Revelació tropical

Aquests dies, i gràcies a una conversa de costellada (sense costelles, per això) he tingut una revelació sobre el significat dels tròpics. Una revelació que em fa una mica de vergonya i tot d'explicar, perquè me'n faig creus que molt abans jo no m'hagués interrogat sobre el tema, ni que ningú m'ho hagués explicat directament, per exemple al batxillerat.

El Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn són dos paral·lels situats a 23,5º de latitud nord i sud, respectivament. Això ja ho sabia. Però més enllà dels tòpics dels tròpics (pinya colada, salsa, cumbia i gent de sang calenta), quin significat tenen els tròpics? No m'ho havia plantejat mai. I vosaltres?

Si l'eix de rotació de la terra no oscil·lés al llarg de l'any, i es mantingués ben perpendicular al pla de traslació de la terra, els raigs solars caurien verticalment sobre l'equador tot els migdies de l'any. És a dir, al migdia a l'equador el sol s'aixecaria sempre 90º sobre l'horitzó. No hi hauria estacions en cap lloc de la terra.

Però no és així (això també ho sabia). L'eix de rotació de la terra oscil·la al llarg de l'any, inclinant-se primer 23,5º cap una banda, per recuperar-se després i tombar-se 23,5º cap a l'altra banda. Com una baldufa, però més a poc a poc. A la figura següent es veu l'oscil·lació baldufaire de la Terra, i com això influeix en la quina és la latitud de la Terra que rep els raigs solars verticalment (les línies dels tròpics m'han quedat, per això, una mica massa allunyats de l'equador):

A l'equinocci de primavera (20-21 de març, parlo de l'hemisferi boreal o nord), els raigs solars al migdia cauen verticalment sobre l'equador. Això es veu perquè formen un angle recte amb la tangent a la superfície de la Terra a l'equador. Al solstici d'estiu (21-22 de juny), el sol cau verticalment sobre el Tròpic de Càncer. Per tant, el migdia del solstici d'estiu el sol s'aixeca 90º sobre l'horitzó des del Sud. És a dir, un bastó recte i vertical no té ombra.

Més al nord del Tròpic de Càncer, això no passa mai. Els raigs solars no cauen mai verticalment, ni tan sols el dia del solstici d'estiu. Tanmateix, aquest el sol arriba a la seva màxima elevació. No ho he vist enlloc ni us ho demostro, pero jo diria que a Barcelona, amb un latitud de 41º23', l'elevació del sol sobre l'horitzó del sud el migdia del solstici d'estiu hauria de ser aproximadament: 90º - 41º23' + 23º30' = 72º07'.

A la tardor i a l'hivern passa una cosa semblant però a l'hemisferi sud. L'altra cosa curiosa és que a les terres tropicals (entre els dos tròpics) els raigs solars cauen verticalment dos dies l'any: un dia a la primavera i un dia l'estiu. Entre aquests dos dies, el sol al migdia té una elevació superior als 90º respecte al sud. És a dir, al migdia el sol et crema la closca des de dalt, naturalment, però una mica des del nord. Cosa insòlita a la major part de l'hemisferi nord, inclosa la DCPMC.