dimarts, de setembre 06, 2005

Quines coses


És sorprenent veure un vaixell de guerra mexicà, el Papaloapan, partir cap a Nova Orleans a donar ajuda als damnificats del Katrina, tot i que ja en vam veure un sortir fa uns mesos cap a la zona del tsunami. El dia dels atemptats de l'11-M a Madrid, sortint de treballar aquí a Mèxic, una banda militar (o una fanfàrria) assajava sonorament a uns 100 m de distància unes marxes militars. Vaig pensar: els mexicans ja es preparen per enviar reforços a Espanya...

Veient amb vergonya pròpia i aliena com Catalunya s'enfonsa cada dia una mica més en el desori, és un [pobre] consol viure la ficció que qui s'enfonsa és Espanya, per culpa dels malvats catalans i dels traïdors socialistes espanyols. Només cal visitar de tant en tant el tebeo liberal-leninista Libertad Digital. El darrer episodi de La Caixa i Endesa sembla un altre 1898. Potser FLJ (l'innombrable) seria un general Weyler retirat, queixant-se que no li deixin aplicar la seva estratègia militar.

Parlant de deliris, Alfons Quintà es veu obligat a defensar George Doublevé Bush (doublevé, que diuen els québecois) d'unes acusacions de racisme. No he sentit ningú que acusi Bush personalment de racisme aquests dies, però no caldria que ell ho fos per a que l'administració federal o estatal tingués un biaix racista. La mala gestió de la crisi té per a mi raons estructurals més importants que el racisme, com els retalls pressupostaris que van impedir reforçar els dics, la mateixa innocència i confiança en ells mateixos que va trair els nord-americans l'11-S o, com apuntava Anna Grau, el menyspreu per la despesa i l'assistència pública que suposadament impregna l'ideari de la nació des del temps del Pilgrim Fathers.

El que més preocupa a Vilaweb de l'huracà, és que ha arrasat el país dels cajuns, uns 500.000, dels quals la meitat té el francès com a llengua materna. No dubto que s'hagi arrasat el seu territori i que ho estiguin passant malament, pero pel que fa a la francofonia cajun, voleu dir que és encara alguna cosa més que un reclam turístic, una cuina i una música?

Quines coses...