Revelació tropical

Aquests dies, i gràcies a una conversa de costellada (sense costelles, per això) he tingut una revelació sobre el significat dels tròpics. Una revelació que em fa una mica de vergonya i tot d'explicar, perquè me'n faig creus que molt abans jo no m'hagués interrogat sobre el tema, ni que ningú m'ho hagués explicat directament, per exemple al batxillerat.

El Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn són dos paral·lels situats a 23,5º de latitud nord i sud, respectivament. Això ja ho sabia. Però més enllà dels tòpics dels tròpics (pinya colada, salsa, cumbia i gent de sang calenta), quin significat tenen els tròpics? No m'ho havia plantejat mai. I vosaltres?

Si l'eix de rotació de la terra no oscil·lés al llarg de l'any, i es mantingués ben perpendicular al pla de traslació de la terra, els raigs solars caurien verticalment sobre l'equador tot els migdies de l'any. És a dir, al migdia a l'equador el sol s'aixecaria sempre 90º sobre l'horitzó. No hi hauria estacions en cap lloc de la terra.

Però no és així (això també ho sabia). L'eix de rotació de la terra oscil·la al llarg de l'any, inclinant-se primer 23,5º cap una banda, per recuperar-se després i tombar-se 23,5º cap a l'altra banda. Com una baldufa, però més a poc a poc. A la figura següent es veu l'oscil·lació baldufaire de la Terra, i com això influeix en la quina és la latitud de la Terra que rep els raigs solars verticalment (les línies dels tròpics m'han quedat, per això, una mica massa allunyats de l'equador):

A l'equinocci de primavera (20-21 de març, parlo de l'hemisferi boreal o nord), els raigs solars al migdia cauen verticalment sobre l'equador. Això es veu perquè formen un angle recte amb la tangent a la superfície de la Terra a l'equador. Al solstici d'estiu (21-22 de juny), el sol cau verticalment sobre el Tròpic de Càncer. Per tant, el migdia del solstici d'estiu el sol s'aixeca 90º sobre l'horitzó des del Sud. És a dir, un bastó recte i vertical no té ombra.

Més al nord del Tròpic de Càncer, això no passa mai. Els raigs solars no cauen mai verticalment, ni tan sols el dia del solstici d'estiu. Tanmateix, aquest el sol arriba a la seva màxima elevació. No ho he vist enlloc ni us ho demostro, pero jo diria que a Barcelona, amb un latitud de 41º23', l'elevació del sol sobre l'horitzó del sud el migdia del solstici d'estiu hauria de ser aproximadament: 90º - 41º23' + 23º30' = 72º07'.

A la tardor i a l'hivern passa una cosa semblant però a l'hemisferi sud. L'altra cosa curiosa és que a les terres tropicals (entre els dos tròpics) els raigs solars cauen verticalment dos dies l'any: un dia a la primavera i un dia l'estiu. Entre aquests dos dies, el sol al migdia té una elevació superior als 90º respecte al sud. És a dir, al migdia el sol et crema la closca des de dalt, naturalment, però una mica des del nord. Cosa insòlita a la major part de l'hemisferi nord, inclosa la DCPMC.

Curiositats reials del Canadà

J'aime Montréal - 3

Com es diu la famosa policia muntada del Canadà? En anglès, Royal Canadian Mounted Police (RCMP). I en francès? Potser Police Montée du Canada? Noooo. Al Canadà no fan servir el traductor automàtic de El Periódico de Catalunya. En francès es diu Gendarmerie Royale du Canada (GRC). I jo que em pensava que la Gendarmerie era necessàriament una institució republicana!

De fet, també en diuen police montée canadienne, però no és el seu nom oficial.

Babel ens visita

D'un temps ençà, les estadístiques de Sitemeter donen l'idioma del navegador dels visitants. Fins fa unes setmanes, el 100% dels usuaris tenien suposadament l'anglès com a idioma del navegador, però òbviament no era així.

