Apuntes pa' mi libreta

.
M'imagino el flamant president de la Generalitat, José Montilla, amb una plagueta personal blava, potser vermella, a l'estil de l'Aznar, només que el sentit del ridícul i la moderada vanitat de Montilla li impedeixen de fer-ne ostentació. Aquests dies tothom n'ha estat pendent, d'aquesta llibreta real o imaginària, i tothom ha callat, per no esguerrar l'opció a un càrrec, i perquè ningú desafinés a l'orquestra de l'Entenza, que deia aquell personatge renfaire.

L'endemà de prendre possessió, la consellera Montserrat Tura ja ha mostrat el seu poc agraïment pel fet que Montilla només l'hagi mig decapitada (traient-li Interior i posant-la a Justícia). Responent a una pregunta d'Antoni Bassas, ha afirmat que la conselleria d'Interior hauria d'estar en mans del partit del President (notícia a El Periódico). Els titulars encara són més contundents, de manera que a efectes pràctics, algú ja ha desafinat a l'orquestra de Montilla: Tura, amb cognom d'heroïna (o ja s'ha de dir heròia?), l'heroïna bàsicament involuntària de To be or not to be, Maria Tura.

Un cessament fulminant de Tura seria un toc d'atenció de Montilla al tripartit, però també un primer símptoma de desori al govern. Mentrestant, estic segur que José Montilla s'ho ha apuntat a la plagueta.

Com diuen aquí, Apuntes pa' mi libreta...
.