Nou blog - Lectures del retorn

Antics mexicaires e tutti quanti,

He començat un nou blog que escric, ara, des de Catalunya. Us convido a visitar-lo:
Lectures del retorn

Ben cordialment,
Geococcyx

Comiat de Cartes de Mèxic

L'1 de juny del 2004 jo saludava tímidament la blogosfera des d'aquestes pàgines. Rellegint els disset apunts de juny del 2004, veig que bona part dels temes i les obsessions que han anat desfilant per Cartes de Mèxic ja treien el nas en les primeres setmanes d'escriptura. Han estat quatre anys d'explicar en 646 escrits una part d'allò que he vist i viscut a Mèxic i des de Mèxic: de la Guajolotero experience al canvi climàtic, de San Miguel de Allende a les missions de Fra Juníper, de The man who shot Liberty Valence a les funeràries amb playstation, de la llum i els cels de l'altiplà a les foscors de la política mexicana o catalana, i de Los Guacamayos a Los Churumbeles de España. Cada 2-3 dies, de mitjana, he deixat el testimoni de petites i no tan petites coses que passaven al meu voltant o molt més enllà. He xalat molt de fer-ho, i la major part del temps ha estat una necessitat.

Diverses microgeneracions de lectors han passat pel blog, alguns deixant comentaris, més o menys sucosos però sempre respectuosos. Amb el risc d'oblidar-ne uns quants, recordo els inicis amb Litus (Cafè Litus) i alguns altres. Més tard, i amb diferent intensitat, Carles Miró (Notes al marge) Eulàlia Petit (Barcelonetes), RMF (Menacorde), Lola (Paraules), Teresa Amat (Les paraules i els dies), CCS (única lectora que no només he conegut personalment gràcies al blog, sinó que també m'ha visitat a l'altiplà mexicà), Laura Fructuoso, Gemma, Jose (el catalano-mexicà de Dallas), Saravá (La mesa del rincón), Subal (La segona perifèria), Mai9 (Mai9), Tristany (Els papers d'en Tristany), Benjamí Villoslada (Bitassa a lloure) i, algun cop, El Llibreter. Més endavant, han deixat pocs o molts comentaris Pep Pomar (L'arbre de pisos), Eva Piquer (la mateixa), Bandala (Ondinnonk), EM (Senyor Boix), Gregorio Luri (El Café de Ocata), Eule, Bandala (Ondinnonk), Mus (El trópico de Mus), Maria Folch (El meu país d'Itàlia) o Berenguer Camps (El país de la gomina/Reflexions d'un indiano). Darrerament, també Miq (La Llumenera de Nova York), Ferran (The Berlin Chronicles) o Rafa Ocaña. Algunes persones properes m'han llegit fidelment sense fer cap comentari, com la M.G., el M. i la C., la M., l'A., l'E., el J., la G. i el M.. I altres lectors anònims m'han llegit des de (gràcies, Sitemeter) Barcelona, Tarragona, Sabadell, Mallorca, Eivissa, Galícia, Madrid, Seül, Mountain View, Quebec, París, Londres, Leuth, Lloret de Mar... Gràcies a tots aquests i a les 50.000 visites d'aquests anys.

En fi, tanco la barraca de Cartes de Mèxic perquè trobo que ja he dit tot el que volia dir en aquest format. No descarto tornar a la blogosfera. M'atreu la idea d'un blog no anònim, però ho veig difícil mentre visqui a Mèxic, per raons que no vénen al cas. Els comentaris seguiran oberts uns dies més. Els meus escrits seguiran aquí penjats, si més no per un temps. I confio, potser, en alguna mena de retrobament. Adéu a tothom.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Viatge a Catalunya

Aquest juny i part del juliol els passaré treballant en una universitat catalana. No ho he sabut de cert fins fa poc, de manera que he hagut de comprar el bitllet tard i pagar-lo car. Ja no hi havia tarifes raonables en vols directes Mèxic-Barcelona (Aeroméxico), però he aconseguit un itinerari amb una sola escala a Newark (Nova Jersey), amb Continental Airlines. Després de dos anys sense posar els peus a Europa, s'acosta un retrobament. Són tantes les coses que he de deixar enllestides abans de partir que de ben segur en quedaran algunes penjant. Quines setmanes, aquestes.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Israel i una escomesa quintaniana

Acabava de llegir l'article-celebració de Marta Pessarrodona a l'Avui sobre el 60è aniversari de l'estat d'Israel, quan en un escrit d'Alfons Quintà al mateix diari trobo la frase: A Catalunya hi ha una pretesa i embafosa especialista d'Israel que practica la injúria delirant. M'he quedat amb el dubte de si es referia a Marta Pessarrodona o a Pilar Rahola, tot i que no em consta que cap d'elles practiqui la injúria delirant.

