dimecres, de maig 31, 2006

Cens mexicà de 2005

.
Fa una setmana es van fer públics els resultats del cens mexicà de 2005 (se'n fa un cada cinc anys). Aquest s'anomena II Conteo de Población y Vivienda 2005. És tot ple de dades interessants. La plana de l'INEGI (Instituto Nacional de Estadística Geografía e Informática) amb l'accés a tots els resultats és aquesta, que inclou un resum en Powerpoint. Aquí un resum (comunicat de premsa) en pdf.

No estic en condicions de fer-ne una anàlisi crítica ni una síntesi. Això ho deixo a qui tingui temps de processar les dades i analitzar-les a fons. En destaco algunes xifres interessants.

103,2 milons d'habitants (53,0 milions són dones, 50,2 milions són homes)

Àrees metropolitanes:
· Vall de Mèxic, 19,2 milions d'habitants
· Guadalajara, 4,1 milions
· Monterrey, 3,7 milions
...

1,02% de creixement mitjà anual de la població des del darrer cens

1,9 fills nascuts vius per dona (índex de fertilitat dones 15-49 anys)
3,7 fills nascuts vius per dona (índex de fertilitat dones 45-49 anys)

13.6% de la població té educació superior
8.4% d'analfabetisme

[Només] 49,8% de la població té alguna cobertura sanitària

[Només] 6,0 milions de persones parlen una llengua indígena
· 9,5 milions de persones viuen en una llar on el cap o la cap de família parlen una llengua indígena [s'han perdut 3,5 milions de parlants potencials d'una generació a l'altra?]
· 1,4 milions de persones parlen nàhuatl
· 0,76 milions de persones parlen maia
...
· 5 persones parlen papabuco
· 1 persona parla popoluca de Texistepec, i ja té més de 74 anys

97% dels habitatges tenen electricitat
91% tenen televisió
88% tenen aigua corrent
85% tenen clavegueram
79% tenen nevera
63% tenen rentadora
20% tenen ordinador

Alguns d'aquests darrers resultats han empès el president Fox a parlar de l'existència d'una impressionant classe mitjana, amb un optimisme diguem-ne un pèl excessiu, sobretot si cal atribuir-la només al seu mandat. Visc envoltat de classe mitjana, i certament existeix, però no és tan impressionant ni cal posar-se tantes medalles...

dilluns, de maig 29, 2006

El PSM farà un blog


No he seguit les peripècies del Partit Socialista de Mallorca, però he llegit avui a Vilaweb que, després de deliberar durant tot un congrés, els militants del PSM han trobat la solució: fer un blog!

El PSM emprèn una nova etapa amb el designi de crear el bloc

Com estableix el TERMCAT, i Vilaweb aplica religiosament, un bloc és un blog. A mí el meu blog no m'ha resolt cap problema, però m'hi he entringut força. Entretinguts hi estaran, els dels PSM. Sembla que l'experiència filoconvergent s'ha acabat. De moment Felip Puig els ha condemnat a l'infern de la no-convergència, com ens explica DdM al final d'aquesta notícia.

Bon Jesús escalable

.

. . . . . . .

divendres, de maig 26, 2006

Santos espera l'autobús

(2a aparició de Santos Almendárez)

El sol de les 8 del matí, implacable al maig, li rostia el clatell i el pòmul esquerre. Després d'un quart d'espera, un autobús d'aspecte intemporal enfilava l'avinguda Niños Héroes en direcció al lloc on Santos esperava l'autobús.

Santos Almendárez era chilango. La impassibilitat amb què els petrotxuequins esperaven l'autobús o el veien passar de llarg posava Santos força nerviós, acostumat al tràfec i a la mala llet de la capital. El número i el nom de la línia d'autobús figuraven en lletres francament menudes al parabrises de l'autobús. Sense un llargavista era impossible fer el senyal a temps perquè l'autobús s'aturés sense estampar tots els passatgers a la part interior, precisament, del parabrises. També per això Santos solia anar a treballar en bicicleta. Per això i perquè el dilema casa o cotxe s'havia resolt a favor de la primera, en un meticulós càlcul d'economia familiar.

Sota el seu vernís d'escepticisme, Santos seguia creient que podia planificar i controlar gairebé tots els detalls de la seva vida. A cada cantonada, tanmateix, el trànsit de furgonetes, camionetes descobertes, escarabats i Tsurus s'empenyava en demostrar-li el contrari. O els xofers d'autobús, que decidien un pèl arbitrariament si s'aturaven o no a una parada d'autobús. Per no esmentar els estudiants de Càlcul numèric, que semblaven immunes a l'entusiasme del seu professor Almendárez pels mètodes de Runge-Kutta, o a qualsevol altre entusiasme.

dimecres, de maig 24, 2006

Spiel es einmal, Sam... Spiel es, Sam


Els camins de l'alemany son infinits. Els CD de l'escola d'idiomes són molt bons, però vaig pensar que una manera més entretinguda d'escoltar a casa la llengua de Goethe seria veure una pel·lícula en alemany. No qualsevol pel·lícula: òbviament encara no podria entendre un film que veiés per primera vegada.

En canvi, vaig pensar que veient Casablanca en alemany, un film que he vist tantes vegades en anglès, entre les frases que entendria i les que reconeixeria, faria un excel·lent exercici de d'escoltar, reconèixer i aprendre. I aixi ho he fet. Molt interessant, i mereix ser repetit.

Ho sento, ho percebo. El poble mexicaire insomne s'esta fent milers de preguntes sobre la versió alemanya de Casablanca. En triaré un parell. Per exemple:

1) Com es diu Toca-la, Sam en alemany?

L'Ilsa Lund demana al Sam que la toqui (la cançó) una vegada, que la toqui:
Spiel es einmal, Sam... Spiel es, Sam
(Play it once, Sam.... Play it, Sam)


Per tant, en la versió alemanya no diuen tampoc Play it again, Sam (que seria Spiel es noch einmal, Sam), com és ben sabut de la versió original.

2) Els actors de Casablanca que sabien alemany, que eren uns quants, es van doblar a ells mateixos en la versió alemanya?

Parlem d'actors principals com Paul Henreid (Victor Lazlo), Ingrid Bergman (Ilsa Lund), Conrad Veidt (Major Strasser), i d'altres més secundaris. M'he passat una bona estona escoltant-los, intentant reconèixer les veus. Semblava que les de Conrad Veidt i Paul Henreid podien ser les seves. Més difícilment la d'Ingrid Bergman. No ho he pogut documentar directament, però em temo que no pot ser.

Per què? Mig descodifico de la Wikipedia en alemany que el film no es va estrenar a Alemanya fins el 1952, per cert en una versió mutilada i un pèl surrealista (a l'estil de la versió franquista de Mogambo). Una versió on no hi havia cap Major Strasser del III Reich, on Victor Lazlo no només no havia estat mai en un camp de concentració alemany, sinó que a més era un físic nuclear norueg anomenat Victor Larsen! No sé si el pobre Conrad Veidt el van eliminar directament de la pel·lícula, o el van fer passar per conserge del Rick's Café Americain.

Bé, tenint en compte que Conrad Veidt va morir el 1943, era difícil que doblés la pel·lícula el 1952. Però a més resulta que la versió que he vist és la versió completa i "original" que es va passar a Alemanya a partir de... 1975! Encara pitjor ho tenia Veidt per doblarse a l'alemany. I tot i que Henreid i Bergman encara eren vius, dubto que es doblessin 33 anys després de rodar la pel·lícula. Però, de fet, no ho puc assegurar.

3) El capità Renault (l'anglès Claude Reins), també té accent francès a la versio alemanya?

Bona pregunta. Com parla alemany un francès? No ho sé pas. Tanmateix, trobo que el capità Renault no té accent francès.

Amb un paraula...

diumenge, de maig 21, 2006

Opusdei.cat

..
L'altre dia el desè o onzè domini puntcat que surtia al Google era...

http://www.opusdei.cat/

Una pàgina multilingüe i força funcional. Curiositats:

(1) El Codi da Vinci surt en portada

(2) Hi ha un menú desplegable per triar llengua i lloc d'una llista.

Entre la llista hi ha:
..Català-Catalunya
..Èuscar-Sant Sebastià
(!) (en espanyol i en èuscar diu "Euskara-Euskadi")

El títol del menú en diferents idiomes també presenta peculiaritats. En la majoria d'idiomes que més o menys entenc, es tria país (els claudàtors indicant l'idioma i el país de la interfície són meus, igual que les negretes):

..Select language and country: [en-us]
..Sélectionnez la langue et le pays dans le menu déroulant: [fr-fr]
..Clique para escolher idioma e país: [pt-pt]
..Seleziona la lingua e la nazione cliccando sul seguente menù: [it-it]
..Seleccione idioma y país haciendo clic en en el siguiente menú: [es-mx]

I en català? En català no hi ha països sinó llocs:
Seleccioneu l’idioma i el lloc clicant el següent menú: [ca-ct]

(a) Sembla no han volgut que ningú que accedeixi a la pàgina en català pugui veure Catalunya (ni Sant Sebastià!) en el llistat de països.
(b) En la resta d'idiomes els és igual si això passa.

Anem a la versió [es-es]. El títol del menú desplegable és:
..Selecciona idioma y lugar haciendo clic en en el siguiente menú: [es-es]

Mmm. En canvi, en les versions en espanyol de tots els països hispanoparlants d'Amèrica el països són països. Eep! Hem suat una mica per arribar-hi, però podríem concloure que el conflicte català i la solució espanyola de la cosa han contaminat el menú desplegable de l'opusdei.cat.

(3) El nom del fundador
La veritat, no m'havia plantejat si Josemaría és traduïble o no. Però veig que ho deu ser, si més no des que el van fer sant, com és tradició en català i en altres idiomes (però no en tots):

San Josemaría [es-es], [es-mx], etc
Sant Josepmaria [ca-ct]
Saint Josémaria [fr-fr]
Heilige Josefmaria [de-de]
Saint Josemaría (o Saint Josemaria, depèn) [en-us], [en-gb]
San Josemaría [it-it]

(4) No hi ha [encara] versió en valencià. Seguint l'exemple basc (Èuscar-Sant Sebastia), al menú despleable podrien afegir-hi l'opció Valencià-Benicarló. Però... jo em pensava que a Benicarló parlaven cadufero!
..

dijous, de maig 18, 2006

Ya se me antojó...


Bé, tant de parlar de Pete Seeger i de tot plegat... Ya se me antojó, que dirien per aquí, i m'he comprat una recopilació de folk actual. Es tracta del recull American Folk, de Putumayo World Music. Res a veure amb el Pete Seeger, però un bon recull de cançons acústiques i intimistes, amb les que em desconnecto de camí cap a la feina, o m'ambiento mentre escric aquest apunt.

També se me antojó sentir el Pete Seeger, el Grup de Folk i alguna cosa més. Com que la tecnologia moderna ens ho fa fàcil, ja ho he fet (problemes tècnics resolts). La majoria de cançons, ni fred ni calor. A la Lola-Paraules li explico que ja he sentit l'Ay Manuela versió Pete Seeger, i l'emoció predominant ha estat... la hilaritat :) Si fa més d'N anys que no el sents, prova-ho i potser et passa el mateix... O no.

Entre altres cançons que feia potser 15 anys que no sentia, he rescatat A Stranger in my Place, de Kenny Rogers i Kin Vassy, però cantada per Joan Baez. Aquest sí, un joiós retrobament. La lletra aquí. La música, ja sabeu on...

dimecres, de maig 17, 2006

Ein Paar mallorquí = Ein paar


Em pensava que l'agermanament germano-mallorquí (perdoneu la redundància) era un fenomen recent, bàsicament etílic i immobiliari, però he descobert que té insospitades arrels lingüístiques.

Qui conegui el català de Mallorca sap molt bé que un parell és una expressió peculiar. Tot i que de tant en tant la gent es recorda mútuament que un parell són dos, a la pràctica un parell només són dos en parlar de sabates (un parell de sabates) i potser d'alguna cosa més. Un parell són normalment uns quants.

