.
Com diria Matías Vallés, cada dia dotzenes de lectors m'aturen pel carrer i em pregunten per la situació política mexicana. I s'estranyen que no en parli. Som-hi, doncs.
Punt de partida: una elecció molt renyida dóna una estreta victòria a Felipe Calderón (del PAN). Des de la nit electoral, Andrés Manuel López Obrador (AMLO) denuncia frau electoral i reclama un recompte total dels vots. Tant el PAN com l'establishment mexicà (govern federal, Institut Federal Electoral, empresaris, la major part de la premsa i els mitjans audioviduals) vénen a negar el frau i la necessitat d'un recompte generalitzat, o simplement ignoren la qüestió, reclamant respecte cap a les institucions democràtiques. AMLO comença una campanya de "resistencia civil" i anuncia mobilitzacions per temps indefinit. Mentrestant, el Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació [TEPJF: un país on les institucions tenen noms com aquest ha de ser un país perfecte; tanmateix, tothom en diu TRIFE, tribunal federal electoral]... Deia que el TEPJF va decidir que només el 9.1% dels 130.477 col·legis electorals havien de ser escrutats de nou. Aixo va servir perquè AMLO anunciés que no respectaria el dictamen del TEPJF, mentre per altra banda ha seguit pressionant el tribunal des del carrer.
Tot plegat esparvera una mica, i m'envaeix la sensació que massa gent no ha volgut fer política democràtica, ni periodisme de veritat, i que les posicions apriorístiques dels diaris s'arrengleren (s'atrinxeren) massa amb les dels partits. Falta poc perquè el TEPJF sentenciï sobre els recursos plantejats, i cada dia passen i es diuen moltes coses, de manera que aquest apunt pot quedar obsolet en qualsevol moment. Tanmateix, heus aquí algunes consideracions sobre les eleccions.
Sobre el recompte parcial ordenat pel TEPJF
El TEPJF s'ha reservat els resultats del recompte, però n'han circulat algunes dades. Segons aquestes dades, d'errors o fraus locals (inconsistències a les actes o entre les actes i les paperetes) se n'han trobat un fotimer. Ja és significatiu que el TEPJF, que no ha acceptat un recompte total, hagi fet recomptar 11.839 col·legis (la majoria corresponents a districtes panistes), dels quals 7.532 van mostrar irregularitats. Al 80% de les irregularitats s'havien declarat a l'acta més vots per a Calderón dels que realment tenia. Al 20% restant, la inconsistència afavoria AMLO. En total, AMLO va guanyar en el recompte només 13.679 vots nets, és a dir, 1,16 vots de mitjana als 11.839 col·legis recomptats.
De ser certes, són molt més preocupants les inconsistències entre el nombre total de vots declarats a les actes i els comptats en el recompte, fetes públiques. Quan s'havien recomptat 10,679 col·legis (90% dels col·legis a recomptar), Narconews, un mitjà clarament amlista, va publicar unes dades que afirmava haver obtingut dels llocs on es va fer el recompte (val a dir que només la Coalició i els seus mitjans afins han publicat i utilitzat aquestes dades, però d'això en parlo més avall). Segons Narconews, faltaven (80.392) o sobraven (45.890) paperetes a les urnes recomptades. Per què falten o sobren paperetes a les urnes? Per a qui eren els vots que falten? A qui han afavorit els vots afegits? Això és, en principi, indemostrable. Però Claudia Sheinbaum (la portaveu de la Coalició amlista) ho té claríssim: tots són vots robats a Obrador o regalats a Calderón. Una frivolitat i una temeritat.
Les declaracions temeràries de Sheinbaum potser la desqualifiquen a ella, però no amaguen una realitat inquietant: recomptant només el 9.1% de les urnes ja estarien ballant prop de 140.000 vots (80.392+45.890+13.679), quan la diferència entre Calderón i AMLO és només de 243.934 vots. Això no vol dir que aquesta tendència es pugui extrapolar a la resta de col·legis ("140.000*100/9 serien més d'1,5 milons de vots que ballarien"). No. S'han recomptat precisament els col·legis que a judici del TEPJF presentaven inconsistències a les actes. A més, són col·legis de districtes panistes. La resta de col·legis no s'han de comportar necessàriament igual. De fet, durant l'escrutini electoral inicial (cómputo distrital), es van recomptar 2.864 col·legis (una mostra tampoc aleatòria). Al CIDE n'han fet un estudi (pdf) on es veu com l'efecte del recompte sobre el resultat depèn del partit guanyador a cada districte: en districtes panistes, el recompte va perjudicar Calderón en 2,9 vots per col·legi (diferència Calderón-AMLO), mentre als districtes perredistes el recompte va perjudicar AMLO en 7,5 vots per col·legi. Ni aquests resultats ni els del recompte ordenat pel TEPJF poden extrapolar-se a la resta d'urnes.
L'esquerra mexicana i el diari La Jornada demanen l'anulació dels col·legis del recompte parcial ordenat pel TEPJF que tinguin aquests tipus d'errors (i que contenen més de dos milions de vots), resolució que, sembla, donaria la majoria a l'amlista "Coalició per al bé de tots" (així es diu oficialment). La llei electoral preveu l'anulació dels col·legis amb irregularitats, només quan aquestes irregularitats poden determinar el resultat. Les irregularitats detectades no canviarien el resultat i, per tant, es pot entendre que segons la llei no s'haurien d'anul·lar aquests col·legis (l'anul·lació sí que canviaria el resultat).
Tot això són mostres de l'elevat nivell soroll/senyal que presenten les eleccions presidencials del 2 de juliol. Crec que la suma del tradicional caos mexicà i d'un possible frau de baixa intensitat creen massa incertesa sobre aquesta elecció tan renyida, i sense segona volta, entre els dos primers candidats. Per aquest motiu, crec que hauria estat just i necessari un recompte general de vots, per tal de decidir si el desgavell que, segons la Coalició i mitjans afins, ha aflorat en el recompte parcial també apareix en el conjunt de les urnes (si fos així, crec que s'hauria d'anul·lar tota la votació). En tot cas, un nou recompte no podria aclarir de qui eren els vots que van desaparèixer o a qui beneficien els vots afegits. Sembla que legalment ja no és possible aquest recompte, un cop desestimat pel TEPJF, tot i que això no ho tinc clar.
El paper d'Elba Esther Gordillo
Aquest personatge és la cap del poderós sindicat dels mestres mexicans (CNTE), i era molt influent dins el PRI fins fa uns mesos, quan la van expulsar. Durant aquest sexenni, va promoure pactes al congrés entre el PRI i PAN per tirar endavant els projectes de llei del govern federal. Quan la van fer fora del PRI va fundar el Partit Nova Aliança (PANAL), basant-se en l'estructura del CNTE, escampada per tot el país. Fa poc, Noé Rivera, un excol·laborador de Gordillo va explicar el modus operandi de la maestra (vegeu aquest article de Proceso). D'ella se n'han dit de grosses, però hi ha una qüestió en particular que aixeca sospites sobre l'elecció: segons Rivera, i des de fa dotze anys, el 50% de l'estructura del Institut Federal electoral (IFE) a tot el país serien mestres del CNTE, segons el mateix article de Proceso. I el CNTE es la base humana del PANAL. Aplicant la propietat transitiva... El PANAL ha tingut només el 0,96% dels vots, però hauria fet un gran servei al PAN, segons algunes versions que el PANAL desmenteix. Reclama el PRD que en 1.191 col·legis, de tot el país, on només hi hagué interventors del PAN i del PANAL, el PAN van obtenir un 81% dels vots, i la Coalició amlista un 13%.
Desinterès per la veritat
La negativa del PAN i del TEPJF a un recompte generalitzat palesen un notori desinterès per la veritat. En una elecció tan renyida, en què el resultats del 100% dels districtes electorals van ser recorreguts al TEPJF, un recompte generalitzat dels vots hauria aclarit moltes incerteses. En cas de trobar-hi poques paperetes afegides o robades, llavors s'hauria conegut el resultat (fons quin fos) amb seguretat per a les parts. Si el recompte general hagués demostrat que s'havien robat i afegit un nombre prou significatiu de paperetes a les urnes, llavors es veuria que no es podia aclarir qui era el guanyador, i s'hauria d'anul·lar i repetir l'elecció.
De ser certes, les dades de butlletes afegides i robades en el recompte parcial esparveren, i el sentit comú indica que caldria fer un recompte generalitzat per comprovar si aquest patró es va repetir o no a la resta de butlletes, i quin impacte té això sobre la certesa de l'escrutini. Avui, la Coalició amlista ha presentat un recurs al TEPJF en aquest sentit, amb les dades definitives del recompte parcial (dades que, per cert, en no haver estat fetes públiques no sé quina validesa tenen davant un tribunal). D'altra banda, crida l'atenció que des que Narconews va fer públiques les dades del 90% del recompte parcial, pràcticament cap mitjà de la premsa mainstream les ha recollides, investigades, desmentides o confirmades. És a dir, a El Universal, els vots robats (saqueados) i afegits (taqueados) al recompte parcial no han existit. No hi ha hagut una notícia comunicant aquestes dades. No hi ha hagut una notícia desmentint-les. "El gran diario de México" no ha pogut investigar quin era el resultat oficialment secret del recompte, ni l'ha pogut analitzar a fons. Això és periodisme? L'únic que es resaltava és que Calderón només havia perdut 13,672 vots. Aquesta postura dels mitjans i del PAN no ha fet sinó donar ales als qui donen per fet un frau generalitzat.
Messianisme d'Obrador
Quan Obrador va dir, durant la nit electoral, que hi havia frau, no en tenia cap prova. No en va donar cap. Simplement, no acceptava el resultat de les eleccions i amençava de treure la seva gent al carrer, com ha fet. Ha negat l'autoritat de l'IFE i del TEPJF. Ha volgut comparar el frau del 1988 amb la situació actual, i s'ha proposat a ell i al "poble" com a única font de legitimitat. Ha paralitzat el centre de la ciutat Mèxic durant setmanes, i ara amenaça les celebracions anuals del mes de setembre. Missatge als catalanets d'esquerres: si el salvador de la gairebé nonata democràcia mexicana ha de ser AMLO, que Déu ens assisteixi!
De fet, tant la seva base electoral més popular com les elits intel·lectuals que li donen suport comencen a estar tips d'aquesta acció al carrer. I molts ja es penedeixen d'haver-lo votat. En conec alguns. Llegiu en aquest sentit un article molt citat de Denisse Dresser, a la revista Proceso (a la revista, és de pagament, però està penjat d'uns quants blogs, com aquest, que és colombià). Podria subscriure moltes de les afirmacions de Dresser (a qui per cert vaig veure en persona a la fira de Guadalajara 2004, presidint una taula rodona amb Xavier Rubert de Ventós i Nuria Amat, com ja vaig comentar). Deia que subscriuria bona part de les coses que diu Denise Dresser, excepte potser: (a) que jo no sóc una dona mexicana de classe mitjana-alta (b) que no tinc nanny, jardiner i xofer (c) que, a diferència d'ella, si jo fos mexicà no hauria votat l'Obrador ni harto de vino (d) que al contrari d'ella sí que veig símptomes de mobilitat social en el Mèxic actual, i en podria donar exemples, tot i que és insuficient.
Credibilitat de les institucions
La credibilitat de l'IFE ha quedat malmesa. És una llàstima, perquè crec que havia tingut anteriorment un prestigi reconegut. Sembla demostrat estadísticament que els resultats preliminars de les eleccions (PREP) no les va donar tal com anaven arribant, sinó que algú les va ordenar de manera que sempre Calderón anés al davant. Això sembla més fàcilment demostrable que una alteració cibernètica dels vots, sobre la que es va parlar molt en els primers dies, però que la mateixa Coalició amlista sembla haver abandonat com a argument. Han circulat correus i s'han publicat posts i vídeos sobre suposats algorismes de frau, que reconec que no he tingut ànim ni temps d'analitzar. Professors de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM: un cluster perredista del hueso colorado) han presentat nombroses anàlisis estadístiques que tampoc he pogut analitzar, i que no abono ni desqualifico.
El TEPJF ha estat força restrictiu en el recompte. La fiscalia de delictes electorals (Fepade) ha estat reticent a investigar fraus. El tribunal suprem mexicà (Suprema Corte de Justicia de la Nación, SCJN, un altre nom espaterrant), pot investigar d'ofici la comissió de delictes electorals, segons l'article 97 de la constitució mexicana (tècnicament, Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos, una altre nom...). Doncs el president del tribunal, Miguel Azuela Güitrón, en unes declaracions sorprenents (tan sorprenents que el redactor de El Universal les va qualificar d'inusitades), ha dit que aquest article era "anacrònic, estrany i obsolet", i "redactat amb els peus". Se li veu el llautó? És curiós, aquest president del tribunal suprem mexicà, que té el costum d'explicar, en un to força autoritari, les seves sentències en rodes de premsa (!).
Recordant les barbaritats que ha dit el president del Tribunal Suprem Espanyol (Francisco José Hernando), començo a pensar que un gen espanyol s'ha d'haver manifestat en el president Azuela.
Conclusió
I per acabar, una conclusió-resum: que resplendeixi la veritat, però si guanya Obrador, que Billy Wilder ens assisteixi. I si no guanya, també.
Com diria Matías Vallés, cada dia dotzenes de lectors m'aturen pel carrer i em pregunten per la situació política mexicana. I s'estranyen que no en parli. Som-hi, doncs.
Punt de partida: una elecció molt renyida dóna una estreta victòria a Felipe Calderón (del PAN). Des de la nit electoral, Andrés Manuel López Obrador (AMLO) denuncia frau electoral i reclama un recompte total dels vots. Tant el PAN com l'establishment mexicà (govern federal, Institut Federal Electoral, empresaris, la major part de la premsa i els mitjans audioviduals) vénen a negar el frau i la necessitat d'un recompte generalitzat, o simplement ignoren la qüestió, reclamant respecte cap a les institucions democràtiques. AMLO comença una campanya de "resistencia civil" i anuncia mobilitzacions per temps indefinit. Mentrestant, el Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació [TEPJF: un país on les institucions tenen noms com aquest ha de ser un país perfecte; tanmateix, tothom en diu TRIFE, tribunal federal electoral]... Deia que el TEPJF va decidir que només el 9.1% dels 130.477 col·legis electorals havien de ser escrutats de nou. Aixo va servir perquè AMLO anunciés que no respectaria el dictamen del TEPJF, mentre per altra banda ha seguit pressionant el tribunal des del carrer.
Tot plegat esparvera una mica, i m'envaeix la sensació que massa gent no ha volgut fer política democràtica, ni periodisme de veritat, i que les posicions apriorístiques dels diaris s'arrengleren (s'atrinxeren) massa amb les dels partits. Falta poc perquè el TEPJF sentenciï sobre els recursos plantejats, i cada dia passen i es diuen moltes coses, de manera que aquest apunt pot quedar obsolet en qualsevol moment. Tanmateix, heus aquí algunes consideracions sobre les eleccions.
Sobre el recompte parcial ordenat pel TEPJF
El TEPJF s'ha reservat els resultats del recompte, però n'han circulat algunes dades. Segons aquestes dades, d'errors o fraus locals (inconsistències a les actes o entre les actes i les paperetes) se n'han trobat un fotimer. Ja és significatiu que el TEPJF, que no ha acceptat un recompte total, hagi fet recomptar 11.839 col·legis (la majoria corresponents a districtes panistes), dels quals 7.532 van mostrar irregularitats. Al 80% de les irregularitats s'havien declarat a l'acta més vots per a Calderón dels que realment tenia. Al 20% restant, la inconsistència afavoria AMLO. En total, AMLO va guanyar en el recompte només 13.679 vots nets, és a dir, 1,16 vots de mitjana als 11.839 col·legis recomptats.
De ser certes, són molt més preocupants les inconsistències entre el nombre total de vots declarats a les actes i els comptats en el recompte, fetes públiques. Quan s'havien recomptat 10,679 col·legis (90% dels col·legis a recomptar), Narconews, un mitjà clarament amlista, va publicar unes dades que afirmava haver obtingut dels llocs on es va fer el recompte (val a dir que només la Coalició i els seus mitjans afins han publicat i utilitzat aquestes dades, però d'això en parlo més avall). Segons Narconews, faltaven (80.392) o sobraven (45.890) paperetes a les urnes recomptades. Per què falten o sobren paperetes a les urnes? Per a qui eren els vots que falten? A qui han afavorit els vots afegits? Això és, en principi, indemostrable. Però Claudia Sheinbaum (la portaveu de la Coalició amlista) ho té claríssim: tots són vots robats a Obrador o regalats a Calderón. Una frivolitat i una temeritat.
Les declaracions temeràries de Sheinbaum potser la desqualifiquen a ella, però no amaguen una realitat inquietant: recomptant només el 9.1% de les urnes ja estarien ballant prop de 140.000 vots (80.392+45.890+13.679), quan la diferència entre Calderón i AMLO és només de 243.934 vots. Això no vol dir que aquesta tendència es pugui extrapolar a la resta de col·legis ("140.000*100/9 serien més d'1,5 milons de vots que ballarien"). No. S'han recomptat precisament els col·legis que a judici del TEPJF presentaven inconsistències a les actes. A més, són col·legis de districtes panistes. La resta de col·legis no s'han de comportar necessàriament igual. De fet, durant l'escrutini electoral inicial (cómputo distrital), es van recomptar 2.864 col·legis (una mostra tampoc aleatòria). Al CIDE n'han fet un estudi (pdf) on es veu com l'efecte del recompte sobre el resultat depèn del partit guanyador a cada districte: en districtes panistes, el recompte va perjudicar Calderón en 2,9 vots per col·legi (diferència Calderón-AMLO), mentre als districtes perredistes el recompte va perjudicar AMLO en 7,5 vots per col·legi. Ni aquests resultats ni els del recompte ordenat pel TEPJF poden extrapolar-se a la resta d'urnes.
L'esquerra mexicana i el diari La Jornada demanen l'anulació dels col·legis del recompte parcial ordenat pel TEPJF que tinguin aquests tipus d'errors (i que contenen més de dos milions de vots), resolució que, sembla, donaria la majoria a l'amlista "Coalició per al bé de tots" (així es diu oficialment). La llei electoral preveu l'anulació dels col·legis amb irregularitats, només quan aquestes irregularitats poden determinar el resultat. Les irregularitats detectades no canviarien el resultat i, per tant, es pot entendre que segons la llei no s'haurien d'anul·lar aquests col·legis (l'anul·lació sí que canviaria el resultat).
Tot això són mostres de l'elevat nivell soroll/senyal que presenten les eleccions presidencials del 2 de juliol. Crec que la suma del tradicional caos mexicà i d'un possible frau de baixa intensitat creen massa incertesa sobre aquesta elecció tan renyida, i sense segona volta, entre els dos primers candidats. Per aquest motiu, crec que hauria estat just i necessari un recompte general de vots, per tal de decidir si el desgavell que, segons la Coalició i mitjans afins, ha aflorat en el recompte parcial també apareix en el conjunt de les urnes (si fos així, crec que s'hauria d'anul·lar tota la votació). En tot cas, un nou recompte no podria aclarir de qui eren els vots que van desaparèixer o a qui beneficien els vots afegits. Sembla que legalment ja no és possible aquest recompte, un cop desestimat pel TEPJF, tot i que això no ho tinc clar.
El paper d'Elba Esther Gordillo
Aquest personatge és la cap del poderós sindicat dels mestres mexicans (CNTE), i era molt influent dins el PRI fins fa uns mesos, quan la van expulsar. Durant aquest sexenni, va promoure pactes al congrés entre el PRI i PAN per tirar endavant els projectes de llei del govern federal. Quan la van fer fora del PRI va fundar el Partit Nova Aliança (PANAL), basant-se en l'estructura del CNTE, escampada per tot el país. Fa poc, Noé Rivera, un excol·laborador de Gordillo va explicar el modus operandi de la maestra (vegeu aquest article de Proceso). D'ella se n'han dit de grosses, però hi ha una qüestió en particular que aixeca sospites sobre l'elecció: segons Rivera, i des de fa dotze anys, el 50% de l'estructura del Institut Federal electoral (IFE) a tot el país serien mestres del CNTE, segons el mateix article de Proceso. I el CNTE es la base humana del PANAL. Aplicant la propietat transitiva... El PANAL ha tingut només el 0,96% dels vots, però hauria fet un gran servei al PAN, segons algunes versions que el PANAL desmenteix. Reclama el PRD que en 1.191 col·legis, de tot el país, on només hi hagué interventors del PAN i del PANAL, el PAN van obtenir un 81% dels vots, i la Coalició amlista un 13%.
Desinterès per la veritat
La negativa del PAN i del TEPJF a un recompte generalitzat palesen un notori desinterès per la veritat. En una elecció tan renyida, en què el resultats del 100% dels districtes electorals van ser recorreguts al TEPJF, un recompte generalitzat dels vots hauria aclarit moltes incerteses. En cas de trobar-hi poques paperetes afegides o robades, llavors s'hauria conegut el resultat (fons quin fos) amb seguretat per a les parts. Si el recompte general hagués demostrat que s'havien robat i afegit un nombre prou significatiu de paperetes a les urnes, llavors es veuria que no es podia aclarir qui era el guanyador, i s'hauria d'anul·lar i repetir l'elecció.
De ser certes, les dades de butlletes afegides i robades en el recompte parcial esparveren, i el sentit comú indica que caldria fer un recompte generalitzat per comprovar si aquest patró es va repetir o no a la resta de butlletes, i quin impacte té això sobre la certesa de l'escrutini. Avui, la Coalició amlista ha presentat un recurs al TEPJF en aquest sentit, amb les dades definitives del recompte parcial (dades que, per cert, en no haver estat fetes públiques no sé quina validesa tenen davant un tribunal). D'altra banda, crida l'atenció que des que Narconews va fer públiques les dades del 90% del recompte parcial, pràcticament cap mitjà de la premsa mainstream les ha recollides, investigades, desmentides o confirmades. És a dir, a El Universal, els vots robats (saqueados) i afegits (taqueados) al recompte parcial no han existit. No hi ha hagut una notícia comunicant aquestes dades. No hi ha hagut una notícia desmentint-les. "El gran diario de México" no ha pogut investigar quin era el resultat oficialment secret del recompte, ni l'ha pogut analitzar a fons. Això és periodisme? L'únic que es resaltava és que Calderón només havia perdut 13,672 vots. Aquesta postura dels mitjans i del PAN no ha fet sinó donar ales als qui donen per fet un frau generalitzat.
Messianisme d'Obrador
Quan Obrador va dir, durant la nit electoral, que hi havia frau, no en tenia cap prova. No en va donar cap. Simplement, no acceptava el resultat de les eleccions i amençava de treure la seva gent al carrer, com ha fet. Ha negat l'autoritat de l'IFE i del TEPJF. Ha volgut comparar el frau del 1988 amb la situació actual, i s'ha proposat a ell i al "poble" com a única font de legitimitat. Ha paralitzat el centre de la ciutat Mèxic durant setmanes, i ara amenaça les celebracions anuals del mes de setembre. Missatge als catalanets d'esquerres: si el salvador de la gairebé nonata democràcia mexicana ha de ser AMLO, que Déu ens assisteixi!
De fet, tant la seva base electoral més popular com les elits intel·lectuals que li donen suport comencen a estar tips d'aquesta acció al carrer. I molts ja es penedeixen d'haver-lo votat. En conec alguns. Llegiu en aquest sentit un article molt citat de Denisse Dresser, a la revista Proceso (a la revista, és de pagament, però està penjat d'uns quants blogs, com aquest, que és colombià). Podria subscriure moltes de les afirmacions de Dresser (a qui per cert vaig veure en persona a la fira de Guadalajara 2004, presidint una taula rodona amb Xavier Rubert de Ventós i Nuria Amat, com ja vaig comentar). Deia que subscriuria bona part de les coses que diu Denise Dresser, excepte potser: (a) que jo no sóc una dona mexicana de classe mitjana-alta (b) que no tinc nanny, jardiner i xofer (c) que, a diferència d'ella, si jo fos mexicà no hauria votat l'Obrador ni harto de vino (d) que al contrari d'ella sí que veig símptomes de mobilitat social en el Mèxic actual, i en podria donar exemples, tot i que és insuficient.
Credibilitat de les institucions
La credibilitat de l'IFE ha quedat malmesa. És una llàstima, perquè crec que havia tingut anteriorment un prestigi reconegut. Sembla demostrat estadísticament que els resultats preliminars de les eleccions (PREP) no les va donar tal com anaven arribant, sinó que algú les va ordenar de manera que sempre Calderón anés al davant. Això sembla més fàcilment demostrable que una alteració cibernètica dels vots, sobre la que es va parlar molt en els primers dies, però que la mateixa Coalició amlista sembla haver abandonat com a argument. Han circulat correus i s'han publicat posts i vídeos sobre suposats algorismes de frau, que reconec que no he tingut ànim ni temps d'analitzar. Professors de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM: un cluster perredista del hueso colorado) han presentat nombroses anàlisis estadístiques que tampoc he pogut analitzar, i que no abono ni desqualifico.
El TEPJF ha estat força restrictiu en el recompte. La fiscalia de delictes electorals (Fepade) ha estat reticent a investigar fraus. El tribunal suprem mexicà (Suprema Corte de Justicia de la Nación, SCJN, un altre nom espaterrant), pot investigar d'ofici la comissió de delictes electorals, segons l'article 97 de la constitució mexicana (tècnicament, Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos, una altre nom...). Doncs el president del tribunal, Miguel Azuela Güitrón, en unes declaracions sorprenents (tan sorprenents que el redactor de El Universal les va qualificar d'inusitades), ha dit que aquest article era "anacrònic, estrany i obsolet", i "redactat amb els peus". Se li veu el llautó? És curiós, aquest president del tribunal suprem mexicà, que té el costum d'explicar, en un to força autoritari, les seves sentències en rodes de premsa (!).
Recordant les barbaritats que ha dit el president del Tribunal Suprem Espanyol (Francisco José Hernando), començo a pensar que un gen espanyol s'ha d'haver manifestat en el president Azuela.
Conclusió
I per acabar, una conclusió-resum: que resplendeixi la veritat, però si guanya Obrador, que Billy Wilder ens assisteixi. I si no guanya, també.
4 comentaris:
gràcies pel teu esforç! pel que tinc entés, l'Obrador s'assembla més a un Chávez que a un Lula. Amb tot, pel que entenc del teu post, les proves de frau electoral són suficients... no recordo ara si hi va haver observadors internacionals en aquestes eleccions (tan és; a veneçuela també n'hi havia i molt em temo que van fer el que els hi va venir en gana). En fi, caldrà estar atents al teu blog, a veure què passa. Per cert, has vist "La ley de Herodes"? Segur que sí!!
salut!
A pesar que haya existido fraude o no, lo que está claro es que se debe recorrer a todas las instituciones y demás, hacer todo el ruido posible, però jamás, el posible encargado de gobernar un país puede detener el funcionamiento del mismo causando tantos problemas a la masa social como está logrando. Deja mucho que desear. De todas formas, estando al frente del DF, ya tuvo ciertos problemillas con la justicia que casi le cuestan el poderse presentar a las presidenciales debido a ciertos casos de prepotencia política. ¿No es cierto?
subal: sí que hi va haver observadors internacionals, i no van veure res estrany, tot i que la feina dels observadors de vegades és discutible. Respecte al frau, falta confirmar si és cert que hi ha vots tants afegits o desaareguts com diu el PRD, ja que només mitjans molt amlistes (o el mateix PRD) les han manejat. Obrador: "apunta maneres" populistes i antidemocràtiques...
francesco: les institucions han mostrat algunes febleses, però si l'alternativa és la classe de "purificació" que ofereix Obrador, em quedo amb les institucions. Per cert, vius a Catalunya?
Salut!
Soc de Catalunya encara que porto Mèxic al meu cor. Felicitats pel teu blog que visito sovint.
Més salut per a tú també!!!
Publica un comentari a l'entrada