.
No he llegit el llibre de l'Enric Juliana (ni el penso llegir), però m'agraden tan poc els seus articles des de Madrid, que celebro la repassada que li donava ahir l'Anasagasti, a ran de la publicació del llibre La España de los pingüinos. És una rèplica llarguísima, però que goso recomanar a tothom:
LA ESPAÑA DE LOS BOTIJOS; UNA REPLICA A ENRIC JULIANA
dilluns, d’agost 14, 2006
Juliana segons Anasagasti
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Vaig per la meitat, però l'acabaré. Tot i no estar gens d'acord amb moltes de les coses que diu (de fet no estic d'acord en la base, en la seva manera d'entendre Espanya), cal reconèixer que, davant l'allau mediocre de tòpics a què ens acostumen els polítics, Anasagasti escriu bé, és a dir, té una veu personal, té personalitat.
Lola
la repassada és d'antologia. Però és que, pel que sembla, Juliana es llueix.
El post és quilomètric i molt sucós. El misteri és: d'on treu temps Anasagasti per escriure tant? Un amic meu sospita que l'home està mig jubilat i que li sobra temps. Això es contradiu amb tota l'activitat que sembla desplegar, i que em part explica al seu log. En tot cas, en la meva pròxima rencarnació em faré senador, i em pentinaré estil Anasagasti (acabo de descobrir que no em falta tant per arribar al punt capil·lar de l'Anasagasti), per veure si guanyo temps i inspiració.
RMF: el Juliana "es llueix" sovint a les seves columnes de La Vanguardia. Em molesta més el que no hi diu que el que hi diu. O allò que diu però no diu, en la línia del que Anasagasti desenmascara...
Ah, i semblantment a com vaig comentar en un post (De l'Ebre en avall...) és un error insinuar que Espanya és un país de "botijos" o de gent que va en ruc...
ja has començat classes? jo ara fa un any que arribava a Mèxic... aixxx.. em sembla que no m'ho treuré mai de dins...
Un petonet!
Sí, filla, ja hem començat el nou semestre.
Ara fa un any. O sigui només vas venir per 4-5 mesos... Però Déu n'hi do , eh? ;)
Petons
El llegiré un dia d'aquests a l'article de n'Anasagasti. Es un tipo que em cau bé, però quan he vist el se prejudici amb els ex psuqueros m'he emprenyat i no he seguit. Per a mi (es veu que soc d'una altre generació i d'un altre temps) els anys de militància al psuc son un dels millors records de la meva vida, un aprenentage de diversitat, de debat i de cultura polític on vaig conèixer. Queden molt lluny, però ara que fa poc més de dos anys que he tornat a Barcelona, encara puc retrobar en molta de gent l'impacte d'aquells anys i una clara diferència.
En haver llegit l'article ja te'n donaré el meu parer.
Perdona'l, home! Que jo recomani un text de l'Anasagasti no vol dir que comparteixi el 100% del seu contingut.
Jo crec que no tinc prejudicis contra [ni complicitat generacional amb] els expsuqueros. A l'època daurada del PSUC jo feia el batxillerat a Palma... Crec que quan vaig arribar a Barcelona ja havia començat el ball de bastons al PSUC...
Publica un comentari a l'entrada