.
El TEPJF ha acceptat només parcialment els recursos de la coalició amlista, de manera que el resultat serà bàsicament el mateix: l'avantatge de Calderón es manté, i molt probablement serà proclamat president electe. Les reclamacions de la coalició han estat refusades, amb criteris que no estic en condicions de jutjar a fons. Des de defectes de forma, fins a la manca d'un raonament de les impugnacions (urna per urna), fins el criteri que una urna només s'anul·la si la diferència entre els vots emesos segons la llista nominal, el nombre de paperetes a l'urna i la suma de vots dels partits és més gran que la diferència de vots entre els dos primers candidats d'aquella urna. És a dir, la sola discrepància entre les xifres esmentades no s'ha considerat causa de nul·litat. En fi, repeteixo, un recompte general hauria clarificat potser les coses, però em sembla que s'hauria mantingut el desacord sobre la causa de nul·litat dels vots d'un col·legi electoral. Probablement després d'un recompte general seguiria el desacord sobre qui ha guanyat. No s'ha provat el frau, però sí que ha quedat clara la voluntat del PAN, de la premsa majoritària, i del TEPJF, de no descartar-lo amb un recompte general i una investigació a fons.
Ara ve una altra fase, que no sabem com evolucionarà. D'una banda, és evident la radicalització d'AMLO i dels seus seguidors, que passaran a l'acció amb una "Convenció Nacional Democràtica", i amb el bloqueig a les institucions i als actes oficials. De l'altra, els representants electes del PRD (delegacions, GDF, estats, Cambra de Diputats, Senat) necessiten fer política institucional, per a la qual van ser elegits. D'una banda, un AMLO radicalitzat, actualment sense cap càrrec de representació política, i en perill de perdre tota la seva influència al PRD, obre el camí antisistema; la sentència del TEPJF reviscolarà els seguidors d'AMLO. De l'altra, molts dels seus votants i seguidors desaproven el bloqueig del centre històric i saben que no estem davant d'un 1988. Tanmateix, la situació és delicada, i els fets de Oaxaca (a què encara no m'he referit) són un exemple de com és de prima la capa democràtica i institucional a Mèxic.
A la Cambra de Diputats, s'albira una majoria parlamentària entre la primera força (el PAN) la tercera (el PRI) i alguns partits minoritaris. Aquesta majoria potser permetria tirar endavant les reformes estructuas que van ser bloquejades durant el sexenni passat. El fet que el PRI hagi passat de primera a tercera força política al congrés potser ho farà més fàcil. Els diputats del PRD, de moment, han dit que impediran la presentació de l'informe presidencial aquest divendres, u de setembre, potser ocupant en massa la mesa de la Cambra. Hi haurà ball de bastons a la Cambra?
Drets dels estrangers
Ara que es discuteix si tots els estrangers haurien de poder votar o no a les eleccions municipals a Espanya, resulta sucosa la notícia que porta avui La Jornada. La constitució mexicana estableix que per ser President de la República cal, entre altres coses, ser mexicà de naixement i fill de mexicà o mexicana. Codifiquem la condició:
(mexicà de naixement) AND [(fill de mexicà) OR (fill de mexicana)]
Segons la nota de La Jornada, a l'acta de naixement de Vicente Fox, son pare figura com de nacionalitat "Americana", i sa mare "Española". Aviam fins on s'embolicarà aquesta troca. S'han fet moltes passes des de l'esquerra per deslegitimar l'elecció de Fox, ara fa sis anys, però fin ara no s'havia recorregut a la xenofòbia... O potser sí.
Les meves aspiracions mexicanes són molt més humils que arribar a la Presidència de la República, però em trobo que a la institució on treballo no puc ocupar certs càrrecs electes perquè no sóc mexicà. Un amiga mexicana no se'n va anar a treballar a una universitat del nord de Mèxic perquè per exercir certs càrrecs havies de haver nascut a l'estat on està arrelada la institució.
En fi, estem entretinguts. Fins i tot a mi, acostumat a transitar tranquil·lament entre mezquites, huizaches i nopaleras, m'és impossible defugir l'actualitat política mexicana. Val a dir que un insospitat atac de pedres al ronyó, diumenge passat, m'ha regalat temps extra per dedicar-m'hi...
