Quin nivell...

Quan ahir la senadora panista Teresa Ortuño va retreure als senadors del FAP l'ocupació de la tribuna i el "segrest" del Senat, el senador Dante Delgado, de Convergencia (un petit partit d'esquerres, integrat al FAP), va respondre:

A mí me da mucha pena que el Partido Acción Nacional utilice la voz de una legisladora para decir lo que deben de venir a decir los legisladores varones a esta tribuna.

La resposta del senador del PAN Rubén Camarillo va ser aproximadament igual de patètica:

...con el respeto que le tengo, me pongo a su disposición, si usted es un caballero, para que nos encontremos y veamos como dirimimos esta diferencia.

Vist a El Universal.

Actualització 01/05/2008 07:18 h. Penjo el vídeo de l'incident.



Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

La immigració il·legal ja no és delicte a Mèxic

No és un acudit. Ara només serà falta administrativa. S'han suprimit les penes de presó (fins a 10 anys) per als estrangers indocumentats que arriben a Mèxic. El diputat federal del PRI Edmundo Ramírez Martínez va declarar (després de pensar molt i suar una bona estona):

Mèxic no pot exigir als Estats Units un tracte digne per als immigrants mexicans en aquell país sense que abans es reformin les lleis mexicanes per a suprimir el tracte de criminals als immigrants centreamericans.

Vist a La Jornada.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Elogi de la gasullada

Quan vivia a Catalunya, el retrobament amb les velles amistats era un element natural i irrenunciable de les vacances a Mallorca. A començament dels noranta, un esdeveniment es va afegir als rituals de l'estiu mallorquí: la gasullada. Consistia en ajuntar-se amics i coneguts en unes roques arran del mar, poc abans de la posta de sol, quan els banyistes ordinaris (nosaltres no n'érem d'ordinaris) ja s'havien retirat, per nedar una estona en les aigües tèbies de la badia de Palma i, sortint del mar, acceptar una copa de brut fresquíssim que algú et servia per acompanyar un parell de trossos d'ensaïmada, probablement precedits d'una bona llesca de pa amb sobrassada o de formatge menorquí. La trobada seguia fins a la matinada, entre menjades, converses i cava. Ningú prenia mal, tret potser d'algun incaut que bevia el cava com si fos gasosa.

La gasullada la va batejar qui tenia cura de la beguda, que solia portar una caixa de cava Sabaté i Gasull. De la caixa, no en quedava res al final de la festa, com actualment sembla que no queda rastre d'aquest cava al web. A prop de dos mil metres d'alçada i a quatre-cents o cinc-cents quilòmetres del mar, una estona en bona companyia a la vora d'una bassa d'aigua dolça m'ha evocat la gasullada d'ahir.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Preparen llei de reproducció assistida

El PAN i el PRI preparen una proposició de llei de reproducció assistida, però a la mexicana. A la proposta s'exigeix que siguin homes i dones en matrimoni, o en concubinat d'almenys un any, que tinguin problemes d'infertilitat o d'esterilitat els qui puguin acollir-se a la legislació, atès que el desenvolupament de les persones producte de la reproducció assistida s'ha de dur a terme en un ambient harmònic familiar. [Milenio]

La qüestió és la següent: les dones fèrtils podran tenir fills amb parella estable o amb sense, mentre les dones fèrtils o infèrtils sense parella no podran recórrer a la donació d'esperma per a ser mares solteres. És igual que hi hagi milions d'infants nascuts de matrimoni que, actualment, creixen en ambients familiars que un panista difícilment consideraria harmònic. La qüestió és seguir prohibint per decret les mares solteres.

Amigues solteres, lesbianes amb parella, i altres casos que se'm deuen escapar, que confiàveu recórrer algun dia a la reproducció assistida: correu, correu, que el temps s'acaba.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Sequera a la vall del Mezquital

La major part de les aigües residuals urbanes de la vall de Mèxic no es depuren, sinó que es bomben fora de la vall i es fan servir per regar 85.000 hectàrees de conreus a la vall del Mezquital, estat d'Hidalgo. Aquests darrers mesos, les obres de restauració i condicionament del sistema de clavegueram profund de la vall de Mèxic han impedit que les aigües residuals arribessin al Mezquital, i els pagesos han vist morir de set els seus camps.

