Sóc un no immigrant

Xalet de Migració Foto de Geococcyx

Acostumat a veure aquelles cues quilomètriques a la Sotsdelegació del Govern a Barcelona, a les esperes llarguíssimes que passen els estrangers, com la meva dona, a "Estrangeria", haig de dir que els meus tràmits d'estranger a Mèxic són molt més senzills, i menys dolorosos, que els dels estrangers a Espanya.

A Mèxic sóc tècnicament un no immigrant amb activitats lucratives. Tinc una espècie de passaport d'estranger, que es diu document migratori del no immigrant, tot un oximoron.

La casa de la foto no es la torre de la meva tieta, sinó l'oficina on faig els tràmits de migració! Per renovar els meus papers vinc periòdicament aquí, a l'Institut Nacional de Migració, on m'apunto a un llibre de visites (favor de registrarse). Si és que hi ha algú esperant, pregunto qui és l'últim (potser hi haurà d'una a tres persones), i m'assec a esperar al sofà negre que surt a la part inferior dreta de la foto. Arrepapat al sofà, llegeixo la revista de l'Institut Nacional de Migració, on expliquen les meravelles que fa Santiago Creel, secretari de Governació i molt probable futur candidat del PAN a la Presidència, i deixo passar els minuts, poquets, que em toca esperar. Quan em toca, faig els tràmits amb la funcionària corresponent,

Diria que sóc un immigrant de luxe, si no fos que realment sóc un no immigrant. De luxe? I tant, de luxe! La contrapartida del sofà i la curta espera és que un tràmit migratori corrent, com renovar el visat per menys d'un any, o un canvi d'activitat costa més de $1,600 (114 €). Acabo de pagar $3,300 (235 €) per dos tràmits!