El TEPJF ha acceptat només parcialment els recursos de la coalició amlista, de manera que el resultat serà bàsicament el mateix: l'avantatge de Calderón es manté, i molt probablement serà proclamat president electe. Les reclamacions de la coalició han estat refusades, amb criteris que no estic en condicions de jutjar a fons. Des de defectes de forma, fins a la manca d'un raonament de les impugnacions (urna per urna), fins el criteri que una urna només s'anul·la si la diferència entre els vots emesos segons la llista nominal, el nombre de paperetes a l'urna i la suma de vots dels partits és més gran que la diferència de vots entre els dos primers candidats d'aquella urna. És a dir, la sola discrepància entre les xifres esmentades no s'ha considerat causa de nul·litat. En fi, repeteixo, un recompte general hauria clarificat potser les coses, però em sembla que s'hauria mantingut el desacord sobre la causa de nul·litat dels vots d'un col·legi electoral. Probablement després d'un recompte general seguiria el desacord sobre qui ha guanyat. No s'ha provat el frau, però sí que ha quedat clara la voluntat del PAN, de la premsa majoritària, i del TEPJF, de no descartar-lo amb un recompte general i una investigació a fons.
Ara ve una altra fase, que no sabem com evolucionarà. D'una banda, és evident la radicalització d'AMLO i dels seus seguidors, que passaran a l'acció amb una "Convenció Nacional Democràtica", i amb el bloqueig a les institucions i als actes oficials. De l'altra, els representants electes del PRD (delegacions, GDF, estats, Cambra de Diputats, Senat) necessiten fer política institucional, per a la qual van ser elegits. D'una banda, un AMLO radicalitzat, actualment sense cap càrrec de representació política, i en perill de perdre tota la seva influència al PRD, obre el camí antisistema; la sentència del TEPJF reviscolarà els seguidors d'AMLO. De l'altra, molts dels seus votants i seguidors desaproven el bloqueig del centre històric i saben que no estem davant d'un 1988. Tanmateix, la situació és delicada, i els fets de Oaxaca (a què encara no m'he referit) són un exemple de com és de prima la capa democràtica i institucional a Mèxic.
A la Cambra de Diputats, s'albira una majoria parlamentària entre la primera força (el PAN) la tercera (el PRI) i alguns partits minoritaris. Aquesta majoria potser permetria tirar endavant les reformes estructuas que van ser bloquejades durant el sexenni passat. El fet que el PRI hagi passat de primera a tercera força política al congrés potser ho farà més fàcil. Els diputats del PRD, de moment, han dit que impediran la presentació de l'informe presidencial aquest divendres, u de setembre, potser ocupant en massa la mesa de la Cambra. Hi haurà ball de bastons a la Cambra?
Drets dels estrangers
Ara que es discuteix si tots els estrangers haurien de poder votar o no a les eleccions municipals a Espanya, resulta sucosa la notícia que porta avui La Jornada. La constitució mexicana estableix que per ser President de la República cal, entre altres coses, ser mexicà de naixement i fill de mexicà o mexicana. Codifiquem la condició:
(mexicà de naixement) AND [(fill de mexicà) OR (fill de mexicana)]
Segons la nota de La Jornada, a l'acta de naixement de Vicente Fox, son pare figura com de nacionalitat "Americana", i sa mare "Española". Aviam fins on s'embolicarà aquesta troca. S'han fet moltes passes des de l'esquerra per deslegitimar l'elecció de Fox, ara fa sis anys, però fin ara no s'havia recorregut a la xenofòbia... O potser sí.
Les meves aspiracions mexicanes són molt més humils que arribar a la Presidència de la República, però em trobo que a la institució on treballo no puc ocupar certs càrrecs electes perquè no sóc mexicà. Un amiga mexicana no se'n va anar a treballar a una universitat del nord de Mèxic perquè per exercir certs càrrecs havies de haver nascut a l'estat on està arrelada la institució.
En fi, estem entretinguts. Fins i tot a mi, acostumat a transitar tranquil·lament entre mezquites, huizaches i nopaleras, m'és impossible defugir l'actualitat política mexicana. Val a dir que un insospitat atac de pedres al ronyó, diumenge passat, m'ha regalat temps extra per dedicar-m'hi...
3 comentaris:
Moltes gràcies!
Realment a això se li diu traducció simultània. Allò que és impossible de seguir llegint la premsa d'allà, tu amb un post mos n'he fas una foto perfecta!
Home, que et milloris! Diuen que fa veure les estrelles això de les pedres.
RMF: Diuen que el còlic nefrític és el dolor més semblant al de la dilatació per al part. Els calmants intravenosos fan meravelles, per això ;-)
Catalina: ets molt optimista! He obert un finestró per on surten quatre fets més o menys lligats i traduïts, però la realitat mexicana no s'acaba mai! Només per explicar-te com ha anat la cosa de definir les meses del congrès i del senat caldria un assaig... O per explicar-te (explicar-me, de fet) les faccions del PRD, buah!
I no treballis tant!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada