Arcaismes i pseudocatalanismes

.

Joan Josep Isern parla avui del mot aguinaldo, un terme que els meus avis feien servir amb tota naturalitat (s'aguinaldo, és clar), i que els meus pares ja diuen (o deien!) en to irònic, com en cursiva. Sense reivindicar-lo per al català, haig de dir que aquest mot, força relicte en l'espanyol d'Espanya, és ben viu a Mèxic, i jo l'he sentit i fet servir moltes vegades aquests dies, esperant, precisament, que me'l paguin dimecres o dijous de la setmana que ve, amb la primera quincena del desembre. A Mèxic es paguen els sous per quinzenes, de manera que quincena també és un sinònim de salari (ya me pagaron la quincena), de dia de pagament (hoy es quincena). Fins i tot, de la dona els homes en diuen, irònicament, la dueña de mis quincenas. Aquesta asincronia lèxica (paraules com aguinaldo, o encara més, fierro, que ja són arcaismes a un costat de l'Atlàntic, però no a l'altre) te la trobes cada dia a Mèxic. De manera semblant passa amb el català i la Mediterrània.

Una altre aspecte curiós són les paraules que en català són distintes de l'espanyol d'Espanya, però sonen pràcticament igual que en l'espanyol de Mèxic. Per exemple, amb sang, suors i llàgrimes s'ha aconseguit que els catalanoparlants no facin servir tant el castellanisme concejal: en català es diu regidor, que és exactament com es diu a Mèxic. Igualment, en català el local on es canvien els esportistes no és el vestuari, sinó el vestidor, que és com es diu al país asteca. En català no hem de dir tràfic (de vehicles) sinó trànsit. Tránsito és com ho diuen aquí.

Quan sento a dir regidor, vestidor, tránsito o arracada als mexicans, m'imagino imaginaris manlleus del català: serien pseudocatalanismes de la parla mexicana.
.

El Firefox a Cartes de Mèxic

.
Veig a Bitassa que s'han fet públiques les estadístiques del Firefox a Europa. Bon moment per esmentar que el 31% dels visitants de Cartes de Mèxic hi arriben amb el Firefox (vegeu aquí el pastís amb les estadístiques dels navegadors: varia contínuament), en comparació amb la mitjana europea del 23%.
.

"Balean a franelero"

.
Balean a franelero en la Doctores

Notícia un pèl surrealista. Interessant, també, lèxicament: franeleros, balear, luego de, policíaco, colonia, la Doctores,... Us deixo uns quants deures del que seria un classe d'espanyol per a catalans, ara que fa tants anys que en Barnils ja no les dóna.

Els franeleros són pesadets, però no porto mai pistola per fotre'ls un tret. Més aviat em pregunto si ells no en portaran...
.

Amenaces a Gutiérrez Vivó

.
[Estimats mexicaires, em preparo per tornar qualsevol dia a Xile, aquest cop a veure jugar la selecció catalana d'hoquei patins, una bona excusa per degustar un parell d'empanadas de pino... No sé si quan algú va parlar de "Barcelona, ciutat llatinoamericana" es referia a això. Segurament no.]

Dit això, el tema és un altre. José Gutiérrez Vivó és un pioner de la llibertat d'expressió a la ràdio mexicana i porta més de trenta anys fent ràdio amb una independència molt remarcable, i amb rècord d'audiència al país. Jo no el sento gaire, perquè no m'agraden alguns dels seus tics i el temps excessiu que dedica al tràfic i a la crònica local del DF. Aquests dies ha estat explicant algunes de les males jugades empresarials que li han fet, amb l'anuència de l'anomenada parella presidencial (Fox-Sahagún), que li han suposat perdre la difusió del seu programa per FM. Ara transmet únicament per AM i pel canal 152 d'Sky (i internet, és clar).

A Gutiérrez Vivó li acaben de donar el Premi Nacional de Periodisme, i en la concessió del premi ha fet públiques la fatxenderia i les amenaces més o menys velades del nou equip presidencial envers ell i el seu programa. Comencem bé, si aquesta ha de ser l'actitud de l'administració de Calderón cap als mitjans de comunicació...

Sobre l'invent infame de la "cadena nacional", que jo esmentava l'altre dia, i la política de mitjans de Calderón, un article bastant incissiu de Raymundo Riva Palacio.
.

Zum-zum polític

.
Amb el canvi de president i els esdeveniments de la setmana passada, cada dia hi ha novetats a l'escenari polític. En faré cinc cèntims, per al públic mexicaire.

Allunyament PRD-AMLO?

S'ha començat a escenificar l'allunyament entre sectors moderats del PRD i AMLO, un fet llargament vaticinat però que no acabava d'arribar. En aquest article d'avui a El Universal, Salvador García Soto en dóna detalls sucosos. Una precaució: qui parla d'aquest allunyament el sol desitjar, i sol aplicar una mica de wishful thinking o, perquè s'entengui: qui té gana de porc, ses orelles li grunyen...

Parla l'enquestadora d'Obrador

Han estat notícia les recents declaracions de la prestigiosa enquestadora Ana Cristina Covarrubias, a qui AMLO va encarregar les enquestes de la campanya presidencial. En primer lloc, Covarrubias va dir que la diferència AMLO-Calderón es va anar reduint després del gener (14 punts), de manera que les set darreres enquestes ja no es van publicar, "per respecte al client". En segon lloc, la setmana de les eleccions, l'avantatge d'AMLO sobre Calderón era només d'un punt (1%). Ho expliquen a Milenio i també a Vanguardia. En tercer lloc, l'enquesta feta per Covarrubias el mateix dia de les eleccions, tancada a la mitjanit de la diada electoral, donava un 1% d'avantatge a Calderón (finalment va ser un 0.5%). És estrany que una enquesta del mateix dia de l'elecció es conegui a mitjanit, quan normalment el client vol saber el resultat en tancar les urnes. Vegeu el Bajo reserva d'ahir a El Universal.

Si tot això és cert (no he trobat la ponència de Covarrubias al simposi de Cuernavaca on va parlar), Obrador sabia perfectament que les eleccions venien molt igualades, i que ell no disposava en cap cas dels deu punts d'avantatge que predicava. Quan la nit electoral va afirmar que les seves dades eren que tenia 500.000 vots d'avantatge (1%), es devia referir, en el millor dels casos a l'enquesta darrera enquesta de què havia disposat abans de les eleccions. O no tenia les dades de l'enquesta de la diada electoral o, en el pitjor dels casos, tenia el resultat de Covarrubias, que li donava un 1% d'avantatge a Calderón.

L'Estat Major Presidencial a la sala de sessions del Congrés

També s'ha sabut que no eren només els panistes qui protegien la tribuna del Congrés: nombrosos membres de l'Estat Major Presidencial van entrar a la sala per definir estratègies i organitzar els panistes en la seva estratègia per assegurar l'entrada de Calderón.

Quinazo recomanat: foxazo

Quan Salinas va arribar - qüestionat - al poder, va decidir demostrar la seva autoritat fotent a la presó un sindicalista anomenat "la Quina". D'això se'n va dir el quinazo. El quinazo de Zedillo sembla que va ser fotre Raúl Salinas a la presó. Ara, diferents comentaristes polítics reclamen o recomanen un quinazo de Calderón. L'altre dia Jorge Zepeda recomanava llençar la cavalleria contra la família política de Vicente Fox: els Briviesca, fills de Martha Sahagún, que han fet i desfet durant el passat sexenni. Hi afegeix Zepeda la caiguda d'Ulises Ruiz, governador de Oaxaca. De moment, l'únic quinazo que hi ha hagut ha estat un appazo: la detenció i l'empresonament de Flavio Sosa, el líder de l'APPO, i el seu germà, acusats dels estralls causats durant els aldarulls, especialment els de la setmana passada.

Proposta de pressupost 2007

Calderón ha enviat al Congrés el pressupost per al 2007: 2,23 bilions de pesos. Equival a 154.000 milions d'euros. La despesa pública mexicana serà d'uns 1.500 EUR/habitant. Poc més d'una tercera part de la despesa pública no financera per habitant prevista a Espanya per al 2007 (4.300 EUR/hab).
.

Marianne cansaladera

.

Una espècie de Marianne cansaladera i barcelonina, però pastorívola, ens anuncia aquest llom embotit de San Miguel de Allende, Guanajuato, sobre un escut amb les quatre barres, tot dins un cercle amb els colors de la bandera del regne d'Espanya. Des de 1930. Eclecticisme de supermercat.

.

1 de desembre de 2006

.
Les muntanyes russes de la política mexicana no deceben (això sí que és un Dragon Khan!), i avui, 1 de desembre, hem viscut el loop més emocionant d'aquesta atracció mecànica nacional dels darrers temps. Aquests mesos, Calderón ha fet cara de circumstàncies. Una victòria ajustada en unes eleccions i un sistema electoral qüestionats; un PAN que no és exactament de la seva corda, amb un Manuel Espino delerós de prendre-li el protagonisme i la iniciativa; un ex-contrincant de les primàries del PAN, Santiago Creel, liderant el grup panista al Senat. Un demagog arrossegant masses (minvants, però masses) al carrer. Un PRD amenaçant d'impedir la presa de possessió de Calderón al Congrés, on hi va haver ball de bastons fa tan sols tres dies. El polvorí de Oaxaca empitjorant durant setmanes, i gravitant com un passiu polític a heretar pel president electe. Li ha tocat callar molt, a Calderón, i avui era un dia clau.

Lluita pels accessos a la sala de sessions

A dos quarts de nou del matí, l'hora a què m'he permès llevar-me, a Azteca 13 anunciaven que els diputats del PRD havien blocat les cinc portes d'entrada a la sala de sessions. La cosa es complicava i la situació semblava una mica arriscada. Anaven arribant els mandataris i representants estrangers, i quan he vist George Bush pare arribant al Congrés mexicà, he pensat que George W. Bush potser sí que estava a favor de l'eutanàsia. Quan ha entrat Arnold Schwarzenegger, Governador de Califòrnia, he pensat que començaria a repartir llenya per obrir les portes de la sala de sessions, i salvar John Calderón Connor d'algun Cyborg fora de control. Quan ha arribat el ministre d'Hisenda, Agustin Carstens, he sospitat que Calderón hi venia camuflat a dins, com una nina russa. I quan passava el príncep Felip de Borbó, he vist que, definitivament, el successor del Rei Joan Carles seria Elionor de Borbó i Ortiz (o, més aviat, Helena de Borbó). Quin coratge, aquesta joventut!

Afortunadament, només hi ha hagut vociferació i poc més, i a més els mandataris estaven a les llotges superiors del Congrés, arrecerats de qualsevol galeta que es pogués escapar. La veritat és que els parlamentaris del PAN no només havien ocupat la tribuna, sinó que també dominaven una de les portes d'accés a la sala, la que condueix a la tribuna des del darrera de les banderes que dominen la sala. Per la part de fora, l'Estat Major Presidencial en tenia el control.

Protesta de Calderón

La calculada estratègia "militar" del PAN, i segurament els pactes que no s'han fet públics amb el PRI, i qui sap si amb els diputats del PRD, han permès que s'obrís la sessió del Congrés amb quòrum, i que Calderón i Fox arribessin fàcilment a la tribuna del Congrés. Calderón no ha jurat el càrrec, com deia El País, sinó que l'ha protestat, en la primera accepció que té aquest verb tant en espanyol com en català.

El formalisme de protesta, que és laic, és l'establert per l'Article 87 de la constitució mexicana (pdf), un bonic text republicà:

“Protesto guardar y hacer guardar la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos y las leyes que de ella emanen, y desempeñar leal y patrióticamente el cargo de Presidente de la República que el pueblo me ha conferido, mirando en todo por el bien y prosperidad de la Unión; y si así no lo hiciere que la Nación me lo demande.”

Definitivament, durant la protesta al Congrés, Calderón ha perdut la cara de circumstàncies dels darrers temps. Una lluïssor als ulls, i un somriure que no podia dissimular, expressaven la victòria d'aquest home sobre les difícils circumstàncies dels darrers mesos. El seu to decidit i enèrgic (pequeño pero picoso) segurament ha agradat a una majoria de mexicans que volen passar full del conflicte electoral i esperen un president amb personalitat, amb autoritat, i amb experiència política.

Cadena nacional

Cadena Nacional consisteix en que quan el President ho considera oportú, totes les cadenes de televisió han de connectar-se amb una emissió televisiva que prepara una oficina especial de la Presidència. És obligatori, i em recorda les connexions obligatòries de les emissores de ràdio amb Radio Nacional de España per transmetre el "parte" en temps del franquisme. La protesta de Calderón ha estat transmesa per Cadena Nacional, igual que el seu missatge del migdia a l'Auditori Nacional, o la transmissió de poder del dijous a la mitjanit a Los Pinos. Entenc que això no es correspon amb les pràctiques democràtiques.

Apagada informativa al Zócalo

Les principals cadenes de televisió no han informat de l'acte de López Obrador al Zócalo a les vuit del matí. Hi ha hagut un apagada informativa gairebé total que ha eclipsat les activitats de l'oposició al carrer. Des d'un punt de vista periodístic, això també era notícia. Les cadenes privades, però, han jugat a fer de Cadena Nacional.

A l'Auditori Nacional

A l'Auditori Nacional, amb 10.000 convidats favorables al President, Calderón ha marcat les seves línies: seguretat pública, serveis socials contra la pobresa, reformes econòmiques i polítiques. No ho té fàcil, però en alguns aspectes potser ho té millor que Vicente Fox, malgrat el soroll perredista.

Diego Fernández de Cevallos

Aquest veterà polític panista es va despatxar a gust ahir a la nit a Azteca 13 sobre com ha de ser i com ha d'actuar Felipe Calderón. Em va sorprendre la rotunditat amb què donava lliçons a l'absent Calderón, tenint en compte que Calderón serà el cap. Més em va sorprendre quan va dir que el PAN ha d'entendre que el seu cap suprem ha de ser, precisament, el President Felipe Calderón. Segur que Manuel Espino, president del PAN, es devia ennuagar amb la botana, si el va sentir.
.

La vetlla del dia D

.
Mentre Vladimir Putin segueix fent amics a les Illes Britàniques, a Mèxic són unes hores intenses: només cada sis anys hi ha canvi de president, però enguany, per raons òbvies, els teletips treuen fum (encara hi ha teletips?). El Universal ha tret una pàgina actualitzada "minut a minut" que estarà activa, suposo durant vint-i-quatre hores.

La novetat avui ha estat que a les zero hores del dia 1 de desembre Calderón començarà a exercir de president a Los Pinos, la residència presidencial des dels temps del president Lázaro Cárdenas. Quan escric això falta poc més d'una hora. Per tant, els ministres de Calderón ja estaran dirigint el país quan ell vagi al Congrés. Evidentment, per evitar un buit de poder. Això es novetat, i he sentit Carmen Aristegui a la CNN en espanyol qüestionant que això sigui constitucionalment o legalment correcte. Naturalment, a Azteca 13 no tenien aquests dubtes: aquests van a pinyó fix. M'estranya que, a hores d'ara, el PRD i La Jornada encara no hagin argumentat que això seria un cop d'estat.

Hi haurà una cerimònia de transmissió, a porta tancada, entre Fox i Calderón. Diuen els diaris que fins i tot Fox li posarà la banda presidencial a Calderón, a mitjanit a Los Pinos. Sembla que això és insòlit, perquè se solia fer davant el Congrés. Això pot ser una manera d'estalviar-se Fox haver d'anar a la protesta de Calderón al Congrés, i baixar així la tensió a la presa de possessió de demà.

Dos dies després del ball de bastons de dimarts, i d'una espècie de Big brother parlamentari transmès en directe pel Canal Congreso durant dos dies, els parlamentaris panistes i perredistes segueixen ocupant la tribuna del Congrés. Aquests dies hem vist els diputats amb sacs de dormir, parlant pel mòbil sense parar, menjant en safates de poliestirè expandit (hi ha hagut servei de catering de campanya), fent becaines, i els diaris explicaven que la matinada passada van cantar les Mañanitas i altres cançons tradicionals. Espero que portessin alguna muda de roba interior, tot i que d'això també hi deu haver hagut catering.

A hores d'ara no hi ha acord sobre l'acte de demà al Congrés, tot i que avui hi ha hagut una reunió de cinc hores dels caps dels vuit grups parlamentaris. Me'n vaig a veure la tele, i a esperar la mitjanit, perquè l'1 de desembre és també un aniversari personal important per a mi.
.

Apuntes pa' mi libreta

.
M'imagino el flamant president de la Generalitat, José Montilla, amb una plagueta personal blava, potser vermella, a l'estil de l'Aznar, només que el sentit del ridícul i la moderada vanitat de Montilla li impedeixen de fer-ne ostentació. Aquests dies tothom n'ha estat pendent, d'aquesta llibreta real o imaginària, i tothom ha callat, per no esguerrar l'opció a un càrrec, i perquè ningú desafinés a l'orquestra de l'Entenza, que deia aquell personatge renfaire.

L'endemà de prendre possessió, la consellera Montserrat Tura ja ha mostrat el seu poc agraïment pel fet que Montilla només l'hagi mig decapitada (traient-li Interior i posant-la a Justícia). Responent a una pregunta d'Antoni Bassas, ha afirmat que la conselleria d'Interior hauria d'estar en mans del partit del President (notícia a El Periódico). Els titulars encara són més contundents, de manera que a efectes pràctics, algú ja ha desafinat a l'orquestra de Montilla: Tura, amb cognom d'heroïna (o ja s'ha de dir heròia?), l'heroïna bàsicament involuntària de To be or not to be, Maria Tura.

Un cessament fulminant de Tura seria un toc d'atenció de Montilla al tripartit, però també un primer símptoma de desori al govern. Mentrestant, estic segur que José Montilla s'ho ha apuntat a la plagueta.

Com diuen aquí, Apuntes pa' mi libreta...
.

Avís per al Jordi del DF

.
[Mexicaires en general: perdoneu aquest missatge particular]

Jordi: vaig rebre el teu correu abans d'ahir. Ahir et vaig contestar, però el teu servidor em rebota els missatges amb aquesta resposta (??):

mailbox is full: retry timeout exceeded

Revisa la teva bústia o escriu-me des d'un altre compte de correu.
Salutacions
.