dijous, de juliol 06, 2006

Profecies i panades de pi

.

Dimarts 04/07/2006.
S'han realitzat un parell de les premonicions preelectorals que vaig tenir: (a) un resultat molt ajustat, i (b) me n'he anat el dia tres de juliol cap a Xile sense saber qui era el nou president mexicà. Espero que la tercera no es faci realitat, tot i que no m'importaria passar una temporada per Xile...
.
Llegeixo un diari local en un petit aeroport mexicà, que té exactament el doble de portes d'embarcament que l'aeroport de Lleó. I no em refereixo a León, Guanajuato, sinó a León, León. Aquell de ¿me falta mucho para León? Deia que llegeixo el diari local en un petit aeroport, i hi veig la notícia del tiroteig de Sant Adrià (era a la Mina?), que vaig mig veure per la TV3 el cap de setmana. Tiroteig?: si Catalunya estigués al Nordeste de Mèxic, de ben segur que diríem balacera o balassera. Bé, doncs la notícia del tiroteig de Sant Adrià dóna lloc al següent titular en aquest diari local: Pelea de niños termina en balacera en Madrid. Des de la distància les fronteres (i les trinxeres) s'esborren...
.
La qüestió és que ja sóc a Xile, un país que m'ha transmès unes sensacions extraordinàries. I m'ha provocat la pregunta: que fa que un país sigui com Xile i no com Mèxic? Què fa que la plaça on hi ha el palau de La Moneda no s'hagi convertit amb el que s'ha convertit el Zócalo mexicà?
Penjo aquí una foto de del palau de La Moneda, que només havia vist fa temps i en blanc i negre, ja us podeu figurar en un documental sobre què.
05/07/2006
Ja he tastat les empanadas de pino. Molt bones les primeres, molt salades les segones. Suposo que tothom s'està preguntant: què vols dir, amb això de panades de pino? De pi de pi? Tothom s'ho pregunta menys els xilens. El dependent del forn a qui ho he preguntat s'ha quedat completament perplex: no s'ho havia preguntat mai. En aquest receptari, tampoc. Sembla que no van farcides de fullaraca de pi. Potser les feien al forn amb llenya de pi. La professora universitària amfitriona s'ho havia plantejat, sí, però només plantejat. La resposta no la va trobar mai. Sempre parlem del miracle xilè, però les panades de pi són el misteri xilè.
- Encara no m'acostumo a que qualsevol cosa costi 2000 pesos, però ja és normal. Avui he tret 149.000 pesos d'un caixer automàtic(217 EUR).
.
06/07/2006
Ahir un vicedegà de facultat ens va dir que ara a Mèxic hi havia dos presidents... (ha-ha-ha, rialla nerviosa). Veig dos guanyadors diferents a La Jornada i l'Universal. Ja la pujarem dreta, la paret...
.
Tornem a Xile, on el paisatge natural i urbà són fabulosos. I l'humà també. Fins una altra.
.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs mal rotllet, si que hi ha per aquí. Ara visc a dues "quadres" del "sòcol" i han convocat mani pel dissabte a les 1700. Tindrem sarau.

Respecte als resultats, el tuf de podrit cada cop es més patent. Vegeu aquesta gràfica de l'últim recompte de vots. Si mes no es impossible, la simetria es realment curiosa. És possible, això?

www.senderodelpeje.com

Salutacions,
JordiDF, DF

Geococcyx ha dit...

Encara no estic en condicions d'afirmar que l'IFE no és de fiar, o que ho és menys que un blog on algú treu unes xifres que no sé d'on surten. Aquestes xifres, les puc obtenir jo de la pàgina de l'IFE, i analitzar-les pel meu compte?

De tota manera, la cosa fa patir, i fa ràbia. Que facin un nou recompte, si cal, o que decideixin els tribunals (d'això darrer, que Déu ens assisteixi...)

Anònim ha dit...

Pareix que la tercera premonició s'està complint...Ja estàs cercant allotjament per Xile?:-)

La resposta de perquè Xile és com Xile i no com Mèxic, la resposta ràpida i que molta gent sostè és agrair la gestió feta des de l'any 73 fins el 90.
Si la cosa ha de ser blanc o negre, preferesc un Mèxic.


Aquests dies per centroamèrica, parlant amb un Israelià me diu: no entenc com aquests paisos poden estar tant malament si Israel, un país recent i enmig d'un desert en 50 anys està tant be com està...

Geococcyx ha dit...

Catalina:
No em facis triar, però a Xile el malson es pot dir que ha acabat, mentre que a Mèxic sembla que no...
En fi.

El factor humà és la clau, tot i que els israelians han tingut una empenteta (una pasterada de diners, que a qualsevol d' "aquests països", que deia l'isarelià, s'harien fumat els governants corruptes...
Salut!