dimarts, de març 15, 2005

A ple migdia, sol davant el perill a l'hora assenyalada



Després de trobar aquesta pel·lícula en DVD ($69 = 4.8 EUR) no m'ho vaig pensar gaire, i me la vaig comprar. El títol original High noon (1952) devia deixar els distribuïdors hispans una mica perplexos. High noon vol dir ple migdia o potser a ple migdia. A Espanya van tirar pel dret, i li van posar Sólo ante el peligro. Sembla que TV3 i la Filmoteca van fer traducció de traducció, i en van dir Sol davant el perill. Bé, els mexicans en van dir A la hora señalada, igual que a tota Amèrica Llatina, sembla.

Títols a part, vam passar una bona estona diumenge a la tarda revisitant aquest film clàssic i en blanc i negre de la Paramount, dirigit per Fred Zinnemann (From here to eternity, 1953), produït per Stanley Kramer, amb una bona música de Dimitri Tiomkin (Rio Bravo, Red River, The Alamo, 55 days at Peking...). Un Gary Cooper maduret, una Grace Kelly molt secundària i una mica encarcarada, un bella i decidida Katy Jurado (un paper femení més, diguem-ne, contemporani que el de la Grace Kelly), un joveníssim Lloyd Bridges (pare dels germans Beau i Jeff Bridges). I Lee van Cliff, un dolent secundari imprescindible en els westerns menys primerencs. Lee van Cliff és la primera cara que apareix a la pantalla i et fa pensar: comencem bé (sense ironies).

La història suposo que ja la sabeu. La pel·lícula és bona, però jo no diria que sigui el millor western que mai s'hagi filmat, com diu el crític de Filmsite. M'agraden més aquest o aquest altre, que ja vaig comentar.