De la feina surt el profit, i els meus rudiments d'alemany ja em permeten saber que els alemanys fan una cosa semblant. Només que la legendària sistemàtica germànica ha assignat ortografies diferents a cada parell.

ein Paar = 2 . Podríem dir Ein Paar sind zwei (un parell són dos). Exemple: ein Paar Espadrilles, un parell d'espardenyes (un altre agermanament, ara via França).

ein paar = un parell mallorquí = uns quants

Hi ha més matisos. I no els conec tots. Però Déu n'hi do. Una insospitat gra d'ànima mallorquina en la llengua germànica...

diumenge, de maig 14, 2006

Springsteen? ¿Cualo?


No és cap descobriment que Bruce Springsteen ja no és un cantant/músic/rocker desconegut, ni esotèric, ni tan sols de culte. No parlem ara del físicament escarransit Bruce del disc The Wild, The Innocent and the E Street Shuffle, de 1974 (que per cert no vaig conèixer fins a mitjans dels 80, i el vinil del qual guardo dins una capsa de cartró en un pis del Vallès). Tothom sap que el 25 d'abril va sortir al mercat el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions. Podeu escoltar-ne algun tall o cançó sencera a aquesta pàgina oficial. Llegeixo que ja ha venut 40.000 còpies a Espanya del disc (això sense comptar el top manta i l'eMule). I llegeixo que avui canta a Barcelona...

Mentrestant, en aquesta ciutat mexicana i pel què fa a Bruce Springsteen, passen molt poques coses, que podríem resumir així:
(a) Sembla que la major part dels mortals no saben que existeix
(b) A algunes botigues de discos el coneixen, però no saben que ha tret aquest disc
(c) El top manta, que aquí no es diu top manta, i que comercialitza molt eficientment CD copiats i ga-ran-ti-za-dos per només 10 pesos (0,7 EUR), sembla que no inclou The Boss en el seu catàleg. Tot és puritito Chicharrones de Durango, Colibríes de Piedras Negras o Acordiones de Nogales, per esmentar tres grups inexistents però altament probables.
(d) Sembla que el meu proveïdor d'internet em bloca l'accés a l'eMule.
(e) No sóc cap ipoddie, ni penso comprar [de moment] les cançons a l'iTunes.
(f) Tinc un "poblema"

Deixem-ho estar i tornem al Pete Seeger. No sóc de la seva generació. Ni sóc un gran coneixedor de la folk song. Però en canvi, vaig tenir accés a aquest corrent musical a través de les versions que corrien per Catalunya i per Mallorca quan [diguem-ho] jo era escolta i adolescent. Jaume Arnella, Xesco Boix, Grup de Folk, aquells cançoners...

Tanmateix, calia descobrir les fonts originals de la folk song, tasca que només en part he acomplert. Recordo la meravellosa experiència de descobrir, també ja fa segles, les versions originals d'algunes cançons de Bob Dylan que prèviament havia sentit en versions catalanes. Si algunes cançons de Pete Seeger i d'altres autors em van arribar a través del filtre d'unes adaptacions catalanes, ara (ara?) m'arribaran a través el filtre del Bruce, que Déu n'hi do, pel que sembla.

- - - - - - - - - - - - - - -
P.S.:
Parlant d'escoltisme, jo diria que Emili Manzano havia estat escolta de l'agrupament Ramon Llull de Palma. Tota una premonició de la seva etapa actual com a director de l'Institut Ramon Llull ;D

dimecres, de maig 10, 2006

Pedagogia postsoviètica


Diumenge vaig fer llegir en veu alta un paràgraf de Mirall trencat a una amiga russa, i després l'hi vaig llegir jo, perquè sentís la fonètica del català. Només així la vaig convèncer que el català i l'espanyol no són la mateixa llengua. Ja li podia parlar del rus i l'ucraïnès, o del rus i el búlgar, llengües cosines però diferents. Se'm quedava mirant amb incredulitat i desconfiança. La Rodoreda em va treure del tràngol.

Després he pensat que la noia es confonia (o no) amb el castellà i l'espanyol, que són sinònims de la mateixa llengua. Quan la torni a veure ho aclariré...

