dimarts, de juliol 25, 2006

Visitez le ruch de Formenteur

.
Aquests dies, publicaré a Lo ruc de Formentor. Mexicaires, sigueu rucaires per uns dies...

.

dimarts, de juliol 18, 2006

Fauna verdícola

.
Aterrar a Catalunya després d'un any (de fet, tercera visita d'una setmana en dos anys i mig) em desvetlla moltes sensacions, entre familiars i forasteres. Després de dos dies, només Gràcia em fa treure la càmera de la bossa i començar a fer fotos per capturar fauna i moments, alhora tan propers i tan llunyans.

Un dia, assegut al cinemes Verdi, em disposava a veure Desire (1936), el film de Frank Borzage produït per Ernst Lubitsch. Li vaig dir a la meva amiga i veïna de seient que al Verdi els espectadors fan cara de saber llegir. Fins i tot, vaig aventurar, el cine Verdi és ple de gent que mai no ha entrat a un karaoke. Petit overstatement, però prou efectiu en estimular la complicitat (exactament la hilaritat) de la meva amiga i de la fila del davant. Deixem-ho així.

No sóc fauna verdícola. No del tot. Però m'hi identifico, i l'estimo més enllà de l'interès ornitològic que despertaria en la majoria de persones que m'envolten la major part de l'any. Mèxic és ple de gent que no et trobaries mai a la porta del Verdi. Però no cal anar tan lluny: molts barris de la Regió I, entre ells el que va ser la meva segona pàtria, també en són plens.

Passejant per la fira de mostres gastro-aràbiga del carrer Verdi m'aturo a la lliberia Taifa, on ningú no posa cara d'estupor en demanar-los la traducció catalana de Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers d'Stefan Zweig. Un llibre que fa temps m'havien recomanat, i que ara he comprat gràcies al recordatori d'un blog, el del jove Barnils, em penso. El món d'ahir. Memòries d'un europeu. Un llibre que, francament, [encara] no puc llegir en alemany, malgrat l'optimisme del meu professor i amic P. (que és probablement l'únic profesor del món que ensenya quatre idiomes en una acadèmia d'idiomes, prova irrefutable del seu optimisme). De moment puc dir que el llibre de Zweig m'ha enganxat.

Tornant a Gràcia, estic francament esverat amb els preus (el meu esverament va començar a l'aeroport d'Schiphol), i no me'n puc avenir que un sopar de pa amb tomàquet a l'entranyable La llesca del carrer Terol ja costi 12 EUR per crani!
.

dimarts, de juliol 11, 2006

Imatges de Xile

.


Des del Cerro de Santa Lucía se sent bramar el trànsit de Santiago, entre el boirum fotoquímic de la metròpoli, envoltada de muntanyes. Temps estable, potser l'equivalent austral a les calmes del gener. "Inversió tèrmica i empanadas de pino: visiteu Santiago a l'hivern", un improbable lema turístic. La Moneda, majestuosa.



Concepción té moltes cares, la majoria interesssants. És a la regió VIII (com les regions militars!), o regió del Bío-Bío.



Sortida a la conca alta del riu Bío-Bío, passant abans pel Salto del Laja. Al restaurant Doña Pola (Alto Bío-Bío) podeu menjar crema de cloïsses, truites de la seva pròpia piscicultura, coq au vin, llebres, porc acabat de rostir... Tot molt bo. Una família originària d'Iparralde porta el restaurant. A la dreta, una foto del riu Bío-Bío, que baixa de la cordillera. Són les quatre coses que vaig poder veure, entre sis vols d'avió i cinc dies de feina. És per tornar-hi...

dijous, de juliol 06, 2006

Detalls xilens

.
Arribar al destí després de tres vols i trenta hores d'haver sortit de casa (amb sis hores d'espera al DF, i quatre més a Santiago), i que l'hora sigui pràcticamente la mateixa (a Xile és una hora més tard), però que l'estació sigui l'hivern. Això és un viatge Mèxic-Xile. Fora transtorn d'horari (versió Termcat de jet-lag). Només transtorn d'estació.
.
Això i moltes coses més. Per exemple el tracte franc, directe, de la gent, tan a les antípodes de la trajectòria sempre asimptòtica des mexicans. Per exemple les serralades nevades (poquet, enguany) al voltant de Santiago. Per exemple els carrers de vianants del centre de Santiago. La cadena de forns "Nuria", o els supermercats "Montserrat": Santiago, un cluster d'advocacions marianes de Catalunya.
.
Aprofitant l'escala a l'aeroport de Santiago, volíem fer un petit tour per la ciutat. En dos minuts, uns joves d'una oficina de taxis de l'aeroport ens van arreglar un passeig de tres hores en taxi pel centre de Santiago (si són les 10:20, aixó deu ser la Plaza de Armas), amb un taxista de guia, per 50 dòlars . No està malament, tenim en compte que un taxista pollós ens va cobrar 15 dòlars (a Mèxic) per un viatge de 20 minuts a l'aeroport de la nostra ciutat, en un Tsuru encara més pollós.
.
Llegint el diari El Mercurio de Santiago, em criden l'atenció unes quantes coses:
.
Atac de banyes de la DC
A la Democràcia Cristiana xilena estan emprenyats perquè l'Aznar s'ha reunit amb el partit de la dreta xilena (que ara no recordo com es diu). La DC governa amb el socialistes, i el partit de la dreta són els seus rivals. Això els passa per aprovar l'entrada del PP a la DC. Algú s'imagina Aznar governant amb el PS xilè?
.
Peruà perd un peu en trepitjar una mina a la frontera
Un mojado peruà intentava travessar il·legalment la frontera xilena, quan va trepitjar una mina i va perdre un peu. Hi ha milers de mines a la frontera nord de Xile. No sé si es van posar per qüestions militars o migratòries, però Deú n'hi do.
.
O en aquest diari esportiu:
.
Cacheturris apretados
El meu coneixement del xilè no em permet desxifrar un titular d'un diari esportiu. Penjo aquí la foto per si algú em pot il·lustrar:
.

Profecies i panades de pi

.

Dimarts 04/07/2006.
S'han realitzat un parell de les premonicions preelectorals que vaig tenir: (a) un resultat molt ajustat, i (b) me n'he anat el dia tres de juliol cap a Xile sense saber qui era el nou president mexicà. Espero que la tercera no es faci realitat, tot i que no m'importaria passar una temporada per Xile...
.
Llegeixo un diari local en un petit aeroport mexicà, que té exactament el doble de portes d'embarcament que l'aeroport de Lleó. I no em refereixo a León, Guanajuato, sinó a León, León. Aquell de ¿me falta mucho para León? Deia que llegeixo el diari local en un petit aeroport, i hi veig la notícia del tiroteig de Sant Adrià (era a la Mina?), que vaig mig veure per la TV3 el cap de setmana. Tiroteig?: si Catalunya estigués al Nordeste de Mèxic, de ben segur que diríem balacera o balassera. Bé, doncs la notícia del tiroteig de Sant Adrià dóna lloc al següent titular en aquest diari local: Pelea de niños termina en balacera en Madrid. Des de la distància les fronteres (i les trinxeres) s'esborren...
.
La qüestió és que ja sóc a Xile, un país que m'ha transmès unes sensacions extraordinàries. I m'ha provocat la pregunta: que fa que un país sigui com Xile i no com Mèxic? Què fa que la plaça on hi ha el palau de La Moneda no s'hagi convertit amb el que s'ha convertit el Zócalo mexicà?
Penjo aquí una foto de del palau de La Moneda, que només havia vist fa temps i en blanc i negre, ja us podeu figurar en un documental sobre què.
05/07/2006
Ja he tastat les empanadas de pino. Molt bones les primeres, molt salades les segones. Suposo que tothom s'està preguntant: què vols dir, amb això de panades de pino? De pi de pi? Tothom s'ho pregunta menys els xilens. El dependent del forn a qui ho he preguntat s'ha quedat completament perplex: no s'ho havia preguntat mai. En aquest receptari, tampoc. Sembla que no van farcides de fullaraca de pi. Potser les feien al forn amb llenya de pi. La professora universitària amfitriona s'ho havia plantejat, sí, però només plantejat. La resposta no la va trobar mai. Sempre parlem del miracle xilè, però les panades de pi són el misteri xilè.
- Encara no m'acostumo a que qualsevol cosa costi 2000 pesos, però ja és normal. Avui he tret 149.000 pesos d'un caixer automàtic(217 EUR).
.
06/07/2006
Ahir un vicedegà de facultat ens va dir que ara a Mèxic hi havia dos presidents... (ha-ha-ha, rialla nerviosa). Veig dos guanyadors diferents a La Jornada i l'Universal. Ja la pujarem dreta, la paret...
.
Tornem a Xile, on el paisatge natural i urbà són fabulosos. I l'humà també. Fins una altra.
.

dissabte, de juliol 01, 2006

Viatge austral


Austral: esperem que no sigui, a més, astral.

Me'n vaig a Xile. Amb una mica d'urgència he hagut de fer rentar amb nòrit un jersei de llana, que en aquest poble només em poso unes poques setmanes a l'any. Per cert, el Norit ha arribat a l'altiplà! I sembla que de moment ha desterrat el Vel Rosita de casa (no he estat jo, que consti!)

He fet rentar i planxar les camises d'hivern, i he portat a la tintoreria una geca negre que m'ha acompanyat per mig món durant... 10 anys? Tot això perquè dilluns me'n vaig a Xile, on acaben de passar el solstici d'hivern i la temperatura mitjana del juliol és de 8ºC. Això al lloc on vaig, que Xile és molt llarg. Primera experiència austral d'un servidor.

Com a curiositat, la disponibilitat natural d'aigua a Xile és de 63.000 m3/(hab.any), mentre a Mèxic és de 4.500 m3/(hab.any), tot i que al Mèxic àrid i semiàrid és només de 1.835 m3/(hab.any de mitjana). Això és l'escolament més la infiltració per càpita.

Segurament no hi ha cap persona que gasti 1.835 m3/any, però si en un territori no hi ha una disponibilitat natural de 2.000 m3/(hab.any) s'ha vist que comença a ser difícil, o car, o ecològicament problemàtic subministrar els 150, o 250 o 500 L/(hab.d) que la gent necessita.

Aigua, hm3, milions de m3, i Mm3

Això em porta a una altra cosa, i és que el ram de l'aigua mexicà (ho dic sense intenció) no parla d'hectòmetres cúbics (hm3), sinó de "milions de metres cúbics", que és el mateix. Es a dir, 1 hm3 = 1 milió de metres cúbics. Res a dir. Però veig que en molts documents de la Comisión Nacional del Agua escriuen Mm3 (que serien megàmetres cúbics), però en diuen "milions de metres cúbics". Eeeeep!

1 Mm3 = 106 m3 ??? Noooo! Realment:

1 Mm3 = 1018 m3, que és una carretada de carretades de carretades de metres cúbics.

Per exemple: la precipitació total anual a Mèxic és aproximadament (pdf) de:

1500 km3 = 1,5x1012 m3 = 0,0000015 Mm3

Si a Mèxic només plouen 0,0000015 Mm3 a l'any, ¿com és que hi ha documents que parlen de desenes o centenars de Mm3 que plouen, s'infiltren o s'escolen en una conca en un any, o parlen d'un aquífer que té un dèficit de desenes de Mm3 a l'any?

Bé, diuen Mm3 quan realment volen dir hectòmetres cúbics (hm3) o milions de metres cúbics. Per cert, hm3 s'escriu així, amb h minúscula.