Ahir la distribució d'idiomes dels meus visitants era la següent:

Espanyol 57%
Anglès 20%
Català 8%
Alemany 4%
Neerlandès 2%
Italià 2%
Turc, rus, francès, japonès i danès 1% cadascun
Desconegut 2%

Crida l'atenció que només un 8% dels visitants tenen el navegador en català. El predomini de l'espanyol l'explico per dues raons:

a) Tinc un fotimer de visites mexicanes i llatinoamericanes en general, que cerquen imatges de tunas cardonas, chile pasilla i coses semblants. O informació textual sobre temes mexicans, com Los Churumbeles de España, Nuevo Laredo (Tamaulipas), Dolores Hidalgo, o qualsevol altre dels temes que he tocat.

b) No sé si la majoria, però molts dels visitants catalans (suposo que ho són els què em visiten des de Catapings o Bitàcoles) tenen instal·lat el MS Explorer en espanyol.

Els visitants en anglès arriben més o menys per atzar, però molts cerquen imatges del Ford Mustang que vaig penjar una dia al blog, o temes mexicans o de la frontera. La resta d'idiomes ballen d'un dia a l'altre. Aquí podeu veure les estadístiques d'idioma actuals, en un gràfic de pastís.

Parlant de gràfics de pastís, això em recorda com flipava quan vaig fer els meus primers gràfics de pastís amb el Lotus 123. O era amb el Harvard Graphics?... Apareixien a la pantalla verd fosforescent del meu XT 8088 sense disc dur i 256 KB de memòria RAM. Em sentia com un astronauta dins una nau espacial...

Les solteres no van al ginecòleg

L'altre dia explicava que les rentadores no renten. Seguint la mateixa lògica, les solteres no van al ginecòleg.

És a dir, segons la convenció tradicional d'aquesta noble ciutat (i de moltes altres de la República), la dona no té aparell genital fins que es casa. Cosa que es contradiu amb els evidents casos d'embarassos prematrimonials.

Recordo que arribant aquí la meva dona demanava que li recomanessin ginecòleg. Ho va preguntar a una secretària soltera, que va enrojolir i va dir que ella no en sabia res, d'això. Una dona casada de 30 anys a qui ho va preguntar li digué: jo, quan em vaig casar, la meva germana, que ja estava casada, em va recomanar tal doctor.

No fos cosa...

Doctores desesperades

He conegut mitja dotzena de persones que han vingut a Mèxic en el programa de Incorporación de doctores españoles a universidades mexicanas de l'agència espanyola de cooperació (AECI), destinat a joves doctors. No és el meu cas, que he arribat aquí per altres vies, i em sembla que el títol de jove doctor ja no m'escauria.

Són bona gent. La majoria han vingut sense parella, i alguns estan una miqueta cremats. Especialment alguna. Per a una dona europea és bastant més dur venir a Mèxic que per a un home. El jove doctor més feliç que he conegut a Mèxic ha estat un català. El primer catalanoparlant que conec aquí després de gairebé 2 anys.

Veig que a la TV de pagament fan una sèrie que es diu Desperate housewives. Em sembla que podria obrir una secció del blog que es digués Doctores desesperades.

Pericosa llengua

El manifest boadèllic ha servit per saber quina era la ideologia que impregnava el model lingüístic de Ferran Toutain i Xavier Pericay, fa 10 o 15 anys.

A Mallorca, amb la seva secular saviesa i pardaleria habitual ja s'havien inventat el model Toutain-Pericay als anys seixanta o abans, però aplicat a l'espanyol. Deia una cançó:

Esta noche ha plogudo, esta noche ha plogudo
y los campos están mollos
Y para venir a verte, y para venir a verte
m'he sollado los jonollos

Tú que estás en la finestra, tú que estás en la finestra
yo que estoy en el carrero
Tírame un troso de pano, tírame un troso de pano
d'ensima l'escudallero

Bona diada de Sant Joan a tothom.

Beatriz

S'ha acabat la setmana del huarache, que enguany ha durat ben bé dues o tres setmanes. La tempesta tropical número 2 del Pacífic, anomenada Beatriz, es troba al sud de la península de Baixa Califòrnia, i ens ha enviat aire fred, núvols i pluges. La tempesta número 1 (Adrián) no l'he sentida gaire.

Aquí, dels huracans i les tempestes tropicals només ens arriben els esquitxos, les pessigolles. L'enginyer Morales diria: aquí los huracanes nos hacen el mandado. Avui m'he hagut de posar el jersei de cotó que ja fa uns dies que sempre porto a mà. La calor mig forta de finals de maig i primers de juny difícilment tornarà aquest estiu.

Cine a cegues

He anat a un cicle de cine a veure la pel·lícula que feien avui. Només sabia que no era mexicana ni americana. Ha resultat ser Las horas del día, un malson inacabable filmat al Baix Llobregat. El millor de la vetllada ha estat el passeig de tornada a casa. I això que plovia.

Per cert, la pel·lícula és del 2003, però en parlar de calers parlaven sempre de pessetes o de quilos. Suposo que el públic devia estar força intrigat quan parlaven de quilos (deixa'm 3 quilos). Et puc pagar mig quilo. No, jo vull un quilo i mig... Els mexicans devian pensar: un quilo d'arròs? un quilo de cigrons? Un quilo de chiles serranos? ¿Qué chingaos es un kilo?

I les pessetes...Cada vegada que sento esmentar les pessetes em poso la mà a la pistola, que diria en Carles Miró. Per cagar-s'hi, el film i les pessetes.

Sky, Johnny Guitar i altres herbes

Tres mesos sense veure TV per satèl·lit. Dos mesos per una sobrecàrrega de feina que m’ha deixat sense temps ni ganes. Se'n diu impotència televident. L'altre mes sense TV va ser perquè DirectTV va fer fallida i bona nit si et colgues...

Acabem de contractar Sky, que ara té pràcticament el monopoli de la TV per satèl·lit de pagament a Mèxic. Els primers dos mesos de contracte tenim tots els canals, com sol passar en aquests casos. Novetats respecte a DirectTV: la televisió en francès TV5, Cosmopolitan TV, molts canals de cinema, entre ells Cinecanal Classics, on ja he pogut veure The man who knew too much (1956), d'Alfred Hitchcock (aquí una ressenya més favorable, en una pàgina dedicada a Doris Day), i Johnny Guitar, de Nicholas Ray, que vaig veure per n-sima vegada ahir mateix.

Johnny Guitar és un peliculón, que a estones sembla una obra de teatre, amb Joan Crawford en su apogeo. ¿O era ya perigeo?, com va dir Guillermo Cabrera Infante. Em temo que Vienna, el paper de la Joan Crawfod va ser un dels primers papers de dona independent en la història del western. La mateixa Joan Crawford va fer modificar el guió per donar més relleu i protagonisme al seu personatge. L'ambient de la filmació va ser infernal (vegeu això), amb disputes entre Joan Crawford i gairebé tothom (Mercedes McCambridge, Sterling Hayden i senyora...) però ens queda l'obra, que ja és un film mític. Em sembla que va ser la primera pel·lícula de l'oest que vaig veure en anglès, cap allà a l'any 1981. Esteve Riambau va escriure això (pdf) en el centenari del naixement de Joan Crawford.

Tornant a la televisió, hi ha més novetats a Sky, però no he tingut temps de revisar-les totes. I m'oblidava del canal María Televisión, que no és un canal dedicat a la marihuana, sinó un canal catòlic.

P.S: Avui he pogut tornar a veure Les invasions barbares, que ja vaig comentar.

Goita'l

Ja l'he caçat. En un segon safari. Per cert, anava errat amb la bandera: porta un toro al mig.