Pretesa+embafosa+injúria+delirant = Coses del Quintà.

Tanmateix, Alfons Quintà cridava l'atenció sobre un tema força interessant. El Consell de la Joventut de Barcelona va organitzar unes jornades a favor de la causa palestina, des d'unes premisses força extremistes: l'estat d'Israel no té dret a existir, els israelians ocupen Palestina des de fa 60 anys, els israelians practiquen l'apartheid, etc. En definitiva, els arguments que s'han esgrimit en totes les guerres que han portat els àrabs de victòria en victòria. Aquest és el punt de vista de la joventut de Barcelona? El CJB es va permetre, fins i tot, convidar la palestina Leila Klahed, una antiga segrestadora d'avions civils, i membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (nom, per cert, de ressonàncies brianianes), una organització que la Unió Europea té catalogada com a terrorista. La novetat que ens donava Alfons Quintà és que li van denegar el visat a Khaled, i que la seva intervenció a les jornades es va haver de fer per videoconferència. Les joventuts de CDC s'havien oposat a la presència d'aquesta dona a les jornades, i la denegació de visat a Khaled s'ha de veure com una petita victòria política d'aquesta formació, tot i que va ser la Unió Europea qui va pressionar perquè es denegués el visat, segons Quintà.

En tot cas: per molts anys, Israel (1948-2008), i que els dirigents israelians i, especialment, els palestins cedeixin en les qüestions essencials per poder completar el mandat de l'ONU del 1947, amb el naixement, ara, de l'estat palestí. Si Israel no cedeix en els temes de Jerusalem i de la colonització de Cisjordània, i si els palestins no deixen de votar majoritàriament Hamàs, un grup decidit a crear un estat islàmic sobre les cendres de l'estat d'Israel, serà molt difícil que l'estat palestí i la pau arribin mai a l'Orient Mitjà.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Juguesca climàtica

Aquesta setmana un article a la revista Nature ha aixecat força polseguera dins i fora del món científic. El resum d'aquest article de Keenlyside i col·laboradors acaba més o menys així:

Els nostres resultats suggereixen que la temperatura superficial global pot no augmentar durant la propera dècada, ja que les variacions climàtiques a l'Atlàntic Nord i al Pacífic Tropical compensaran l'escalfament antropogènic projectat.

Es refereixen a un frenada temporal. Però fan dues afirmacions concretes:

a) La temperatura mitjana del periode 2000-2010 serà lleugerament més baixa que la del periode 1994-2004.
b) La temperatura mitjana del periode 2005-2015 també.

Algunes vaques sagrades de la ciència del clima han reaccionat d'una manera original (tot i que no és el primer cop que algun d'ells ho fa). Són Stefan Rahmstorf, Michael Mann, Ray Bradley, William Connolley, David Archer i Caspar Ammann. Michael Mann és l'home famós per la corba del pal d'hoquei. La resposta d'aquests científics ha estat una juguesca que proposen a Keenlyside i col·laboradors, en un escrit al blog Real Climate:

Si la temperatura mitjana del periode 2000-2010 és igual o més baixa que la del periode 1994-2004, la colla de Rahmstorf pagarà 2.500 EUR a Keenlyside i companyia (500 EUR per cap). Si es al revés, serien Keenlyside i col·laboradors qui pagaria 2.500 EUR a la gent de Rahmstorf. Proposen exactament la mateixa aposta per al periode 2005-2015.

No puc negar que em fa gràcia la proposta, tot i que no voldria veure'm embolicat en una d'aquestes per un article meu. Segur que a Keenlyside no n'hi deu fer tanta. En tot cas, d'aquí a uns dos anys tindrem veredicte per a la primera predicció. No crec pas que els al·ludits entrin a la juguesca.

Per cert, algú ha penjat l'article complet de Keenlyside al web.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Pel maig, un "mayo"

El sector navarrès de l'altiplà mexicà m'avisa oportunament, i com cada any, que a Iturmendi ja han plantat el "mayo" al mig de la plaça. Cada u de maig, els veïns d'aquest poble de la comarca de La Barranca pugen al bosc comunal amb el guarda forestal, trien un arbre ben dret, de 20 o 30 metres, i, literalment, el pelen després de tallar-lo, i el baixen al poble. Li posen uns brancons al capdamunt i l'aixequen al bell mig de la plaça, amb no poc esforç per part de la població masculina del poble. Aquesta soca pelada és el "mayo", una figura no sé si escultòrica o arquitectònica que cada any erigeixen els iturmenditarres, i que precedeix les festes de Sant Miquel (un Sant Miquel que jo no coneixia, el 8 de maig).

Preguntada l'A. sobre el significat d'aquest ritus anual, es va quedar una mica perplexa. El "mayo" és el "mayo", potser un ritus de primavera, potser un element decoratiu per a les festes. En el fons el "mayo" és un esdeveniment astronòmic, com l'equinocci de primavera, o un meteor que no requereix cap explicació, com les pluges que queien infal·libles el dia de Sant Bernat, quan el clima encara no s'havia desbaratat.

Al Diario de Navarra en parlen una mica més, amb una foto de l'heroic aixecament del tronc. Els quintos (els quintos!) són els encarregats d'organitzar la cosa del "mayo". Enguany només n'hi havia tres, un d'ells es diu, segons el diari, Jordi Arbizu Perpiñá. En la meva propera reencarnació vull ser navarrès...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Quin nivell...

Quan ahir la senadora panista Teresa Ortuño va retreure als senadors del FAP l'ocupació de la tribuna i el "segrest" del Senat, el senador Dante Delgado, de Convergencia (un petit partit d'esquerres, integrat al FAP), va respondre:

A mí me da mucha pena que el Partido Acción Nacional utilice la voz de una legisladora para decir lo que deben de venir a decir los legisladores varones a esta tribuna.

La resposta del senador del PAN Rubén Camarillo va ser aproximadament igual de patètica:

...con el respeto que le tengo, me pongo a su disposición, si usted es un caballero, para que nos encontremos y veamos como dirimimos esta diferencia.

Vist a El Universal.

Actualització 01/05/2008 07:18 h. Penjo el vídeo de l'incident.



Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

La immigració il·legal ja no és delicte a Mèxic

No és un acudit. Ara només serà falta administrativa. S'han suprimit les penes de presó (fins a 10 anys) per als estrangers indocumentats que arriben a Mèxic. El diputat federal del PRI Edmundo Ramírez Martínez va declarar (després de pensar molt i suar una bona estona):

Mèxic no pot exigir als Estats Units un tracte digne per als immigrants mexicans en aquell país sense que abans es reformin les lleis mexicanes per a suprimir el tracte de criminals als immigrants centreamericans.

Vist a La Jornada.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Elogi de la gasullada

Quan vivia a Catalunya, el retrobament amb les velles amistats era un element natural i irrenunciable de les vacances a Mallorca. A començament dels noranta, un esdeveniment es va afegir als rituals de l'estiu mallorquí: la gasullada. Consistia en ajuntar-se amics i coneguts en unes roques arran del mar, poc abans de la posta de sol, quan els banyistes ordinaris (nosaltres no n'érem d'ordinaris) ja s'havien retirat, per nedar una estona en les aigües tèbies de la badia de Palma i, sortint del mar, acceptar una copa de brut fresquíssim que algú et servia per acompanyar un parell de trossos d'ensaïmada, probablement precedits d'una bona llesca de pa amb sobrassada o de formatge menorquí. La trobada seguia fins a la matinada, entre menjades, converses i cava. Ningú prenia mal, tret potser d'algun incaut que bevia el cava com si fos gasosa.

La gasullada la va batejar qui tenia cura de la beguda, que solia portar una caixa de cava Sabaté i Gasull. De la caixa, no en quedava res al final de la festa, com actualment sembla que no queda rastre d'aquest cava al web. A prop de dos mil metres d'alçada i a quatre-cents o cinc-cents quilòmetres del mar, una estona en bona companyia a la vora d'una bassa d'aigua dolça m'ha evocat la gasullada d'ahir.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Preparen llei de reproducció assistida

El PAN i el PRI preparen una proposició de llei de reproducció assistida, però a la mexicana. A la proposta s'exigeix que siguin homes i dones en matrimoni, o en concubinat d'almenys un any, que tinguin problemes d'infertilitat o d'esterilitat els qui puguin acollir-se a la legislació, atès que el desenvolupament de les persones producte de la reproducció assistida s'ha de dur a terme en un ambient harmònic familiar. [Milenio]

La qüestió és la següent: les dones fèrtils podran tenir fills amb parella estable o amb sense, mentre les dones fèrtils o infèrtils sense parella no podran recórrer a la donació d'esperma per a ser mares solteres. És igual que hi hagi milions d'infants nascuts de matrimoni que, actualment, creixen en ambients familiars que un panista difícilment consideraria harmònic. La qüestió és seguir prohibint per decret les mares solteres.

Amigues solteres, lesbianes amb parella, i altres casos que se'm deuen escapar, que confiàveu recórrer algun dia a la reproducció assistida: correu, correu, que el temps s'acaba.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Sequera a la vall del Mezquital

La major part de les aigües residuals urbanes de la vall de Mèxic no es depuren, sinó que es bomben fora de la vall i es fan servir per regar 85.000 hectàrees de conreus a la vall del Mezquital, estat d'Hidalgo. Aquests darrers mesos, les obres de restauració i condicionament del sistema de clavegueram profund de la vall de Mèxic han impedit que les aigües residuals arribessin al Mezquital, i els pagesos han vist morir de set els seus camps.

En resum, una "pertinaç sequera" d'aigües fecals ha deixat el Mezquital sense reg. El diari Milenio ho titula: Cultivos, en riesgo por falta de aguas negras. El que no explica Milenio és on han anat a parar les aigües residuals que no han bombat fora de la vall. Qüestió intrigant, perquè la vall de Mèxic no té desguàs natural.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

El nostre pa de cada dia

El comandant de la Policia Federal Preventiva Felipe Carmona Azcurren va ser executat per un grup armat quan encapçalava una cavalcada a Cumatlán, ciutat fronterera amb Guatemala.

El policia muntava un cavall valorat en cinquanta mil dòlars, que portava una sella amb ornaments xapats en or. El funcionari havia estat assenyalat com un dels principals enllaços del 'cartel' del Golf.

Notícia original a La Jornada, d'on només he canviat els noms de la persona i la ciutat.

Senyera episcopaliana

Als Estats Units acabats d'independitzar l'església anglicana difícilment podia seguir governada pel rei Jordi III de la Gran Bretanya. Així doncs, aquesta comunitat religiosa es va haver d'escindir de la matriu anglesa per crear l'Església Episcopaliana. Tanmateix, aquesta confessió nord-americana té una senyera i un escut d'armes presidits per la creu de Sant Jordi, que, recordem-ho, és la bandera d'Anglaterra.

En un quarter hi figura la creu de Sant Andreu, símbol que no sé si honora el fort component escocès del poblament europeu inicial dels Estats Units, o és un reconeixement a l'església anglicana d'Escòcia, que va consagrar els primers bisbes episcopalians, degut a la prohibició de fer-ho a Anglaterra. A la 5a avinguda, a prop del museu Guggenheim, les senyeres nord-americana i episcopaliana onegen a la façana d'un temple.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

San Luis de la Paz, Guanajuato

Sempre torno a San Luis de la Paz. Per qüestions familiars, perquè és a prop, i perquè ens agrada, a mi i a la meva dona. La vila fa justícia a uns quants tòpics sobre les ciutats petites del centre de Mèxic: una plaça principal amb jardí (el jardín), una església de cantera (la parroquia) i, més enllà, el temple de la marededéu de Guadalupe (el santuario). Fins i tot, San Luis es permet una extraordinària Alameda, de l'inici del periode porfirià i dedicada a Melchor Ocampo, polític liberal del XIX. Aquest parc és el lloc preferit de la meva sogra, que hi jugava fa més de setanta anys, quan el dedazo presidencial tenia pocs anys de vida i el general Lázaro Cárdenas encara no havia expropiat el petroli.

Jardí i parròquia ---------------------- Atri de la parròquia ---------------- Alameda

Com tantes viles de Guanajuato, San Luis de la Paz conserva i proclama orgullosa el seu fervor catòlic. No és només el macrografit que, visible des de la Lluna, adorna el Cerro de las Letras (nom molt escaient) amb el lema de Viva María Reina Inmaculada. No és només que la batllessa s'hagi declarat cien por ciento mocha y cien por ciento panista. Darrera cada cantonada, una esglèsia, o una farmàcia de Cristo Rey, o una Caja Inmaculada, o una fastuosa capella al niño Dios davant el mercat, o un menjador benèfic, o l'insòlit temple de La Virgencita, et recorden que trepitges la terra de Maria Santíssima.