En resum, una "pertinaç sequera" d'aigües fecals ha deixat el Mezquital sense reg. El diari Milenio ho titula: Cultivos, en riesgo por falta de aguas negras. El que no explica Milenio és on han anat a parar les aigües residuals que no han bombat fora de la vall. Qüestió intrigant, perquè la vall de Mèxic no té desguàs natural.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

El nostre pa de cada dia

El comandant de la Policia Federal Preventiva Felipe Carmona Azcurren va ser executat per un grup armat quan encapçalava una cavalcada a Cumatlán, ciutat fronterera amb Guatemala.

El policia muntava un cavall valorat en cinquanta mil dòlars, que portava una sella amb ornaments xapats en or. El funcionari havia estat assenyalat com un dels principals enllaços del 'cartel' del Golf.

Notícia original a La Jornada, d'on només he canviat els noms de la persona i la ciutat.

Senyera episcopaliana

Als Estats Units acabats d'independitzar l'església anglicana difícilment podia seguir governada pel rei Jordi III de la Gran Bretanya. Així doncs, aquesta comunitat religiosa es va haver d'escindir de la matriu anglesa per crear l'Església Episcopaliana. Tanmateix, aquesta confessió nord-americana té una senyera i un escut d'armes presidits per la creu de Sant Jordi, que, recordem-ho, és la bandera d'Anglaterra.

En un quarter hi figura la creu de Sant Andreu, símbol que no sé si honora el fort component escocès del poblament europeu inicial dels Estats Units, o és un reconeixement a l'església anglicana d'Escòcia, que va consagrar els primers bisbes episcopalians, degut a la prohibició de fer-ho a Anglaterra. A la 5a avinguda, a prop del museu Guggenheim, les senyeres nord-americana i episcopaliana onegen a la façana d'un temple.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

San Luis de la Paz, Guanajuato

Sempre torno a San Luis de la Paz. Per qüestions familiars, perquè és a prop, i perquè ens agrada, a mi i a la meva dona. La vila fa justícia a uns quants tòpics sobre les ciutats petites del centre de Mèxic: una plaça principal amb jardí (el jardín), una església de cantera (la parroquia) i, més enllà, el temple de la marededéu de Guadalupe (el santuario). Fins i tot, San Luis es permet una extraordinària Alameda, de l'inici del periode porfirià i dedicada a Melchor Ocampo, polític liberal del XIX. Aquest parc és el lloc preferit de la meva sogra, que hi jugava fa més de setanta anys, quan el dedazo presidencial tenia pocs anys de vida i el general Lázaro Cárdenas encara no havia expropiat el petroli.

Jardí i parròquia ---------------------- Atri de la parròquia ---------------- Alameda

Com tantes viles de Guanajuato, San Luis de la Paz conserva i proclama orgullosa el seu fervor catòlic. No és només el macrografit que, visible des de la Lluna, adorna el Cerro de las Letras (nom molt escaient) amb el lema de Viva María Reina Inmaculada. No és només que la batllessa s'hagi declarat cien por ciento mocha y cien por ciento panista. Darrera cada cantonada, una esglèsia, o una farmàcia de Cristo Rey, o una Caja Inmaculada, o una fastuosa capella al niño Dios davant el mercat, o un menjador benèfic, o l'insòlit temple de La Virgencita, et recorden que trepitges la terra de Maria Santíssima.

Santuari de Guadalupe ---------- Menjador benèfic ------------- Esgl. de la Virgencita

Al centre de la vila hi ha un vivíssim comerç, naturalment a l'estil local, amb botigues sense portes, i molt de gènere al carrer. L'olor de tortilla de blat de moro i de tota mena de menja popular envaeix els carrers, igual que la música norteña i les camionetototas que deixen anar, lliures i felices, els seus efluvis contaminants.

Si passeu per la carretera 57, a uns 90 km al nord de Querétaro no deixeu de visitar San Luis de la Paz, Guanajuato. Evitareu la massa de chilangos i gringos que envaeixen San Miguel de Allende, a una hora de camí, a canvi d'una experiència força, força genuïna.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Estovalles de quadres sota el pont de Brooklyn

Després de fer a peu aquest pont de 125 anys, i de badar una estona per Brooklyn Heights, vam anar a parar al Grimaldi's, una pizzeria just sota el pont. Tot i que els carrers del barri estaven pràcticament deserts, hi havia cua per entrar al restaurant: nord-americans, quebequesos i llatinoamericans s'arrengleraven amb nosaltres a la porta del Grimaldi's. L'espera no va durar més de vint minuts, i vam entrar a un espai molt ben aprofitat, atapeït de petites taules amb estovalles de quadres vermells i blancs, on servien pizzes primes i amples fetes al forn de carbó. La densitat de gent i taules i l'eficàcia del servei em recordaven alguns restaurants de menú, familiars, de la regió metropolitana de Barcelona. Les pizzes, passables, i un acceptable vi de taula servit en garrafes de vidre de mig litre. No podia faltar el dubtós recurs a la icona italoamericana per excel·lència. En tot cas, popular, acollidor i molt ben situat: una mica més avall, hi ha excel·lents vistes de Manhattan i el pont de Brooklyn des de la riba de l'East River.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Dilemes petroliers mexicans (i IV)

Quan la proposta Calderón de reforma de PEMEX va ser presentada al Senat, el sector més radical del PRD i grups afins van ocupar la mesa de la Cambra i van impedir el desenvolupament normal de la sessió. Una peculiar forma de defensar la democràcia: un problema a Mèxic és que encara no s'han establert els consensos bàsics sobre què es pot fer i no es pot fer en un país que vol ser democràtic. Així segueixen els senadors okupes des de dijous (10 d'abril), pernoctant a la Cambra Alta, fent ara un "dejuni", que només practicaran els homes. Ningú els ha demanat aquest peculiar Ramadà, però posats a fer-ne, per què no les senyores parlamentàries?

Definitivament, i independentment del contingut de la reforma, el PRD ha decidit que seria molt productiu aixecar l'espantall de la privatització i evocar el binomi petroli = "sobirania nacional que ens volen prendre", tan arrelat a la societat mexicana, amb l'objectiu d'arrossegar les masses que portin AMLO a la Presidència de la República el 2012. Les masses ja no són tan ruques, però qui sap què en traurà el PRD de tot això. El dogmatisme revolucionari entorn del petroli el vaig poder degustar al llarg de tot un semestre en un seminari sobre la qüestió. Els estudiants de postgrau tendien a substituir la recerca pels dogmes i les consignes de 70 anys d'escola priïsta.

La proposta de Calderón no pretén privatitzar Petróleos Mexicanos, sinó donar més autonomia a la paraestatal i més facilitats per contractar empreses privades perquè inverteixin i treballin aportant tecnologia i recursos de què PEMEX no disposa. S'obriria al sector privat el transport d'hidrocarburs per oleoductes i gasoductes, la refinació de petroli, i es facilitarien altres tipus d'intervencions. La proposta està bastant consensuada o seria negociable amb el PRI i amb el sector menys radical del PRD, però no hi ha cap garantia que aquest acord de base pugui sobreviure al vendaval del populisme amlista.

L'altre dia el diari Excelsior explicava les condicions del PRI per acceptar la reforma, i una d'elles era que el sindicat petrolier "no es toca". Per tant, el sindicat seguirà sent una institució nefasta per a PEMEX i per al país. Com deia l'altre dia, tampoc hi ha cap garantia que la intervenció de l'empresa privada es faci amb netedat i transparència. Atesos els antecedents de tota la vida, ningú no assegura que empresaris propers al poder no facin negocis bruts a costa del patrimoni nacional.

Amb això acabo aquesta sèrie de la qüestió petroliera. Segurament en parlaré més si segueix el sarau, però no com a part d'aquesta sèrie. Voldria acabar amb un "ja s'ho faran", però no puc: visc aquí.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Trinity Church

L'església novaiorquesa de la Trinitat fa guàrdia a les portes de Wall St., aquella escletxa just a la dreta del temple episcopalià. O potser els gratacels vetllen la Trinitat. Mentre hi va haver World Trade Center la distància entre les torres i l'edifici religiós era d'uns dos-cents metres, de manera que ens podem imaginar el que s'hi va viure aquell dia de setembre.

A l'altra banda de l'església, des de la cantonada de Wall St. amb Broad St., la façana apareix encaixada entre dos gratacels, i és impossible no caminar aquell tros de carrer, travessar Broadway Ave. i entrar a l'admirable edifici neogòtic. Aquell dia hi assajava una orquestra. No us perdeu el cementiri parroquial.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Dilemes petroliers mexicans (III)

Dilemes petrolier mexicans (I)
Dilemes petroliers mexicans (II)

Si no hi ha temps per a una solució purament fiscal (ni més vaca per munyir), caldria recórrer a l'associació amb l'empresa privada, o amb capitals públics estrangers com Petrobras. De fet, el capital privat treballa de fa temps per a PEMEX en l'exploració i extracció d'hidrocarburs, el seu transport per carretera, la venda i distribució (benzineres i distribuïdors de gas liquat i gas natural), mitjançant concessions i contractes de diferent mena, alguns dels quals l'esquerra mexicana ja considera cessió de sobirania i vulneració de la Constitució. En tot cas, hi ha un cert consens (fora de l'esquerra) en que la magnitud de les inversions requerides en prospecció, extracció i refinació només es pot cobrir realment amb solucions que implicarien empreses mixtes. Per exemple, amb un esquema semblant al que Petrobras ha aplicat amb BP i Galp Energia al seu camp petrolier de Tupi, amb un 65% de l'empresa mixta controlada per l'empresa pública brasilera.

Aquests esquemes amb capital privat presenten dos problemes, com a mínim: a) Quines garanties hi ha que els processos de concessió o associació es farien amb netedat i transparència. Vistos els desastres que es van fer en la privatització d'empreses públiques, en el rescat bancari i en tantes coses, ben poques, de garanties. [Vegeu l'article de Jorge Zepeda, Petróleo ¿para quién?]. Com tantes vegades a Mèxic, el capitalisme de compadres associat al poder polític és capaç de fer veritat les pitjors elucubracions de l'esquerra més estatista.

L'altre qüestió és, b) Com encaixa l'entrada de capital privat en la Constitució i en la consciència nacional mexicanes? Durant setanta anys l'adoctrinament patriòtic ha passat per l'exaltació de l'expropiació petroliera del 1938, i del petroli com a patrimoni dels mexicans, com a símbol de la sobirania nacional. Aquests termes formen part del llenguatge polític i periodístic quotidià. És un tema molt sensible per als mexicans, i el PRD, particularment el seu excandidat presidencial, ho ha pres per bandera i amenaça de nou amb impedir per la força que el Congrés, on el PRD és minoria, pugui exercir la seva sobirania.

Felipe Calderón va anunciar abans d'ahir que ha enviat al Congrés la seva proposta de reforma energètica. Les condicions del PRI i l'amenaça pejista l'han fet renunciar a la reforma de l'article 27 de la Constitució i a altres reformes més radicals de PEMEX.

[Continuarà...]

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Entrada de fosca des del ferri d'Staten Island

Fer servir de trípode el cap de la teva parella té un inconvenient: les fotos nocturnes solen sortir mogudes. Dubto que un autèntic trípode hagués millorat gaire aquesta imatge des d'un vaixell en moviment. Però déu n'hi do, el sud de Manhattan a entrada de fosca i des del transbordador de Staten Island. Un dels moments memorables del viatge.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Economia confessional

Caja Inmaculada i Farmacia Cristo Rey, a San Luis de la Paz, Guanajuato.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Almirall Farragut

A Madison Square vaig ensopegar amb aquesta estàtua de David Farragut (Knoxville, Tennessee, 1801 - Portsmouth, Nova Hampshire, 1870) un cèlebre marí nord-americà que va lluitar amb el bàndol del Nord a la Guerra Civil dels EUA, assolint el títol d'almirall en acabar la guerra. Jo n'havia tingut notícia fa molts anys, en llegir una història de Menorca. I és que David Glasgow Farragut era fill de Jordi Farragut Mesquida, (Ciutadella, Menorca, 1755 – Point Plaget, Mississippi, 1817), un ciutadellenc amb una història ben interessant. Nascut a la Menorca britànica, va estudiar de marí a Barcelona i va emigrar als EUA. En esclatar la Revolució Americana va lluitar en el bàndol nord-americà. El seu fill va seguir les seves passes (o les del seu pare adoptiu David Porter, qui va ser capità naval). Pel grau assolit i per les gestes a la guerra civil sembla que se'l recorda més que al pare.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Dilemes petroliers mexicans (II)

L'altre dia acabava preguntant-me què podia fer Mèxic per per assegurar-se el pressupost nacional i mantenir la seva producció petroliera. Una solució seria fer una profunda reforma fiscal, de manera que PEMEX tributés només un percentatge raonable dels seus ingressos. Així podria invertir en exploració, extracció, refinació i tecnologia. Aquesta solució requeriria una nova recaptació d'enormes quantitats de diners mitjançant els tributs ordinaris, per substituir els actuals ingressos petroliers de l'estat.

Reforma fiscal

No és fàcil d'aplicar aquesta solució, per diversos motius: a) Els empresaris formals no estan acostumats a pagar gaire impostos i tenen provada capacitat de negociació amb l'estat per mantenir la seva situació b) El sector informal encara en paga menys, d'impostos c) Els assalariats del sector formal, déu n'hi do els impostos que ja paguem. El forat fiscal que faria PEMEX a l'estat si aquest deixava d'espoliar la paraestatal seria tan gros que sembla difícil de tapar amb els impostos de la resta de contribuents. No hi ha prou vaca per munyir, i la que hi ha no es deixa.

L'any passat es va aprovar una modesta reforma fiscal, que els empresaris van trobar revolucionària. Com que les empreses històricament se les havien arreglat per pagar poquíssims impostos, a proposta del govern el Congrés va decidir que les empreses haurien de pagar necessàriament el 17.5% dels seus ingressos (enguany només el 16.5%), comptats aquests a partir de la declaració de l'IVA. Si l'empresa demostra que ja ha pagat el 17.5% a través del l'impost sobre la renda (ISR, aquí l'impost de societats és l'impost sobre la renda de les persones morals), ja no cal que pagui més. Aquest impost del 17.5% és l'impost Empresarial a Taxa Única (IETU), i com a professional que també sóc em toca declarar-lo cada mes, junt amb l'ISR i l'IVA. La resistència empresarial va ser bastant sonada, però sembla que finalment van passar per l'adreçador i s'ha comentat que enguany la recaptació és un èxit.

La segona estratègia de la reforma fiscal del 2007 va ser pellucar uns calerons a l'economia submergida, mitjançant l'Impost als Dipòsits en Efectiu (IDE). Si tu o algú altre diposita al teu compte bancari més de 25.000 pesos en efectiu en un mes (1.509 EUR), el banc et cobrarà automàticament un impost del 2%. Aquests ingressos són considerats diner procedent de l'economia submergida (sense demostrar-ho) i es graven amb aquest modest impost. Penso que l'IDE es pot eludir amb diferents estratègies, però alguna cosa pellucaran.

Una reforma fiscal era necessària per tal d'evitar una crisi pressupostària a dos anys vista. En la negociació de la reforma fiscal el PRI va exigir que un tall del nou pastís anés a parar a PEMEX, i ho va aconseguir: enguany PEMEX disposarà d'uns 30.000 milions de pesos més que l'any passat (1.810 milions d'euros), una quantitat completament insuficient per redreçar la situació de les reserves i la perspectiva petroliera mexicana. En tot cas, sembla que s'ha salvat de moment una situació delicada per al pressupost públic.

Sense un creixement econòmic molt fort, que no sembla que s'hagi de produir, i menys amb la crisi als EUA, és difícil pensar en un augment substancial dels ingressos fiscals ordinaris a Mèxic. Una altra solució per a PEMEX seria combinar aquesta i futures reformes fiscals amb una associació de PEMEX amb l'empresa privada. No cal dir que aquest és un tema tabú per a una certa esquerra mexicana i per a bona part de l'electorat, però d'això en parlaria en un altre apunt.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Harlem declarat visitable

Han rehabilitat Harlem i d'uns anys ençà les guies de turisme li han donat l'estatus de visitable. Les misses de gospel i les cases victorianes ja són atraccions per als turistes alemanys que, guia en mà, recorren els carrers d'aquest barri novaiorquès i acaben assaborint, com nosaltres mateixos, la cuina del restaurant Sylvia's, al Malcom X Boulevard. Haig de dir que les world famous costelles a la BBQ no van ser gran cosa: m'agradaven més les del desaparegut i enyorat Joe's Texas Food del carrer de Gràcia de Sabadell.

Passejant pels carrers de Harlem es fan notar els edificis recentment rehabilitats i els rètols de pisos en venda o per llogar. La zona sud de Harlem, que no vam visitar, fronterera amb Central Park, s'ha revalorat força, i ens diuen que les classes mitjanes blanques s'hi estan instal·lant. Crida l'atenció la quantitat d'esglésies de tota mena i mida que poblen Harlem, algunes tan petites que potser els feligresos... cabrien dins un taxi! Els carrers i avingudes s'han rebatejat amb noms de coneguts líders negres, com Martin Luther King. Malgrat la rehabilitació i la seguretat, l'ambient al barri és com tristot, amb gent desenfeinada pel carrer i negocis tancats. Baixar en metro, com vam fer, del carrer 125 Est (Harlem) a la cèntrica Union Square és encara un notable contrast. En tot cas, val la pena visitar el barri si en teniu ocasió.

El Mount Morris Park va ser tot un descobriment (5a foto), i d'allà vam caminar fins a l'East Harlem, el Harlem hispà, per visitar La Marqueta (spanglishisme per The Market, suposo), un mercat tradicional que vam trobar sense gaire parades ni clients, un espai pràcticament buit. Si allò va ser alguna vegada el centre vital del barrio, sembla que ja no ho és, i els porto-riquenys potser ja compren al Walmart, suposant que hi hagi tal cosa a Manhattan.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr