.
Als anys vuitanta, el socialista Alfonso Guerra va popularitzar la frase El que se mueva no sale en la foto, un indicador de com concebia la política aquest personatge i, possiblement, la majoria dels altres. Ahir al Bajo reserva del diari El Universal atribuïen la frase a Fidel Velázquez, qui va ser president etern de la CTM, el sindicat únic priïsta, des de 1947 fins a la seva mort, el 1997. Fidel Velázquez va ser el destapador dels candidats presidencials del PRI. Al final de la seva vida era el dinosaure per excel·lència del règim...
Després de fer enterrar Montesquieu, curiosa sintonia...
Ara, Oaxaca
Des de fa cinc mesos, a Oaxaca hi ha un merder de ca'l Déu, que potser un dia intentaré explicar. No ho sé, perquè seria igual o pitjor que les eleccions presidencials. Aquest conflicte, fins fa poc confinat a l'estat de Oaxaca, i en un segon pla per l'efervescència electoral i postelectoral, amenaça ara de traslladar-se a la ciutat de Mèxic, i realimentar el moviment d'Obrador.
Fins ara, la postura del govern federal ha estat no intervenir, basant-se en el teorema següent:
TEOREMA
Davant d'un desordre públic greu, o de la conculcació dels drets ciutadans per una minoria violenta, el govern no farà servir mai la força per restaurar l'estat de dret.
Aquest teorema, que no tinc cap intenció de demostrar, té un corol·lari. Diu:
COROL·LARI
Si casualment el govern intervé per respectar fer el dret, el resultat serà un desastre [parlem de cadàvers], ja sigui per la incompetència dels polítics, o per la manca de cultura i valors democràtics dels policies.
Amb aquest panorama, el govern federal desfulla la margarida (pan o palo, o potser pan y palo?), mentre una marxa de radicals es dirigex al DF, i el govern capitalí es prepara per acollir-los a la plaça de la Constitució. Com més serem, més riurem.
Després de fer enterrar Montesquieu, curiosa sintonia...
Ara, Oaxaca
Des de fa cinc mesos, a Oaxaca hi ha un merder de ca'l Déu, que potser un dia intentaré explicar. No ho sé, perquè seria igual o pitjor que les eleccions presidencials. Aquest conflicte, fins fa poc confinat a l'estat de Oaxaca, i en un segon pla per l'efervescència electoral i postelectoral, amenaça ara de traslladar-se a la ciutat de Mèxic, i realimentar el moviment d'Obrador.
Fins ara, la postura del govern federal ha estat no intervenir, basant-se en el teorema següent:
TEOREMA
Davant d'un desordre públic greu, o de la conculcació dels drets ciutadans per una minoria violenta, el govern no farà servir mai la força per restaurar l'estat de dret.
Aquest teorema, que no tinc cap intenció de demostrar, té un corol·lari. Diu:
COROL·LARI
Si casualment el govern intervé per respectar fer el dret, el resultat serà un desastre [parlem de cadàvers], ja sigui per la incompetència dels polítics, o per la manca de cultura i valors democràtics dels policies.
Amb aquest panorama, el govern federal desfulla la margarida (pan o palo, o potser pan y palo?), mentre una marxa de radicals es dirigex al DF, i el govern capitalí es prepara per acollir-los a la plaça de la Constitució. Com més serem, més riurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada