Fausto Pretelín Muñoz de Cote (nom real, aparentment) a El Universal:
En México se investiga más la obra poética del Caníbal de la Guerrero1 que la apertura de franquicias de Al-Qaeda. [...] La permanencia del mito nacionalista continúa: sólo tiene importancia lo que ocurre en México porque el mundo es una entelequia coproducida entre Hollywood y las televisoras mexicanas.
1 José Luis Calva Zepeda: presumpte assassí en sèrie i antropòfag del barri "Colonia Guerrero", a Mèxic D.F.. Se suïcidà o el suïcidaren a la presó "Reclusorio Oriente". Més sobre aquest home, per exemple.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
12 comentaris:
El Fausto és un bon periodista. De vegades massa crític amb el seu propi país, de vegades massa (?) literari en els seus escrits. És tot un plaer llegir-lo des que li han donat cancha a El Universal. Everardo és el seu segon nom, que mai no usa. Per cert, Geococcyx, quant escriuràs sobre les curiositats dels segons noms a Mèxic (o potser ja ho has fet i se m'ha escapat?)
Una abraçada
A mí el artículo me parece difuso, difusísimo, y un poco extraño desde el punto de vista de la lógica. desde siempre, las actividades criminales han copado los noticiosos, en México y en el resto del mundo, más que las investigaciones formales que, de todos modos, en este aspecto es probable que lo que haya esté en la sombra.
Dos comentarios:
Dudo que Bin Laden tenga autoridad para emitir fetuas.
La frase "La permanencia del mito nacionalista continúa" no tiene desperdicio como pleonasmo.
En resumen, así no es la cosa, creo yo.
A Berenguer:
Potser al teu amic/conegut li agrada massa la metàfora, i cerca massa la frase brillant. Si una pel·lícula no pot ser una successió de gags, un article no pot ser un cúmul d'ocurrències genials o suposadament genials. El tema dels segons noms no l'he tractat mai, i no el tinc ben sistematitzat. Potser un dia en parlo...
"Anònim" comunicant: Em va agradar llegir la frase i la vaig penjar com a cita. Això no vol dir que hi estigui 100% d'acord, i menys encara que em convenci l'article, ni que l'hagi llegit sencer. I teniu tota la raó amb el pleonasme! Que BL tingui o no autoritat (és o no autoritat religiosa?) per emetre fàtues ho trobo secundari; sempre ens queda el sentit figurat...
Hola, Geococcyx.
Se me pasó poner mi alias, pero era yo. :)
Escribes:
un article no pot ser un cúmul d'ocurrències genials o suposadament genials.
Y yo digo a tu escrito: amén. Dije difuso, pero esto que escribes es lo que me pareció a mí: un cúmulo de frases deshilvanadas. La frase del caníbal le pertenece al autor, y me queda claro que tú no eres el autor ni respaldas necesariamente la frase. Me sorprendió por su inmensa carga demagógica, su oportunismo pueril. A Fausto le faltan, a mi parecer, tablas periodiqueras (o ideas concretas). El tiempo dirá la chance que se le da. Me agradará leerlo, pero espero que se luzca un poco y deje de rellenar cuartillas. :)
Estimat Mus,
Ja veig que l'acidesa habitual s'accentua amb el marisc nadalenc.
És veritat que potser el Fausto ha escrit millors articles, però crec que val la pena llegir-ne alguns altres per fer-ne una valoració més completa.
Una abraçada
Tes raó. Juzgo de este artículo, ni siquiera sabía que Fausto escribiera en 'El Universal'. A ver qué más escribe, que me interesará. :)
No és el marisc, home: deu ser el conill nadalenc del Pedro Solbes,...
Más bien debe de ser la vitamina T, porque estoy en la ciudad de México. ;)
Este año creo que no habrá marisco, a ver si en Nayarit me echan buen pescado al plato.
Ben arribat a Mèxic, Mus, i no t'empatxis de vitamina T...
A Letras Libres va sortir una nota exquisida sobre el canibalisme, la literatura i la condició de ser escriptor a Mèxic. No us perdeu la conclusió.
http://www.letraslibres.com/blog/blogs/index.php?title=iy_los_que_no_son_canibales&more=1&c=1&tb=1&pb=1
parisenc: perdona que ahir i avui no hepgut ni puc encara llegir l'article i conteatra al teu comentari. En un altre moment ho faré...
És curiosa la relació amb la mort a Mèxic: troben macabre fer testament, però la truculència festiva amb què s'expliquen les notícies com aquesta i altres en els telenotícies i a la premsa deixa una mica perplex. Aquest cas n'és un exemple.
Pel què fa a la conclusió final d l'Ortuño, sense haver-ho provat, jo donaria un consell: no esperis mai que un funcionari distribueixi el teu llibre...
Publica un comentari a l'entrada