la langue et le pays dans le menu déroulant: [fr-fr]
..Clique para escolher idioma e país: [pt-pt]
..Seleziona la lingua e la nazione cliccando sul seguente menù: [it-it]
..Seleccione idioma y país haciendo clic en en el siguiente menú: [es-mx]

I en català? En català no hi ha països sinó llocs:
Seleccioneu l’idioma i el lloc clicant el següent menú: [ca-ct]

(a) Sembla no han volgut que ningú que accedeixi a la pàgina en català pugui veure Catalunya (ni Sant Sebastià!) en el llistat de països.
(b) En la resta d'idiomes els és igual si això passa.

Anem a la versió [es-es]. El títol del menú desplegable és:
..Selecciona idioma y lugar haciendo clic en en el siguiente menú: [es-es]

Mmm. En canvi, en les versions en espanyol de tots els països hispanoparlants d'Amèrica el països són països. Eep! Hem suat una mica per arribar-hi, però podríem concloure que el conflicte català i la solució espanyola de la cosa han contaminat el menú desplegable de l'opusdei.cat.

(3) El nom del fundador
La veritat, no m'havia plantejat si Josemaría és traduïble o no. Però veig que ho deu ser, si més no des que el van fer sant, com és tradició en català i en altres idiomes (però no en tots):

San Josemaría [es-es], [es-mx], etc
Sant Josepmaria [ca-ct]
Saint Josémaria [fr-fr]
Heilige Josefmaria [de-de]
Saint Josemaría (o Saint Josemaria, depèn) [en-us], [en-gb]
San Josemaría [it-it]

(4) No hi ha [encara] versió en valencià. Seguint l'exemple basc (Èuscar-Sant Sebastia), al menú despleable podrien afegir-hi l'opció Valencià-Benicarló. Però... jo em pensava que a Benicarló parlaven cadufero!
..

Ya se me antojó...

Bé, tant de parlar de Pete Seeger i de tot plegat... Ya se me antojó, que dirien per aquí, i m'he comprat una recopilació de folk actual. Es tracta del recull American Folk, de Putumayo World Music. Res a veure amb el Pete Seeger, però un bon recull de cançons acústiques i intimistes, amb les que em desconnecto de camí cap a la feina, o m'ambiento mentre escric aquest apunt.

També se me antojó sentir el Pete Seeger, el Grup de Folk i alguna cosa més. Com que la tecnologia moderna ens ho fa fàcil, ja ho he fet (problemes tècnics resolts). La majoria de cançons, ni fred ni calor. A la Lola-Paraules li explico que ja he sentit l'Ay Manuela versió Pete Seeger, i l'emoció predominant ha estat... la hilaritat :) Si fa més d'N anys que no el sents, prova-ho i potser et passa el mateix... O no.

Entre altres cançons que feia potser 15 anys que no sentia, he rescatat A Stranger in my Place, de Kenny Rogers i Kin Vassy, però cantada per Joan Baez. Aquest sí, un joiós retrobament. La lletra aquí. La música, ja sabeu on...

Ein Paar mallorquí = Ein paar

Em pensava que l'agermanament germano-mallorquí (perdoneu la redundància) era un fenomen recent, bàsicament etílic i immobiliari, però he descobert que té insospitades arrels lingüístiques.

Qui conegui el català de Mallorca sap molt bé que un parell és una expressió peculiar. Tot i que de tant en tant la gent es recorda mútuament que un parell són dos, a la pràctica un parell només són dos en parlar de sabates (un parell de sabates) i potser d'alguna cosa més. Un parell són normalment uns quants.

De la feina surt el profit, i els meus rudiments d'alemany ja em permeten saber que els alemanys fan una cosa semblant. Només que la legendària sistemàtica germànica ha assignat ortografies diferents a cada parell.

ein Paar = 2 . Podríem dir Ein Paar sind zwei (un parell són dos). Exemple: ein Paar Espadrilles, un parell d'espardenyes (un altre agermanament, ara via França).

ein paar = un parell mallorquí = uns quants

Hi ha més matisos. I no els conec tots. Però Déu n'hi do. Una insospitat gra d'ànima mallorquina en la llengua germànica...