Al 1986, i després de la tragèdia de Bophal (Índia), als EUA van decidir que els ciutadans d'aquell país (els EUA, no l'Índia) tenien dret a saber quin risc químic hi havia al seu estat o al seu municipi. Ja fos risc per fuites extraordinàries o per emissions regulars, tot i que fossin permeses. La llei que va regular per primer cop aquest dret va ser l'Emergency Planning and Community Right-to-Know Act (EPCRA), i parteix d'un principi bàsic: el dret ciutadà a la informació de les qüestions que l'afecten. Transparència i rendició de comptes, que tant predicava a Mèxic el president Fox, i que tant costa de portar a la pràctica.
Gràcies a l'EPCRA, als EUA, l'ajuntament, l'estat o el govern federal tenen dret a saber quines quantitats de substàncies tòxiques hi ha emmagatzemades a les indústries o altres instal·lacions del seu territori, per tal de planificar possibles emergències químiques. També un veí una o autoritat té dret a saber quantes lliures (sí, lliures!) d'un contaminant determinat s'emeten a l'any als EUA, a qualsevol estat o municipi, a qualsevol barri (pel codi postal), o des de qualsevol indústria. Per tant, tothom s'ha de retratar, i ha fer cada any un inventari de substàncies emmagatzemades, i d'emissions i transferència de contaminants.
El resultat de tot això és el
Toxics Release Inventory (TRI). Literalment, inventari d'alliberament de substàncies tòxiques. Al TRI es dóna compte de les emissions a l'aire, dels abocaments a l'aigua, i de les transferències de
650 contaminants tòxics. El cost i la burocràcia que representa el TRI deu ser descomunal, però no deixa de ser admirable la cultura política de transparència efectiva, d'accés a la informació ambiental, que hi ha al darrera.
Algú es deu preguntar com es pot posar tota aquesta informació a l'abast del públic. No patiu, l'EPA ha creat el
TRI Explorer que, com us podeu figurar, serveix per explorar, triar i remenar la mar de dades que és el TRI. ¿Que voleu saber les emissions atmosfèriques de
xilens el 1989 a la fàbrica de "pintures i similars" de la Parks Corporation, a Greenville, municipi de Hunt, Texas? Cap problema, el TRI Explorer us dirà que van ser 4.602 lb (lliures), que no són pas menys de 2.089 kg...
¿Que voleu saber si després de signar el Protocol de Mont-real (en vigor des de 1989) les emissions d'1,1,1-tricloroetà, una substància que destrueix la cap d'ozó i que va ser prohibida prohibida pel Protocol, es van reduir als EUA? Podeu obtenir les emissions d'aquesta substancia al TRI, i podeu preparar una gràfica com aquesta:
La reducció ha estat radical, de 82.090
t el 1988 a 33,3
t el 2004 (son tones mètriques, 1 t = 1000 kg). 99.96% de reducció
La base de dades es pot interrogar per anys, estats, municipis, instal·lacions individuals, substàncies o grups de substàncies, rams industrials, etc. Hi ha una secció de mapes, per estats o per municipis. Amb una paraula. Determinades informacions són secret industrial, i d'algunes substàncies no se n'informa: en aquest cas, ve indicat a la base de dades, però no m'ho he trobat mai. En tot cas, les regles són clares i el que no és secret és directament accessible des del web. Les dades completes de 2004, són accessibles, comprimides,
des d'aquí, i em figuro que la resta també, no sé si amb un clic o demanant-les. No vull pensar les animacions que podria fer l'RMF amb aquestes dades i el mapa dels EUA...
Amb l'entrada de Mèxic al tractat de lliure comerç de Nord-Amèrica, el país es va comprometre a crear un sistema semblant al TRI: se'n diu RETC (
Registro de emisiones y transferencia de contaminantes), però d'això en parlaria un altre dia.