Vam comentar amb ella l'estrès que poden provocar els noms, patronímcs, cognoms i malnoms russos en qui no coneix aquests detalls (la majoria de nosaltres), però l'amiga russa no ho trobava pas tan graciós com Mimí, un personatge més aviat odiós de El túnel d'Ernesto Sábato, que deia:

Fíjate que nunca he podido acabar una novela rusa. [...] Aparecen millares de tipos y al final resulta que no són más de cuatro o cinco. Pero claro, cuando te empiezas a orientar con un señor que se llama Alexandre, luego resulta que se llama Sacha y luego Sachka, y luego Sachenka, y de pronto Alexandre Alexandrovitch Bunine y más tarde es Alenxandre Alexandrovitch [...] Cada personaje parece una familia.

Vaig patir una mica aquesta síndrome de Mimí, tot llegint Gorki en català als 14 o 15 anys. Però el meu problema era que no entenia aquell català tan ple de llurs i segurament àdhucs, de Josep Maria Güell, el traductor de la novel·la...

dilluns, de maig 08, 2006

Candidat únic?


Si he de jutjar pels cartells que veig al carrer, l'únic candidat que es presenta a les eleccions presidencials d'enguany és el panista Felipe Calderón. Han empastifat tota la ciutat de cartells d'aquest candidat dretà i relativament jove. Un candidat que quan arriba a una ciutat comença la visita per ca'l Bisbe, que fins i tot li dóna la benedicció. Els altres, amb prou feines se'ls veu als cartells del carrer.

No veig pràcticament les notícies mexicanes. De fet, no veig gaire la televisió, excepte algun capítol d'Everwood, de les Gilmore Girls, i algun tros del TN Migdia de la TV3, que aquí veiem a dos quarts de vuit del matí. Potser no ho creureu, però veure un noticiero Hechos (Azteca 13) encara és pitjor que veure la retransmissió diferida de l'espectacle de l'actual govern de la Generalitat. Al canal Once, que he elogiat algun cop, acaben tanmateix mostrant un país fictici, més semblant una La casa de la pradera per a il·lustrats, que al Mèxic real.

Per tant, no sé quins anuncis fan a la tele, i puc seguir pensant que només es presenta el Calderón dels cartells. En fer la mitja transició que els mexicans van preparar a finals dels anys noranta, els polítics van dissenyar un escenari meravellós i tutelat: (a) només els partits polítics poden presentar candidats a la presidència (b) els partits polítics només poden rebre finançament de l'estat; vegeu pressupost en pdf de l'IFE (c) així tots els partits polítics reben la mateix quantitat de diners per fer la campanya (d) així tots els candidats tenen les mateixes oportunitats. Aquest és el món meravellós que van pintar els polítics mexicans i que ha demostrat ser fals (pensem en el casos Amigos de Fox, Pemexgate o, més tard, els maletins que canviaven de mans chez le PRD). I un món tutelat, on un ciutadà qualsevol no pot ser candidat si les maquinàries dels partits no ho consenten, igual que la denúncia d'un ciutadà només arriba al jutge si la mamà Procuraduría ho troba oportú. No sé si aquests candados ens alliberaran d'un Chávez o d'un Ollanta Umala, però de moment han deixat fora de la cursa l'intel·ligent Castañeda i el pedregada Dr. Simi...

diumenge, de maig 07, 2006

De l'alçada d'un campanar

.
Diu Joan Oliver a l'Avui:

...el que té sentit de discutir és si Microsoft ha fet el bé o no l’ha fet. I aquí hi ha poca discussió possible: el món seria molt pitjor sense ordinadors personals, sense Internet, sense Microsoft, sense Windows.


No entraré al tema dels ordinadors personals i del Windows (tot i que molta gent pensa que el món seria molt millor sense el Windows). Però que una persona amb columna diària a l'Avui doni a entendre que devem internet a Bill Gates, potser ens demostra, com insinua RMF, que cal dir rucades per cobrar un article.

Microsoft ha fet internet? L'internet s'ha expandit gràcies a Microsoft? Ja es un tòpic (però real com ell mateix) que Microsoft no es va adonar a temps del canvi brutal que representaria internet en la nostra forma de viure i en tantes altres coses (com la producció i la distribució de programari).

Bon moment per recordar una dita mallorquina:

- Deixau fer el qui sap!
I les matava pes cul...

divendres, de maig 05, 2006

San Panchito del Munt


L'u de maig, sortida terapèutica a la meva serra de capçalera. D'aquesta banda de l'Atlàntic, esclar. La primavera va resultar més verda i florida que fa un mes per terres més àrides. Dia radiant, aire fresquet, flaires de màquia. La fresqueta i l'olor de la crema solar em menen inevitablement al Pirineu aragonès. Enèsima versió [d'estar per casa] de la magdalena de Proust...


- - - - - Safrà silvestre? - - - - - - - - - - - Quercus americans de fulla perenne (alzines)

Encara molts arbres no han brostat, i potser no ho faran fins que acabi l'estació seca (estiaje), que correspon al periode hivern-primavera. L'herba dels prats també esperarà al juny per recobrar la verdor. Enguany, per això, les pluges sembla que s'avancin.


- - Arbres caducifolis - - - - - - - - - - - - Nopal cardón? - - - - Prat un pèl groguenc entre alzines

A la tornada, primera barrumbada forta a la ciutat. Un o dos pams d'aigua al nostre carrer. Un mal dia per deixar el vochito a un becari: es va quedar sense bateria, el fre de mà es va blocar, i ara el cotxe no va ni envant ni enrera...

dimecres, de maig 03, 2006

El País fa campanya pel "sí"

(i altres herbes)

Cataluña pondrá en marcha su propia agencia tributaria a principios del próximo año

En aquest titular El País dóna l'Estatut per aprovat, alhora que ofereix als lectors un possible alicient per votar sí. La cavalleria acudeix a socórrer la cosa. Encara riurem, i alguns cagaran tramussos fins al final (o més enllà)...


Perplexitat alemanya

Sembla que uns escriptors catalans entrevistats per periodistes alemanys van quedar acollonits davant la pregunta Per què escriviu en català si tots sabeu espanyol? La resposta més senzilla era: els alemanys parleu en general l'anglès molt millor que nosaltres. Per què encara hi ha escriptors que escriuen en alemany?

Jo estudio alemany. No perquè sigui la gran llengua de comunicació internacional, ni tan sols paneuropea, sinó perquè m'agrada i em dóna la gana. Suposo que si aquests periodistes no fossin alemanys no estudiarien mai alemany. Vols dir que s'ha d'anar a la Fira de Frankfurt?

Novel·la de Juan Villoro

He començat la lectura d'El testigo, de Juan Villoro, que em van regalar pel meu aniversari. Comença bé. Un mexicà expatriat torna a Mèxic. A les poques pàgines llegeixo que entra a un restaurant i...

La fragancia de chicharrón de pavo, los manteles verdes y blancos, el rostro asombrosamente familiar de un mesero [...] le hicieron sentir que no había salido de México ni había dormido en los últimos 24 años.

El llibre promet, per moltes altres coses...

dilluns, de maig 01, 2006

Dia sense immigrants

.
He provat de publicar això el matí de l'1 de maig, però el servidor del Blogger no m'ho permetia.
Aquí el penjo, ja gairebé el dia 2.

El títol de l'oblidable pel·lícula Un día sin mexicanos (una idea molt simple allargassada fins a l'infinit: 100 minuts de redundància) sembla ser el leit motiv de l'heterogènia mobilització d'avui als Estats Units. La iniciativa del Congrès dels EUA per intensificar la lluita contra la immigració il·legal ha despertat una àmplia mobilització al país veí. Les mesures més sonades de la proposta són: l'ampliació i la millora de les tanques i dels sistemes de vigilància al llarg de centenars de quilòmetres de la frontera sud dels EUA, i la qualificació de delicte per a la immigració il·legal. La convocatòria dels EUA ha vingut acompanyada d'un boicot d'un dia als productes i als negocis "americans" a Mèxic.

Aquests dies m'he estat dient: si no informes ni opines sobre tot això, pensaran que el blog el fas des de Lloseta o des de Sant Quirze del Vallès (cosa que no es podria descartar). Però la veritat, la perplexitat em té un pèl paralitzat. Crec en la lliure circulació de persones per tot el món? Hi creuen els mexicans? Tenen els estats el dret de regular qui pot entrar al seu territori? Tenen la capacitat real de fer-ho? Cregui el que cregui, ¿indica el sentit comú que cal convertir en deliqüents els 11 milions de sense papers que hi ha als EUA? Si estic a favor del lliure pas de la frontera del nord, ¿m'estalviarà la República Mexicana les molèsties i els 1.600 pesos que costa renovar cada any el meu document migratori del no immigrant?

Anem a pams. Quan es tracta de mi, estic completament a favor de la lliure circulació de persones per tot el món ;D. El 2002 va ser francament humiliant haver de demanar el visat de treball per anar al Canadà, enviant tots els papers als consolat canadenc a París, i pràcticament sense cap suport telefònic o de correu d'aquest consolat. Recordo que una pàgina del govern canadenc indicava que entrar al Canadà no era pas cap dret, sinó un privilegi. També em va semblar ridícul haver de pagar 2.000 pesos a la República Mexicana per obtenir un permís per casar-me amb una mexicana, o fer els tramits que haig de fer cada any a Migració.

Ara bé, la Declaració Universal dels Drets de l'Home no reconeix la lliure circulació internacional de les persones, només la llibertat de moviment dins un estat. Sembla que, de moment, la llibertat internacional de moviments no forma part del consens mundial sobre quins són els drets inalienables de les persones. Tanmateix, crec en el dret a la lliure circulació de les persones (no només jo) per tot el món. És més, crec bàsicament en la lliure circulació mundial de mercaderies i persones. Estic bàsicament a favor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, però trobo una injustícia i una humiliació que els treballadors i els petits negocis mexicans no es pugin instal·lar lliurement als EUA (com a la Comunitat Europea, on persones i mercaderies dels països membres hi poden circular lliurement).

És a dir, una empresa americana com la General Motors pot instal·lar-se a Mèxic, com ho farà aviat, però en canvi aquest empresari mexicà de la foto segurament no pot instal·lar-se lliurement als EUA (caldria que hi fes una inversió d'un milió de dòlars):



Em fa gràcia que la majoria de liberals més recalcitrants no siguin partidaris de la lliure circulació de persones, cosa que em sembla una contradicció. No conec a fons el món liberal, però l'únic que veig que defensi la lliure circulació de persones és Mario Vargas Llosa, segons algunes observacions que fa una mica de passada en alguns articles.

Aterrem al món real, que està organitzat en estats, que es reserven el dret a decidir qui pot ser-ne ciutadà i qui no. I qui pot viure al país com a estranger. Ho fan els americans, ho fan els mexicans, i ho fa tot déu. Tots aquests països volen regular qui entra al país. Però de fet no ho poden fer. Al final la frontera és, almenys en part, un colador. Comprenc que els americans vulguin controlar millor qui entra, fins i tot per qüestions de seguretat, però trobo un absurd condemnar a la categeria de delinqüents els immigrants il·legals.

Resposta a les preguntes pendents de l'encapçalament, i a algunes més.

- Tenen els estats el dret de regular qui entra al seu país?
Sí, segons els tractats internacionals i les legislacions nacionals.

- Tenen la capacitat real de fer-ho?
Definitivament només a mitges (si més no els països democràtics).

- ¿Indica el sentit comú que cal convertir en deliqüents els 11 milions de sense papers que hi ha als EUA?
No.

- Estic a favor de les mobilitzacions d'avui dels sense papers i dels hispans en general avui als EUA?
Sí.

- Estic a favor del boicot d'avui a Mèxic als productes i negocis americans a Mèxic?
No.

- Creuen els mexicans en la lliure circulació de persones aplicada als no mexicans?
No, segons la meva experiència.

- Si estic a favor de la lliure circulació a través de la frontera nord mexicana, ¿m'estalviarà la República Mexicana les molèsties i els 1.600 pesos que costa renovar cada any el meu document migratori del no immigrant?
Definitivament no.