dimarts, de setembre 28, 2004

Frontera de dos regnes

Sóc aficionat a la Botànica des dels 13 anys, aproximadament, tot i que fa anys que ho tinc força abandonat. Als Països Catalans ens agrada pensar que tenim una gran biodiversitat: des de les plantes nord-africanes (càrritx, margalló) fins a la flora nemoral (faig), passant per la vegetació panmediterrània (alzina, arboç, pi blanc, llentiscle,...) i submediterrània (roures). Està bé, és veritat, i podem trobar tota aquesta vegetació només anant del Garraf fins al Turó de l'Home, menys de 100 km.

Tan mateix, la majoria de plantes a casa nostra pertanyen al regne florístic anomenat holàrtic, un territori que abraça tota Europa, l'Àsia que es troba al Nord de l'Himàlaia, i pràcticament tot Nord-Amèrica. Aquests territoris van estar units fins fa "només" 65 milions d'anys, i hi ha un parentiu important entre la flora de tot el territori.

Hi ha 6 regnes florístics al món: holàrtic, paleotropical, neotropical (Centre i Sud-Amèrica), capenc, australià i antàrtic.

Normalment, els regnes florístics estan separats per grans deserts, oceans o serralades. A Mèxic no és així. El nord i el centre-interior de Mèxic pertanyen al regne holàrtic, mentre que el sud i la costa del Golf i del Pacífic pertanyen al regne neotropical.

Hi ha un punt de la Sierra Madre Oriental, on en 1-2 quilòmetres hi ha la transició entre una selva tropical (regne neotropical) i un alzinar (regne holàrtic). Això sí que és biodiversitat! El canvi és brutal i sorprenent, i em temo a que pocs llocs del món es pot obervar un canvi tan radical, en tants pocs quilòmetres, i sense haver de travessar el Sahara, l'Himàlaia o l'oceà Atlàntic!

Un privilegi haver travessat aquesta frontera, que es pot passar a peu pla en uns pocs minuts!