Tot i que mai no he estat als Sanfermins - pràcticament, ni ganes - , porto Navarra al cor des dels setze anys, per les coneixences de diversa intensitat que hi vaig fer in illo tempore, amb les quals he mantingut contacte al llarg dels anys, en un seguit de visites, sempre a la temporada baixa.
En aquell temps, Navarra i els navarresos eren per a mi una cosa encara més exòtica que Menorca (que Déu n'hi do, l'exòtica que la trobava!), i alhora d'una afabilitat i d'una generositat extraordinàries.
L'altra dia, vam dinar i fer una llarga sobretaula (remullada amb autèntic patxaran casolà) amb una navarresa resident en aquesta noble ciutat mexicana. Com que les navarreses tenen una sorprenent i infatigable fluïdesa verbal, i la noia acabava d'arribar del seu país, la sobretaula va ser una immersió gairebé tridimensional i estereofònica en un món de cuadrillas, casalots, ikastoles, dinars, mozos, vins rosats, menestres de verdura, filets de vedella, vaques amb picarol que pasturen per les terres comunals de la serra d'Urbasa, i altres topònims euskalduns. I em deixava els capellans i les monges, els fueros i les cadenes de Navarra. Fascinant. Avui dimecres si tanco els ulls encara sento les vaques...
I com no, la divisió entre els navarristes diguem-ne requetistes i els euskal-herristes. I amb molt poc espai per a una zona grisa que tot just comença a aflorar després de tants anys d'una violència que també ha fregat Navarra.
I acabo amb uns versos, dignes d'en Jaume Pastellé, que en pau descans:
L'Estatut que ens cal
és el de Portugal,
però Espanya no ho voldria.
Demanem el de Navarra
que encara ens convindria!
Diu Pasqual al capatàs
ZP, volem Navarra!
i respon el tarannàs
ai muchachos, quina barra!
Amb un poc de patxaran
en Pasqual ja no es conforma.
Ara vol el fuero gran
i dels calers la reforma.
No pateixis ZP,
catalans som gent de pacte
si pel darrera ens feu l'acte
encara direm: què bé!
9 comentaris:
digne del millor pasteller, sí senyor
Hola RMF, molt bo el teu post dels 'ideals' i les 'fàries', que deien al meu poble. En la meva època els ideals ja eren una relíquia en extinció. Encara hi havia els 'Celtes', curts o llargs, amb filtre o sense.
Això de tornar de vacances el 10 d'agost em deixa gairebé sense lectors, com a mínim coneguts...
No, no és veritat que t'hagis quedat sense lectors!. Els teus posts sempre són molt interessants.
Eulàlia
Gràcies Eulàlia (així que ets tu! que em llegeixes). Sempre seràs la dama de la blogosfera catalana.
glups! (però gràcies)
Avui he trobat al internet el teu blog de cartes de mexic, i m'ha encantat. Vaig viure a una ciutat al centre de Mexic, i per aixo estic intrigat (potser no vulguis dir-ho a l'internet) pero, on vius? de quina ciutat parles? Salut!
Home, gràcies per la teva visita. Per cert, les estadístiques d'avui em diuen que hi ha hagut un visitant de la South Methodist University de Dallas, TX. Si fossis tu, doncs, felicitats. Hauries batut el rècord, amb 61 pàgines visitades per un sol visitant en un dia!
Efectivament, visc a una ciutat del centre de Mèxic (més o menys), però m'he estimat més no dir quina és, igual que signo amb pseudònim. Espero que no et molesti.
Bé, doncs, benvingut i fins una altra.
Molt bo el teu blog. Gràcies.
Sip, jo era, des de Dallas; com que he viscut molt anys a Mexic, el teu blog m'ha semblat molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada