Futbol "sud-americà"

.
Fa uns dies, el Pachuca, un equip de l'estat d'Hidalgo (centre de Mèxic), es va proclamar campió de la Copa Sud-americana de Futbol, en la final que va jugar a Xile contra el Colo-Colo. És el primer cop que un equip mexicà guanya aquesta competició. Per als qui encara pensen que Sud-Amèrica comença a Tijuana (que n'hi ha uns quants), haurem de recordar que Sud-Amèrica comença físicament a l'istme de Panamà (políticament comença a Colòmbia), i que Mèxic pertany majoritàriament a Nord-Amèrica, mentre que un tros del sud-est mexicà pertany a l'Amèrica Central. Futbolísticament, Mèxic pertany a la Concacaf, la confederació nord-americana, centreamericana i del Carib. Des del 2005, Mèxic juga, per invitació, a la Copa Sud-Americana.

La glòria sud-americana del Pachuca es va veure ràpidament apagada per la derrota contundent de l'Amèrica pel Barça (4-0), a la Copa Mundial de Clubs o Copa Intercontinental. Aquí s'ha parlat d'humiliació, també pel fet que el mexicà Márquez els fes un gol. Algun comentarista polític mexicà va aprofitar per evocar tots els mals de la societat mexicana com a culpables del fracàs futbolístic. Per cert, la jugada del primer gol va ser espectacular.

Bé, el futbol sud-americà de veritat (Internacional de Porto Alegre) ha derrotat el Barça a la Copa Intercontinental. Sort que no m'he llevat a les quatre de la matinada, hora del centre de Mèxic, a veure el partit!

Beta Blogger

Ja m'he passat al Beta Blogger, sense grans accidents ni beneficis. Em sembla que els lectors no ho notaran, perquè he corregit un per un els caràcters estranys que m'han aparegut a la barra lateral, en substitució dels accents i el punt volat. Potser un quart d'hora de feina. De moment no faig servir l'eina de categories o etiquetes.
.

No és notícia que assassinin el cosí de la dona del President

.
Cap al migdia de dimecres es va fer públic que havien assassinat de tres trets Luis Felipe Zavala, cosí germà de Margarita Zavala, qui és l'esposa del President Calderón. La notícia, repartida en tres notes, va estar en portada de El Universal durant unes hores. També se'n va parlar als telenotícies del migdia. La notícia era cridanera: mentre Felipe Calderón inicia una ofensiva contra el narcotràfic, de dimensions inèdites en els darrers anys, el seu cosí polític mor executat en un crim, l'autoria del qual podria ser del crim organitzat. Una coincidència? Un missatge del crim organitzat a Felipe Calderón?

El cas és que a la tarda la notícia havia desaparegut de la portada electrònica de El Universal, i ja no se'n va parlar als telenotícies del vespre (ni al Canal Once ni a Azteca 13). Una consigna de Los Pinos? D'això no se'n parla? Per a alguns, això no havia de ser notícia. Finalment, ahir dijous se'n va acabar parlant a la ràdio, i a algunes cadenes de televisió, tot i que no es va fer cap anàlisi política del fet.

Després, alguns diaris han comentat que el crim podria tenir a veure amb una de les activitats empresarials de la víctima (curses de cavalls i apostes entorn d'aquesta activitat). Però dubto que ho arribem a saber. Vegeu les declaracions (Proceso) del ministre de Seguretat Pública Federal.

La guerra de TV Azteca

Fa potser quinze dies, a Azteca van presentar un reportatge sobre el suposat monopoli de la família Saba sobre la distribució de medicaments a Mèxic, i el conseqüent encariment excessiu de les medecines al país. Vaig pensar: a) Aquest és el tema d'avui (un més) al miniespai de denúncia del telenotícies d'Azteca, i b) Des de quan a TV Azteca els preocupen els monopolis?

L'endemà, a Azteca tornen a denunciar el "monopoli" dels Saba i dic: ep! aquí hi ha una campanya en forma, de la televisora contra la família Saba. Quan van denunciar que ara els Saba es volen associar amb una companyia estrangera (oh!, estrangera!), la General Electric (presentats com en Banyeta Verda), vaig pensar: que potser GE i els Saba volen muntar una nova cadena de televisió? I, efectivament, així és. Al final hem sabut que aquesta dèria antimonopoli de TV Azteca és completament interessada. Article al respecte a Sentido Común. Sembla ser que Televisa ha muntat també la seva campanya.

Pel que fa al preu dels medicaments, no he pogut comprovar si Casa Saba és un monopoli, ni si és la principal culpable del seu preu. Ara bé, una mateixa medecina (Oranor), que m'ha tocat comprar recentment costava uns 125 pesos en una farmàcia i uns 240 pesos en una altra. Realment convé fer un petit tour per les farmàcies, abans de comprar un medicament.
.

Diada guadalupana

..
Ha estat una jornada guadalupana completa. El sector mexicà de la tercera edat es va quedar ahir a la nit a casa veient les mañanitas que li canten a la Mare de Déu de Guadalupe passada la mitjanit, i que avui al matí seguien transmetent per Televisa. Missa a la catedral local, i visita a la basílica de Guadalupe (també local, no a la Villa del DF), on la meva sogra ha demostrat, com cada any, la seva habilitat per saltar-se una cua de dos-cents metres, de persones que esperaven per entrar al temple. Enguany, l'argúcia ha estat entrar per la porta de sortida, a contra corrent d'un riu de gent que venia de veure la marededéu. La qual cosa té mèrit als vuitanta anys. En acabat hem hagut d'anar a la farmàcia a comprar uns parches El Gallo, per als seus peus, no sé si com a conseqüència de les trepitjades que pot haver rebut en el seu devot nedar contra corrent. O potser és coincidència.

Ja que parlem de devocions, l'alcaldessa de San Luis de la Paz, Guanajuato (un poble de què vaig parlar fa un temps, i un dels primers que ha visitat Felipe Calderón), la senyora Guadalupe Villegas Vargas, ha fet tota una declaració de principis panista, segons que explica El Universal:

"Soy completamente mocha y completamente panista"

(mocho=molt devot o que fa veure que ho és)

Forces federals a Michoacán

De fa uns anys hi ha una eclosió del crim organitzat a Michoacán, l'estat natal de Calderón. Enguany, s'ha arribat a nivells alarmants, amb 542 assassinats, a data d'ahir, lligats als narcotraficants. Les policies municipals i estatal estan desbordades, i el govern federal ha decidit enviar-hi uns 7.000 efectius entre Exèrcit, Marina i policia federal. L'escepticisme és general entre els comentaristes polítics. Jo penso que calia una acció d'aquesta mena, però no crec que n'hi hagi prou. Potser hi haurien d'enviar més gent, i també uns quants experts en finances, blanqueig de diner, i canviar tota l'estructura policíaca i judicial. I que la situació econòmica i cultural millorés molt a l'estat. Difícil, la cosa.

Arcaismes i pseudocatalanismes

.

Joan Josep Isern parla avui del mot aguinaldo, un terme que els meus avis feien servir amb tota naturalitat (s'aguinaldo, és clar), i que els meus pares ja diuen (o deien!) en to irònic, com en cursiva. Sense reivindicar-lo per al català, haig de dir que aquest mot, força relicte en l'espanyol d'Espanya, és ben viu a Mèxic, i jo l'he sentit i fet servir moltes vegades aquests dies, esperant, precisament, que me'l paguin dimecres o dijous de la setmana que ve, amb la primera quincena del desembre. A Mèxic es paguen els sous per quinzenes, de manera que quincena també és un sinònim de salari (ya me pagaron la quincena), de dia de pagament (hoy es quincena). Fins i tot, de la dona els homes en diuen, irònicament, la dueña de mis quincenas. Aquesta asincronia lèxica (paraules com aguinaldo, o encara més, fierro, que ja són arcaismes a un costat de l'Atlàntic, però no a l'altre) te la trobes cada dia a Mèxic. De manera semblant passa amb el català i la Mediterrània.

Una altre aspecte curiós són les paraules que en català són distintes de l'espanyol d'Espanya, però sonen pràcticament igual que en l'espanyol de Mèxic. Per exemple, amb sang, suors i llàgrimes s'ha aconseguit que els catalanoparlants no facin servir tant el castellanisme concejal: en català es diu regidor, que és exactament com es diu a Mèxic. Igualment, en català el local on es canvien els esportistes no és el vestuari, sinó el vestidor, que és com es diu al país asteca. En català no hem de dir tràfic (de vehicles) sinó trànsit. Tránsito és com ho diuen aquí.

Quan sento a dir regidor, vestidor, tránsito o arracada als mexicans, m'imagino imaginaris manlleus del català: serien pseudocatalanismes de la parla mexicana.
.

El Firefox a Cartes de Mèxic

.
Veig a Bitassa que s'han fet públiques les estadístiques del Firefox a Europa. Bon moment per esmentar que el 31% dels visitants de Cartes de Mèxic hi arriben amb el Firefox (vegeu aquí el pastís amb les estadístiques dels navegadors: varia contínuament), en comparació amb la mitjana europea del 23%.
.

"Balean a franelero"

.
Balean a franelero en la Doctores

Notícia un pèl surrealista. Interessant, també, lèxicament: franeleros, balear, luego de, policíaco, colonia, la Doctores,... Us deixo uns quants deures del que seria un classe d'espanyol per a catalans, ara que fa tants anys que en Barnils ja no les dóna.

Els franeleros són pesadets, però no porto mai pistola per fotre'ls un tret. Més aviat em pregunto si ells no en portaran...
.

Amenaces a Gutiérrez Vivó

.
[Estimats mexicaires, em preparo per tornar qualsevol dia a Xile, aquest cop a veure jugar la selecció catalana d'hoquei patins, una bona excusa per degustar un parell d'empanadas de pino... No sé si quan algú va parlar de "Barcelona, ciutat llatinoamericana" es referia a això. Segurament no.]

Dit això, el tema és un altre. José Gutiérrez Vivó és un pioner de la llibertat d'expressió a la ràdio mexicana i porta més de trenta anys fent ràdio amb una independència molt remarcable, i amb rècord d'audiència al país. Jo no el sento gaire, perquè no m'agraden alguns dels seus tics i el temps excessiu que dedica al tràfic i a la crònica local del DF. Aquests dies ha estat explicant algunes de les males jugades empresarials que li han fet, amb l'anuència de l'anomenada parella presidencial (Fox-Sahagún), que li han suposat perdre la difusió del seu programa per FM. Ara transmet únicament per AM i pel canal 152 d'Sky (i internet, és clar).

A Gutiérrez Vivó li acaben de donar el Premi Nacional de Periodisme, i en la concessió del premi ha fet públiques la fatxenderia i les amenaces més o menys velades del nou equip presidencial envers ell i el seu programa. Comencem bé, si aquesta ha de ser l'actitud de l'administració de Calderón cap als mitjans de comunicació...

Sobre l'invent infame de la "cadena nacional", que jo esmentava l'altre dia, i la política de mitjans de Calderón, un article bastant incissiu de Raymundo Riva Palacio.
.

Zum-zum polític

.
Amb el canvi de president i els esdeveniments de la setmana passada, cada dia hi ha novetats a l'escenari polític. En faré cinc cèntims, per al públic mexicaire.

Allunyament PRD-AMLO?

S'ha començat a escenificar l'allunyament entre sectors moderats del PRD i AMLO, un fet llargament vaticinat però que no acabava d'arribar. En aquest article d'avui a El Universal, Salvador García Soto en dóna detalls sucosos. Una precaució: qui parla d'aquest allunyament el sol desitjar, i sol aplicar una mica de wishful thinking o, perquè s'entengui: qui té gana de porc, ses orelles li grunyen...

Parla l'enquestadora d'Obrador

Han estat notícia les recents declaracions de la prestigiosa enquestadora Ana Cristina Covarrubias, a qui AMLO va encarregar les enquestes de la campanya presidencial. En primer lloc, Covarrubias va dir que la diferència AMLO-Calderón es va anar reduint després del gener (14 punts), de manera que les set darreres enquestes ja no es van publicar, "per respecte al client". En segon lloc, la setmana de les eleccions, l'avantatge d'AMLO sobre Calderón era només d'un punt (1%). Ho expliquen a Milenio i també a Vanguardia. En tercer lloc, l'enquesta feta per Covarrubias el mateix dia de les eleccions, tancada a la mitjanit de la diada electoral, donava un 1% d'avantatge a Calderón (finalment va ser un 0.5%). És estrany que una enquesta del mateix dia de l'elecció es conegui a mitjanit, quan normalment el client vol saber el resultat en tancar les urnes. Vegeu el Bajo reserva d'ahir a El Universal.

Si tot això és cert (no he trobat la ponència de Covarrubias al simposi de Cuernavaca on va parlar), Obrador sabia perfectament que les eleccions venien molt igualades, i que ell no disposava en cap cas dels deu punts d'avantatge que predicava. Quan la nit electoral va afirmar que les seves dades eren que tenia 500.000 vots d'avantatge (1%), es devia referir, en el millor dels casos a l'enquesta darrera enquesta de què havia disposat abans de les eleccions. O no tenia les dades de l'enquesta de la diada electoral o, en el pitjor dels casos, tenia el resultat de Covarrubias, que li donava un 1% d'avantatge a Calderón.

L'Estat Major Presidencial a la sala de sessions del Congrés

També s'ha sabut que no eren només els panistes qui protegien la tribuna del Congrés: nombrosos membres de l'Estat Major Presidencial van entrar a la sala per definir estratègies i organitzar els panistes en la seva estratègia per assegurar l'entrada de Calderón.

Quinazo recomanat: foxazo

Quan Salinas va arribar - qüestionat - al poder, va decidir demostrar la seva autoritat fotent a la presó un sindicalista anomenat "la Quina". D'això se'n va dir el quinazo. El quinazo de Zedillo sembla que va ser fotre Raúl Salinas a la presó. Ara, diferents comentaristes polítics reclamen o recomanen un quinazo de Calderón. L'altre dia Jorge Zepeda recomanava llençar la cavalleria contra la família política de Vicente Fox: els Briviesca, fills de Martha Sahagún, que han fet i desfet durant el passat sexenni. Hi afegeix Zepeda la caiguda d'Ulises Ruiz, governador de Oaxaca. De moment, l'únic quinazo que hi ha hagut ha estat un appazo: la detenció i l'empresonament de Flavio Sosa, el líder de l'APPO, i el seu germà, acusats dels estralls causats durant els aldarulls, especialment els de la setmana passada.

Proposta de pressupost 2007

Calderón ha enviat al Congrés el pressupost per al 2007: 2,23 bilions de pesos. Equival a 154.000 milions d'euros. La despesa pública mexicana serà d'uns 1.500 EUR/habitant. Poc més d'una tercera part de la despesa pública no financera per habitant prevista a Espanya per al 2007 (4.300 EUR/hab).
.

Marianne cansaladera

.

Una espècie de Marianne cansaladera i barcelonina, però pastorívola, ens anuncia aquest llom embotit de San Miguel de Allende, Guanajuato, sobre un escut amb les quatre barres, tot dins un cercle amb els colors de la bandera del regne d'Espanya. Des de 1930. Eclecticisme de supermercat.

.

1 de desembre de 2006

.
Les muntanyes russes de la política mexicana no deceben (això sí que és un Dragon Khan!), i avui, 1 de desembre, hem viscut el loop més emocionant d'aquesta atracció mecànica nacional dels darrers temps. Aquests mesos, Calderón ha fet cara de circumstàncies. Una victòria ajustada en unes eleccions i un sistema electoral qüestionats; un PAN que no és exactament de la seva corda, amb un Manuel Espino delerós de prendre-li el protagonisme i la iniciativa; un ex-contrincant de les primàries del PAN, Santiago Creel, liderant el grup panista al Senat. Un demagog arrossegant masses (minvants, però masses) al carrer. Un PRD amenaçant d'impedir la presa de possessió de Calderón al Congrés, on hi va haver ball de bastons fa tan sols tres dies. El polvorí de Oaxaca empitjorant durant setmanes, i gravitant com un passiu polític a heretar pel president electe. Li ha tocat callar molt, a Calderón, i avui era un dia clau.

Lluita pels accessos a la sala de sessions

A dos quarts de nou del matí, l'hora a què m'he permès llevar-me, a Azteca 13 anunciaven que els diputats del PRD havien blocat les cinc portes d'entrada a la sala de sessions. La cosa es complicava i la situació semblava una mica arriscada. Anaven arribant els mandataris i representants estrangers, i quan he vist George Bush pare arribant al Congrés mexicà, he pensat que George W. Bush potser sí que estava a favor de l'eutanàsia. Quan ha entrat Arnold Schwarzenegger, Governador de Califòrnia, he pensat que començaria a repartir llenya per obrir les portes de la sala de sessions, i salvar John Calderón Connor d'algun Cyborg fora de control. Quan ha arribat el ministre d'Hisenda, Agustin Carstens, he sospitat que Calderón hi venia camuflat a dins, com una nina russa. I quan passava el príncep Felip de Borbó, he vist que, definitivament, el successor del Rei Joan Carles seria Elionor de Borbó i Ortiz (o, més aviat, Helena de Borbó). Quin coratge, aquesta joventut!

Afortunadament, només hi ha hagut vociferació i poc més, i a més els mandataris estaven a les llotges superiors del Congrés, arrecerats de qualsevol galeta que es pogués escapar. La veritat és que els parlamentaris del PAN no només havien ocupat la tribuna, sinó que també dominaven una de les portes d'accés a la sala, la que condueix a la tribuna des del darrera de les banderes que dominen la sala. Per la part de fora, l'Estat Major Presidencial en tenia el control.

Protesta de Calderón

La calculada estratègia "militar" del PAN, i segurament els pactes que no s'han fet públics amb el PRI, i qui sap si amb els diputats del PRD, han permès que s'obrís la sessió del Congrés amb quòrum, i que Calderón i Fox arribessin fàcilment a la tribuna del Congrés. Calderón no ha jurat el càrrec, com deia El País, sinó que l'ha protestat, en la primera accepció que té aquest verb tant en espanyol com en català.

El formalisme de protesta, que és laic, és l'establert per l'Article 87 de la constitució mexicana (pdf), un bonic text republicà:

“Protesto guardar y hacer guardar la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos y las leyes que de ella emanen, y desempeñar leal y patrióticamente el cargo de Presidente de la República que el pueblo me ha conferido, mirando en todo por el bien y prosperidad de la Unión; y si así no lo hiciere que la Nación me lo demande.”

Definitivament, durant la protesta al Congrés, Calderón ha perdut la cara de circumstàncies dels darrers temps. Una lluïssor als ulls, i un somriure que no podia dissimular, expressaven la victòria d'aquest home sobre les difícils circumstàncies dels darrers mesos. El seu to decidit i enèrgic (pequeño pero picoso) segurament ha agradat a una majoria de mexicans que volen passar full del conflicte electoral i esperen un president amb personalitat, amb autoritat, i amb experiència política.

Cadena nacional

Cadena Nacional consisteix en que quan el President ho considera oportú, totes les cadenes de televisió han de connectar-se amb una emissió televisiva que prepara una oficina especial de la Presidència. És obligatori, i em recorda les connexions obligatòries de les emissores de ràdio amb Radio Nacional de España per transmetre el "parte" en temps del franquisme. La protesta de Calderón ha estat transmesa per Cadena Nacional, igual que el seu missatge del migdia a l'Auditori Nacional, o la transmissió de poder del dijous a la mitjanit a Los Pinos. Entenc que això no es correspon amb les pràctiques democràtiques.

Apagada informativa al Zócalo

Les principals cadenes de televisió no han informat de l'acte de López Obrador al Zócalo a les vuit del matí. Hi ha hagut un apagada informativa gairebé total que ha eclipsat les activitats de l'oposició al carrer. Des d'un punt de vista periodístic, això també era notícia. Les cadenes privades, però, han jugat a fer de Cadena Nacional.

A l'Auditori Nacional

A l'Auditori Nacional, amb 10.000 convidats favorables al President, Calderón ha marcat les seves línies: seguretat pública, serveis socials contra la pobresa, reformes econòmiques i polítiques. No ho té fàcil, però en alguns aspectes potser ho té millor que Vicente Fox, malgrat el soroll perredista.

Diego Fernández de Cevallos

Aquest veterà polític panista es va despatxar a gust ahir a la nit a Azteca 13 sobre com ha de ser i com ha d'actuar Felipe Calderón. Em va sorprendre la rotunditat amb què donava lliçons a l'absent Calderón, tenint en compte que Calderón serà el cap. Més em va sorprendre quan va dir que el PAN ha d'entendre que el seu cap suprem ha de ser, precisament, el President Felipe Calderón. Segur que Manuel Espino, president del PAN, es devia ennuagar amb la botana, si el va sentir.
.