L'altre dia, en un seminari acadèmic de postgrau, un professor universitari va dir, sense despentinar-se, que el tema del canvi climàtic a Mèxic no calia ni parlar-ne perquè la contribució mexicana a les emissions de gasos hivernacle no és més que el 2% mundial. Com si això fos tan poc, i com si Mèxic estigués dins una bombolla, i no pogués ser client, a més de proveïdor del canvi climàtic. En tot cas, aquest "no m'afecta" sonava estrany en un postgrau mediambiental.
Més aviat és l'1,5%, la contribució mexicana a les emissions de gasos hivernacle, valor semblant a la contribució mexicana a la població mundial (1,6%). Tanmateix, les emissions anuals de gasos hivernacle de Mèxic són com les franceses (uns 510 milions de tones), i les emissions per capita mexicanes (3,9 tones/any) són gairebé dos terços de les franceses. També a Mèxic hi ha uns quants milions de persones amb un nivell de vida, i probablement unes emissions per capita, semblants a les d'alguns països europeus. Mèxic ha signat el protocol de Kyoto, i té dret a vendre bons d'emissió, per exemple als veïns del nord. Mèxic és productor de petroli, i un terç del pressupost públic depèn de la venda nacional i internacional de petroli. Aquest ingrés es podria veure compromès si es produïen canvis global en els mitjans de transport o en la generació d'energia elèctrica. També Mèxic s'hauria de plantejar quin serà l'impacte de l'escalfament global sobre cultius com la canya de sucre o el blat de moro, la productivitat dels quals depèn de les pluviositat: de fet, conec gent que ja està estimant aquest impacte. Potser sí, que val la pena parlar-ne.
Més aviat és l'1,5%, la contribució mexicana a les emissions de gasos hivernacle, valor semblant a la contribució mexicana a la població mundial (1,6%). Tanmateix, les emissions anuals de gasos hivernacle de Mèxic són com les franceses (uns 510 milions de tones), i les emissions per capita mexicanes (3,9 tones/any) són gairebé dos terços de les franceses. També a Mèxic hi ha uns quants milions de persones amb un nivell de vida, i probablement unes emissions per capita, semblants a les d'alguns països europeus. Mèxic ha signat el protocol de Kyoto, i té dret a vendre bons d'emissió, per exemple als veïns del nord. Mèxic és productor de petroli, i un terç del pressupost públic depèn de la venda nacional i internacional de petroli. Aquest ingrés es podria veure compromès si es produïen canvis global en els mitjans de transport o en la generació d'energia elèctrica. També Mèxic s'hauria de plantejar quin serà l'impacte de l'escalfament global sobre cultius com la canya de sucre o el blat de moro, la productivitat dels quals depèn de les pluviositat: de fet, conec gent que ja està estimant aquest impacte. Potser sí, que val la pena parlar-ne.
Diuen que el constato que no m'afecta és un mal molt espanyol (Felipe González el va fer servir davant una associació entre Gadafi i Hassan II). També molt mexicà. Durant trenta o quaranta anys, els mexicans han sentit a dir que la droga era un problema dels Estats Units, el gran consumidor, que a Mèxic la droga passava de llarg, deixant, això sí, alguns milions de dòlars al país. Després de l'eclosió del narcomenudeo, i de nou mil assassinats del narco en sis anys, potser els mexicans comencen a tenir un altre punt de vista.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Dades d'emissions, a la taula Climate and Atmosphere (Earth Trends, WRI)
2 comentaris:
Em pensva que només els països desenvolupats participaven de l'intercanvi de bons d'emissió, i que Mèxic, del grup dels països en vies de desenvolupament, no en participava.
El comerç d'emissions ve regulat per l'article 17 del Protocol de Kyoto: només els països de l'Annex I (o B), que són els que s'han compromès a reduir les emissions (bàsicament països rics), poden comerciar entre ells quotes d'emissió que hagin esgotat. D'acord.
Ara bé, a l'article 12 del protocol es contempla el mecanisme del "desenvolupament net". Amb aquest mecanisme, els països que no figuren a l'Annex I (com Mèxic), poden ajudar els països de l'Annex I (vbg. europeus) a complir amb els seus compromisos de reducció. Com? Aquí ho tens:
(a) Parties not included in Annex I will benefit from project activities resulting in
certified emission reductions; and
(b) Parties included in Annex I may use the certified emission reductions accruing
from such project activities to contribute to compliance with part of their quantified emission
limitation and reduction commitments under Article 3, as determined by the Conference of the
Parties serving as the meeting of the Parties to this Protocol.
És a dir, si una empresa mexicana demostra que redueix les seves emissions de CO2, pot vendre aquesta reducció a una empresa canadenca o europea, com un dret d'emissió, sota l'empar del Protocol de Kyoto. A la pràctica això és com vendre drets o bons d'emissió. A Mèxic fins i tot s'estan plantejant de vendre els drets d'emissió del carboni fixat per la vegetació.
El comerç d'emissions és polèmic, i va ser una concessió als països més bel·ligerants contra Kyoto, durant la negociació del protocol. En tot cas, pot produir molts de moviments al mercat.
Protocol de Kyoto (pdf)
Publica un comentari a l'entrada