dimarts, de març 01, 2005

Parenòstic mexicà

.
L'altre dia Lo ruc de Formentor em parlava (fora del bloc) del parenòstic o parenòstric (i amb aquest apunt estreno la paraula al Google). El parenòstic era una obra imprescindible fins fa pocs anys a la pagesia mallorquina, i a moltes llars ciutadanes de Mallorca. Aquesta paraula, autèntica joia filològica, fa referència a un almanac que pronosticava (pronostica: encara es publica!) el temps al llarg de l'any: les pluges, les glaçades, les calors. Indica les bones èpoques per sembrar, collir, etc. També és un santoral.

Dic que la paraula és una autèntica joia filològica. En persones de poca cultura (de fet, en la Mallorca bàsicament analfabeta de 2-3 generacions enrera), el pronóstico es va convertir en parenòstic o parenòstric, per assimilació amb parenostre. L'etimologia sembla evident i, a més, el DCVB ho diu i és profecia. És fantàstic. Atès que el DCVB també en dóna les fonètiques valencianes i del català oriental i occidental, podem pensar que aquest terme prodigiós s'estenia per la major part del domini de la llengua.

Bé, els mexicans no podien ser menys, i tenen el legendari Calendario Galván, que la meva sogra encara es compra. No em consta que en diguin el padrenuéstrico, ja seria massa... És el 179º calendario del más antiguo Galván - 2005, gairebé tan antic com el país independent. Aviam si l'origen del parenòstic serà Mèxic, com l'origen de la Loteria Nacional és una loteria que es feia al segle XVIII al virreinat de Nova Espanya...

Amb el diccionari Galván es poden saber coses tan interessants com la temperatura mínima extrema del febrer a Orizaba, Veracruz, quin dia de l'any és Sant Crisòfor o Santa Magdalena Sofia Barat, o quin dia i hora la Lluna estarà 1" al sud de Venus...

Ja tenen pàgina web.