Santuari de Guadalupe ---------- Menjador benèfic ------------- Esgl. de la Virgencita

Al centre de la vila hi ha un vivíssim comerç, naturalment a l'estil local, amb botigues sense portes, i molt de gènere al carrer. L'olor de tortilla de blat de moro i de tota mena de menja popular envaeix els carrers, igual que la música norteña i les camionetototas que deixen anar, lliures i felices, els seus efluvis contaminants.

Si passeu per la carretera 57, a uns 90 km al nord de Querétaro no deixeu de visitar San Luis de la Paz, Guanajuato. Evitareu la massa de chilangos i gringos que envaeixen San Miguel de Allende, a una hora de camí, a canvi d'una experiència força, força genuïna.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Estovalles de quadres sota el pont de Brooklyn

Després de fer a peu aquest pont de 125 anys, i de badar una estona per Brooklyn Heights, vam anar a parar al Grimaldi's, una pizzeria just sota el pont. Tot i que els carrers del barri estaven pràcticament deserts, hi havia cua per entrar al restaurant: nord-americans, quebequesos i llatinoamericans s'arrengleraven amb nosaltres a la porta del Grimaldi's. L'espera no va durar més de vint minuts, i vam entrar a un espai molt ben aprofitat, atapeït de petites taules amb estovalles de quadres vermells i blancs, on servien pizzes primes i amples fetes al forn de carbó. La densitat de gent i taules i l'eficàcia del servei em recordaven alguns restaurants de menú, familiars, de la regió metropolitana de Barcelona. Les pizzes, passables, i un acceptable vi de taula servit en garrafes de vidre de mig litre. No podia faltar el dubtós recurs a la icona italoamericana per excel·lència. En tot cas, popular, acollidor i molt ben situat: una mica més avall, hi ha excel·lents vistes de Manhattan i el pont de Brooklyn des de la riba de l'East River.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Dilemes petroliers mexicans (i IV)

Quan la proposta Calderón de reforma de PEMEX va ser presentada al Senat, el sector més radical del PRD i grups afins van ocupar la mesa de la Cambra i van impedir el desenvolupament normal de la sessió. Una peculiar forma de defensar la democràcia: un problema a Mèxic és que encara no s'han establert els consensos bàsics sobre què es pot fer i no es pot fer en un país que vol ser democràtic. Així segueixen els senadors okupes des de dijous (10 d'abril), pernoctant a la Cambra Alta, fent ara un "dejuni", que només practicaran els homes. Ningú els ha demanat aquest peculiar Ramadà, però posats a fer-ne, per què no les senyores parlamentàries?

Definitivament, i independentment del contingut de la reforma, el PRD ha decidit que seria molt productiu aixecar l'espantall de la privatització i evocar el binomi petroli = "sobirania nacional que ens volen prendre", tan arrelat a la societat mexicana, amb l'objectiu d'arrossegar les masses que portin AMLO a la Presidència de la República el 2012. Les masses ja no són tan ruques, però qui sap què en traurà el PRD de tot això. El dogmatisme revolucionari entorn del petroli el vaig poder degustar al llarg de tot un semestre en un seminari sobre la qüestió. Els estudiants de postgrau tendien a substituir la recerca pels dogmes i les consignes de 70 anys d'escola priïsta.

La proposta de Calderón no pretén privatitzar Petróleos Mexicanos, sinó donar més autonomia a la paraestatal i més facilitats per contractar empreses privades perquè inverteixin i treballin aportant tecnologia i recursos de què PEMEX no disposa. S'obriria al sector privat el transport d'hidrocarburs per oleoductes i gasoductes, la refinació de petroli, i es facilitarien altres tipus d'intervencions. La proposta està bastant consensuada o seria negociable amb el PRI i amb el sector menys radical del PRD, però no hi ha cap garantia que aquest acord de base pugui sobreviure al vendaval del populisme amlista.

L'altre dia el diari Excelsior explicava les condicions del PRI per acceptar la reforma, i una d'elles era que el sindicat petrolier "no es toca". Per tant, el sindicat seguirà sent una institució nefasta per a PEMEX i per al país. Com deia l'altre dia, tampoc hi ha cap garantia que la intervenció de l'empresa privada es faci amb netedat i transparència. Atesos els antecedents de tota la vida, ningú no assegura que empresaris propers al poder no facin negocis bruts a costa del patrimoni nacional.

Amb això acabo aquesta sèrie de la qüestió petroliera. Segurament en parlaré més si segueix el sarau, però no com a part d'aquesta sèrie. Voldria acabar amb un "ja s'ho faran", però no puc: visc aquí.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Trinity Church

L'església novaiorquesa de la Trinitat fa guàrdia a les portes de Wall St., aquella escletxa just a la dreta del temple episcopalià. O potser els gratacels vetllen la Trinitat. Mentre hi va haver World Trade Center la distància entre les torres i l'edifici religiós era d'uns dos-cents metres, de manera que ens podem imaginar el que s'hi va viure aquell dia de setembre.

A l'altra banda de l'església, des de la cantonada de Wall St. amb Broad St., la façana apareix encaixada entre dos gratacels, i és impossible no caminar aquell tros de carrer, travessar Broadway Ave. i entrar a l'admirable edifici neogòtic. Aquell dia hi assajava una orquestra. No us perdeu el cementiri parroquial.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Dilemes petroliers mexicans (III)

Dilemes petrolier mexicans (I)
Dilemes petroliers mexicans (II)

Si no hi ha temps per a una solució purament fiscal (ni més vaca per munyir), caldria recórrer a l'associació amb l'empresa privada, o amb capitals públics estrangers com Petrobras. De fet, el capital privat treballa de fa temps per a PEMEX en l'exploració i extracció d'hidrocarburs, el seu transport per carretera, la venda i distribució (benzineres i distribuïdors de gas liquat i gas natural), mitjançant concessions i contractes de diferent mena, alguns dels quals l'esquerra mexicana ja considera cessió de sobirania i vulneració de la Constitució. En tot cas, hi ha un cert consens (fora de l'esquerra) en que la magnitud de les inversions requerides en prospecció, extracció i refinació només es pot cobrir realment amb solucions que implicarien empreses mixtes. Per exemple, amb un esquema semblant al que Petrobras ha aplicat amb BP i Galp Energia al seu camp petrolier de Tupi, amb un 65% de l'empresa mixta controlada per l'empresa pública brasilera.

Aquests esquemes amb capital privat presenten dos problemes, com a mínim: a) Quines garanties hi ha que els processos de concessió o associació es farien amb netedat i transparència. Vistos els desastres que es van fer en la privatització d'empreses públiques, en el rescat bancari i en tantes coses, ben poques, de garanties. [Vegeu l'article de Jorge Zepeda, Petróleo ¿para quién?]. Com tantes vegades a Mèxic, el capitalisme de compadres associat al poder polític és capaç de fer veritat les pitjors elucubracions de l'esquerra més estatista.

L'altre qüestió és, b) Com encaixa l'entrada de capital privat en la Constitució i en la consciència nacional mexicanes? Durant setanta anys l'adoctrinament patriòtic ha passat per l'exaltació de l'expropiació petroliera del 1938, i del petroli com a patrimoni dels mexicans, com a símbol de la sobirania nacional. Aquests termes formen part del llenguatge polític i periodístic quotidià. És un tema molt sensible per als mexicans, i el PRD, particularment el seu excandidat presidencial, ho ha pres per bandera i amenaça de nou amb impedir per la força que el Congrés, on el PRD és minoria, pugui exercir la seva sobirania.

Felipe Calderón va anunciar abans d'ahir que ha enviat al Congrés la seva proposta de reforma energètica. Les condicions del PRI i l'amenaça pejista l'han fet renunciar a la reforma de l'article 27 de la Constitució i a altres reformes més radicals de PEMEX.

[Continuarà...]

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Entrada de fosca des del ferri d'Staten Island

Fer servir de trípode el cap de la teva parella té un inconvenient: les fotos nocturnes solen sortir mogudes. Dubto que un autèntic trípode hagués millorat gaire aquesta imatge des d'un vaixell en moviment. Però déu n'hi do, el sud de Manhattan a entrada de fosca i des del transbordador de Staten Island. Un dels moments memorables del viatge.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Economia confessional

Caja Inmaculada i Farmacia Cristo Rey, a San Luis de la Paz, Guanajuato.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr