Passem a la fase següent

.
El TEPJF ha acceptat només parcialment els recursos de la coalició amlista, de manera que el resultat serà bàsicament el mateix: l'avantatge de Calderón es manté, i molt probablement serà proclamat president electe. Les reclamacions de la coalició han estat refusades, amb criteris que no estic en condicions de jutjar a fons. Des de defectes de forma, fins a la manca d'un raonament de les impugnacions (urna per urna), fins el criteri que una urna només s'anul·la si la diferència entre els vots emesos segons la llista nominal, el nombre de paperetes a l'urna i la suma de vots dels partits és més gran que la diferència de vots entre els dos primers candidats d'aquella urna. És a dir, la sola discrepància entre les xifres esmentades no s'ha considerat causa de nul·litat. En fi, repeteixo, un recompte general hauria clarificat potser les coses, però em sembla que s'hauria mantingut el desacord sobre la causa de nul·litat dels vots d'un col·legi electoral. Probablement després d'un recompte general seguiria el desacord sobre qui ha guanyat. No s'ha provat el frau, però sí que ha quedat clara la voluntat del PAN, de la premsa majoritària, i del TEPJF, de no descartar-lo amb un recompte general i una investigació a fons.

Ara ve una altra fase, que no sabem com evolucionarà. D'una banda, és evident la radicalització d'AMLO i dels seus seguidors, que passaran a l'acció amb una "Convenció Nacional Democràtica", i amb el bloqueig a les institucions i als actes oficials. De l'altra, els representants electes del PRD (delegacions, GDF, estats, Cambra de Diputats, Senat) necessiten fer política institucional, per a la qual van ser elegits. D'una banda, un AMLO radicalitzat, actualment sense cap càrrec de representació política, i en perill de perdre tota la seva influència al PRD, obre el camí antisistema; la sentència del TEPJF reviscolarà els seguidors d'AMLO. De l'altra, molts dels seus votants i seguidors desaproven el bloqueig del centre històric i saben que no estem davant d'un 1988. Tanmateix, la situació és delicada, i els fets de Oaxaca (a què encara no m'he referit) són un exemple de com és de prima la capa democràtica i institucional a Mèxic.

A la Cambra de Diputats, s'albira una majoria parlamentària entre la primera força (el PAN) la tercera (el PRI) i alguns partits minoritaris. Aquesta majoria potser permetria tirar endavant les reformes estructuas que van ser bloquejades durant el sexenni passat. El fet que el PRI hagi passat de primera a tercera força política al congrés potser ho farà més fàcil. Els diputats del PRD, de moment, han dit que impediran la presentació de l'informe presidencial aquest divendres, u de setembre, potser ocupant en massa la mesa de la Cambra. Hi haurà ball de bastons a la Cambra?

Drets dels estrangers

Ara que es discuteix si tots els estrangers haurien de poder votar o no a les eleccions municipals a Espanya, resulta sucosa la notícia que porta avui La Jornada. La constitució mexicana estableix que per ser President de la República cal, entre altres coses, ser mexicà de naixement i fill de mexicà o mexicana. Codifiquem la condició:

(mexicà de naixement) AND [(fill de mexicà) OR (fill de mexicana)]

Segons la nota de La Jornada, a l'acta de naixement de Vicente Fox, son pare figura com de nacionalitat "Americana", i sa mare "Española". Aviam fins on s'embolicarà aquesta troca. S'han fet moltes passes des de l'esquerra per deslegitimar l'elecció de Fox, ara fa sis anys, però fin ara no s'havia recorregut a la xenofòbia... O potser sí.

Les meves aspiracions mexicanes són molt més humils que arribar a la Presidència de la República, però em trobo que a la institució on treballo no puc ocupar certs càrrecs electes perquè no sóc mexicà. Un amiga mexicana no se'n va anar a treballar a una universitat del nord de Mèxic perquè per exercir certs càrrecs havies de haver nascut a l'estat on està arrelada la institució.

En fi, estem entretinguts. Fins i tot a mi, acostumat a transitar tranquil·lament entre mezquites, huizaches i nopaleras, m'és impossible defugir l'actualitat política mexicana. Val a dir que un insospitat atac de pedres al ronyó, diumenge passat, m'ha regalat temps extra per dedicar-m'hi...

Boca closa, hereu cofoi

.
Què més puc dir? Vaig quedar bocabadat en conèixer l'ascensió (o ha estat assumpció?) del batlle Joan Clos a ministre espanyol d'Indústria. Un bon cop de martell a la barra em va tornar a la posició original: boca closa. A TVC Internacional veig l'hereu Hereu, tocat pel dit de Déu, tot cofoi travessant la plaça de Sant Jaume. Em sembla que també li havien compost la barra amb un cop de martell.

S'acosta un "Grito" entretingut

Mèxic sempre torna. Ara mateix, la meva sogra torna a veure, potser per quarta vegada, el DVD d'El bolero de Raquel, on un Cantinflas enllustrador (bolero) enamora (increïblement) una tal mestra Raquel... De manera semblant, vells fantasmes nacionals tornen a vagar per la geografia mexicana. Sembla que Madero ha ressuscitat! El Peje se'l posa a la boca a cada moment. Pobre Madero! Va morir per la no-reelecció i el sufragi efectiu. Durant 70 o 80 anys, el seus suposats hereus no van permetre el sufragi efectiu. I la no-reelecció, aquesta sí, seguida al peu de la lletra, no va ser prou per donar vida a una democràcia. Això que passa avui a Mèxic, com el què ha passat a Catalunya amb l'Estatut, demostra que les nacions, tossudament, existeixen, i que sempre tornen a elles mateixes. A les seves misèries, més exactament.

Volia parlar del Grito de la independència. Al seu moment ja en vaig parlar. Es fa cada any la nit del 15 de setembre, la vetlla de la festa nacional, que és el 16. Deixo aquí unes quantes autoenllaços sobre la diada nacional mexicana.

Aquí començà el ball de bastons (sobre Dolores Hidalgo)
Marxant patriòtic
¡Súbete güey!
Un dia radiant (16 de setembre a San Miguel de Allende)

Tradicionalment, el President de la República fa el Grito des del balcó del Palau Nacional, al Districte Federal (Plaça de la Constitució, coneguda com a Zócalo). Alguna vegada, des de Dolores Hidalgo, GTO. Enguany, el batlle de Dolores ha convidat Fox a fer el Grito a la vila bressol de la independència. Fox ha dit que no, que ho farà des del Palau Nacional.

El cas és que enguany el Zócalo està ocupat per les hosts perredistes, i Fox, si és que pot arribar al Palau Nacional, es pot trobar amb un auditori força hostil. Ja ho ha consultat amb el seu gabinet? I amb l'Estat Major Presidencial? (wow!: l'Estat Major Presidencial!) O ha estat una maragallada de Fox? Portarà armilla antibales, per si de cas? Convocarà els no-perredistes per contrarestar l'escridassada? Acudiria el ciutadà no perredista a la crida? O más vale aquí corrió que aquí murió...? Moltes incògnites per a la nit del 15. Per no esmentar les incògnites del 16, quan s'ha de celebrar la tradicional desfilada de la festa nacional, que passa cada any pel Zócalo. Riurem.

Abans, però, hi ha el darrer informe anual del president Fox, l'u de setembre a la cambra de diputats. AMLO ha convocat una manifestació que ha de marxar cap a la cambra de diputats, i ja s'ha muntat un cordó de seguretat important en un radi entorn de la cambra.

Capellà de capçalera

.

Azteca 13, telenotícies del migdia (Hechos Meridiano), 15:40 hores del centre de Mèxic. Com cada dia, fa 30 o 40 minuts que milions de mexicans han hagut d'abaixar el volum del televisor, eixordats pels crits de Javier Zarza y Gloria Pérez-Jácome, que s'esgargamellen tot donant les insòlites notícies de la Fuerza Informativa Azteca. En aquest moment, el capellà de capçalera del programa (com es diu, que no me'n recordo?) fa, com cada dia, la seva anhelada i sempre sorprenent aparició. Avui ha parlat dels nàufrags de Nayarit, que van arribar sans i estalvis a les Illes Marshall, i de com Déu i la fe els han ajudat a sobreviure. A la foto de la dreta el teniu en una explicació al·legòrica sobre el naufragi.

No és meravellós? Azteca sola donaria per fer un blog amb dos o tres apunts diaris, com el de l'Anasagasti...
.

Torna la figa de moro

L'any passat em va passar per alt la temporada de les figues de moro. Potser per un excés de feina. Enguany me les trobo a les parades del carrer, a la fruiteria, fins i tot a l'hipermercat, normalment a menys de $15 el quilo (menys d'un euro). M'agraden les "tunas amarillas", que són, aproximadament, de color taronja. Ja n'he comprades tres vegades. Al carrer te les pelen en un moment i te les posen dins una bosseta de plàstic. O, a casa, la dona de fer feines les deixa pelades a la nevera. Fresques, dolces, saboroses. Com les de ca la meva àvia. Un fruit mexicà no podria ser més autènticament mallorquí. A excepció, és clar, dels tomàquets i els pebrots...

Foto mexicana des d'un tren en marxa

.
Com diria Matías Vallés, cada dia dotzenes de lectors m'aturen pel carrer i em pregunten per la situació política mexicana. I s'estranyen que no en parli. Som-hi, doncs.

Punt de partida: una elecció molt renyida dóna una estreta victòria a Felipe Calderón (del PAN). Des de la nit electoral, Andrés Manuel López Obrador (AMLO) denuncia frau electoral i reclama un recompte total dels vots. Tant el PAN com l'establishment mexicà (govern federal, Institut Federal Electoral, empresaris, la major part de la premsa i els mitjans audioviduals) vénen a negar el frau i la necessitat d'un recompte generalitzat, o simplement ignoren la qüestió, reclamant respecte cap a les institucions democràtiques. AMLO comença una campanya de "resistencia civil" i anuncia mobilitzacions per temps indefinit. Mentrestant, el Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació [TEPJF: un país on les institucions tenen noms com aquest ha de ser un país perfecte; tanmateix, tothom en diu TRIFE, tribunal federal electoral]... Deia que el TEPJF va decidir que només el 9.1% dels 130.477 col·legis electorals havien de ser escrutats de nou. Aixo va servir perquè AMLO anunciés que no respectaria el dictamen del TEPJF, mentre per altra banda ha seguit pressionant el tribunal des del carrer.

Tot plegat esparvera una mica, i m'envaeix la sensació que massa gent no ha volgut fer política democràtica, ni periodisme de veritat, i que les posicions apriorístiques dels diaris s'arrengleren (s'atrinxeren) massa amb les dels partits. Falta poc perquè el TEPJF sentenciï sobre els recursos plantejats, i cada dia passen i es diuen moltes coses, de manera que aquest apunt pot quedar obsolet en qualsevol moment. Tanmateix, heus aquí algunes consideracions sobre les eleccions.

Sobre el recompte parcial ordenat pel TEPJF

El TEPJF s'ha reservat els resultats del recompte, però n'han circulat algunes dades. Segons aquestes dades, d'errors o fraus locals (inconsistències a les actes o entre les actes i les paperetes) se n'han trobat un fotimer. Ja és significatiu que el TEPJF, que no ha acceptat un recompte total, hagi fet recomptar 11.839 col·legis (la majoria corresponents a districtes panistes), dels quals 7.532 van mostrar irregularitats. Al 80% de les irregularitats s'havien declarat a l'acta més vots per a Calderón dels que realment tenia. Al 20% restant, la inconsistència afavoria AMLO. En total, AMLO va guanyar en el recompte només 13.679 vots nets, és a dir, 1,16 vots de mitjana als 11.839 col·legis recomptats.

De ser certes, són molt més preocupants les inconsistències entre el nombre total de vots declarats a les actes i els comptats en el recompte, fetes públiques. Quan s'havien recomptat 10,679 col·legis (90% dels col·legis a recomptar), Narconews, un mitjà clarament amlista, va publicar unes dades que afirmava haver obtingut dels llocs on es va fer el recompte (val a dir que només la Coalició i els seus mitjans afins han publicat i utilitzat aquestes dades, però d'això en parlo més avall). Segons Narconews, faltaven (80.392) o sobraven (45.890) paperetes a les urnes recomptades. Per què falten o sobren paperetes a les urnes? Per a qui eren els vots que falten? A qui han afavorit els vots afegits? Això és, en principi, indemostrable. Però Claudia Sheinbaum (la portaveu de la Coalició amlista) ho té claríssim: tots són vots robats a Obrador o regalats a Calderón. Una frivolitat i una temeritat.

Les declaracions temeràries de Sheinbaum potser la desqualifiquen a ella, però no amaguen una realitat inquietant: recomptant només el 9.1% de les urnes ja estarien ballant prop de 140.000 vots (80.392+45.890+13.679), quan la diferència entre Calderón i AMLO és només de 243.934 vots. Això no vol dir que aquesta tendència es pugui extrapolar a la resta de col·legis ("140.000*100/9 serien més d'1,5 milons de vots que ballarien"). No. S'han recomptat precisament els col·legis que a judici del TEPJF presentaven inconsistències a les actes. A més, són col·legis de districtes panistes. La resta de col·legis no s'han de comportar necessàriament igual. De fet, durant l'escrutini electoral inicial (cómputo distrital), es van recomptar 2.864 col·legis (una mostra tampoc aleatòria). Al CIDE n'han fet un estudi (pdf) on es veu com l'efecte del recompte sobre el resultat depèn del partit guanyador a cada districte: en districtes panistes, el recompte va perjudicar Calderón en 2,9 vots per col·legi (diferència Calderón-AMLO), mentre als districtes perredistes el recompte va perjudicar AMLO en 7,5 vots per col·legi. Ni aquests resultats ni els del recompte ordenat pel TEPJF poden extrapolar-se a la resta d'urnes.

L'esquerra mexicana i el diari La Jornada demanen l'anulació dels col·legis del recompte parcial ordenat pel TEPJF que tinguin aquests tipus d'errors (i que contenen més de dos milions de vots), resolució que, sembla, donaria la majoria a l'amlista "Coalició per al bé de tots" (així es diu oficialment). La llei electoral preveu l'anulació dels col·legis amb irregularitats, només quan aquestes irregularitats poden determinar el resultat. Les irregularitats detectades no canviarien el resultat i, per tant, es pot entendre que segons la llei no s'haurien d'anul·lar aquests col·legis (l'anul·lació sí que canviaria el resultat).

Tot això són mostres de l'elevat nivell soroll/senyal que presenten les eleccions presidencials del 2 de juliol. Crec que la suma del tradicional caos mexicà i d'un possible frau de baixa intensitat creen massa incertesa sobre aquesta elecció tan renyida, i sense segona volta, entre els dos primers candidats. Per aquest motiu, crec que hauria estat just i necessari un recompte general de vots, per tal de decidir si el desgavell que, segons la Coalició i mitjans afins, ha aflorat en el recompte parcial també apareix en el conjunt de les urnes (si fos així, crec que s'hauria d'anul·lar tota la votació). En tot cas, un nou recompte no podria aclarir de qui eren els vots que van desaparèixer o a qui beneficien els vots afegits. Sembla que legalment ja no és possible aquest recompte, un cop desestimat pel TEPJF, tot i que això no ho tinc clar.

El paper d'Elba Esther Gordillo

Aquest personatge és la cap del poderós sindicat dels mestres mexicans (CNTE), i era molt influent dins el PRI fins fa uns mesos, quan la van expulsar. Durant aquest sexenni, va promoure pactes al congrés entre el PRI i PAN per tirar endavant els projectes de llei del govern federal. Quan la van fer fora del PRI va fundar el Partit Nova Aliança (PANAL), basant-se en l'estructura del CNTE, escampada per tot el país. Fa poc, Noé Rivera, un excol·laborador de Gordillo va explicar el modus operandi de la maestra (vegeu aquest article de Proceso). D'ella se n'han dit de grosses, però hi ha una qüestió en particular que aixeca sospites sobre l'elecció: segons Rivera, i des de fa dotze anys, el 50% de l'estructura del Institut Federal electoral (IFE) a tot el país serien mestres del CNTE, segons el mateix article de Proceso. I el CNTE es la base humana del PANAL. Aplicant la propietat transitiva... El PANAL ha tingut només el 0,96% dels vots, però hauria fet un gran servei al PAN, segons algunes versions que el PANAL desmenteix. Reclama el PRD que en 1.191 col·legis, de tot el país, on només hi hagué interventors del PAN i del PANAL, el PAN van obtenir un 81% dels vots, i la Coalició amlista un 13%.

Desinterès per la veritat

La negativa del PAN i del TEPJF a un recompte generalitzat palesen un notori desinterès per la veritat. En una elecció tan renyida, en què el resultats del 100% dels districtes electorals van ser recorreguts al TEPJF, un recompte generalitzat dels vots hauria aclarit moltes incerteses. En cas de trobar-hi poques paperetes afegides o robades, llavors s'hauria conegut el resultat (fons quin fos) amb seguretat per a les parts. Si el recompte general hagués demostrat que s'havien robat i afegit un nombre prou significatiu de paperetes a les urnes, llavors es veuria que no es podia aclarir qui era el guanyador, i s'hauria d'anul·lar i repetir l'elecció.

De ser certes, les dades de butlletes afegides i robades en el recompte parcial esparveren, i el sentit comú indica que caldria fer un recompte generalitzat per comprovar si aquest patró es va repetir o no a la resta de butlletes, i quin impacte té això sobre la certesa de l'escrutini. Avui, la Coalició amlista ha presentat un recurs al TEPJF en aquest sentit, amb les dades definitives del recompte parcial (dades que, per cert, en no haver estat fetes públiques no sé quina validesa tenen davant un tribunal). D'altra banda, crida l'atenció que des que Narconews va fer públiques les dades del 90% del recompte parcial, pràcticament cap mitjà de la premsa mainstream les ha recollides, investigades, desmentides o confirmades. És a dir, a El Universal, els vots robats (saqueados) i afegits (taqueados) al recompte parcial no han existit. No hi ha hagut una notícia comunicant aquestes dades. No hi ha hagut una notícia desmentint-les. "El gran diario de México" no ha pogut investigar quin era el resultat oficialment secret del recompte, ni l'ha pogut analitzar a fons. Això és periodisme? L'únic que es resaltava és que Calderón només havia perdut 13,672 vots. Aquesta postura dels mitjans i del PAN no ha fet sinó donar ales als qui donen per fet un frau generalitzat.

Messianisme d'Obrador

Quan Obrador va dir, durant la nit electoral, que hi havia frau, no en tenia cap prova. No en va donar cap. Simplement, no acceptava el resultat de les eleccions i amençava de treure la seva gent al carrer, com ha fet. Ha negat l'autoritat de l'IFE i del TEPJF. Ha volgut comparar el frau del 1988 amb la situació actual, i s'ha proposat a ell i al "poble" com a única font de legitimitat. Ha paralitzat el centre de la ciutat Mèxic durant setmanes, i ara amenaça les celebracions anuals del mes de setembre. Missatge als catalanets d'esquerres: si el salvador de la gairebé nonata democràcia mexicana ha de ser AMLO, que Déu ens assisteixi!

De fet, tant la seva base electoral més popular com les elits intel·lectuals que li donen suport comencen a estar tips d'aquesta acció al carrer. I molts ja es penedeixen d'haver-lo votat. En conec alguns. Llegiu en aquest sentit un article molt citat de Denisse Dresser, a la revista Proceso (a la revista, és de pagament, però està penjat d'uns quants blogs, com aquest, que és colombià). Podria subscriure moltes de les afirmacions de Dresser (a qui per cert vaig veure en persona a la fira de Guadalajara 2004, presidint una taula rodona amb Xavier Rubert de Ventós i Nuria Amat, com ja vaig comentar). Deia que subscriuria bona part de les coses que diu Denise Dresser, excepte potser: (a) que jo no sóc una dona mexicana de classe mitjana-alta (b) que no tinc nanny, jardiner i xofer (c) que, a diferència d'ella, si jo fos mexicà no hauria votat l'Obrador ni harto de vino (d) que al contrari d'ella sí que veig símptomes de mobilitat social en el Mèxic actual, i en podria donar exemples, tot i que és insuficient.

Credibilitat de les institucions

La credibilitat de l'IFE ha quedat malmesa. És una llàstima, perquè crec que havia tingut anteriorment un prestigi reconegut. Sembla demostrat estadísticament que els resultats preliminars de les eleccions (PREP) no les va donar tal com anaven arribant, sinó que algú les va ordenar de manera que sempre Calderón anés al davant. Això sembla més fàcilment demostrable que una alteració cibernètica dels vots, sobre la que es va parlar molt en els primers dies, però que la mateixa Coalició amlista sembla haver abandonat com a argument. Han circulat correus i s'han publicat posts i vídeos sobre suposats algorismes de frau, que reconec que no he tingut ànim ni temps d'analitzar. Professors de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM: un cluster perredista del hueso colorado) han presentat nombroses anàlisis estadístiques que tampoc he pogut analitzar, i que no abono ni desqualifico.

El TEPJF ha estat força restrictiu en el recompte. La fiscalia de delictes electorals (Fepade) ha estat reticent a investigar fraus. El tribunal suprem mexicà (Suprema Corte de Justicia de la Nación, SCJN, un altre nom espaterrant), pot investigar d'ofici la comissió de delictes electorals, segons l'article 97 de la constitució mexicana (tècnicament, Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos, una altre nom...). Doncs el president del tribunal, Miguel Azuela Güitrón, en unes declaracions sorprenents (tan sorprenents que el redactor de El Universal les va qualificar d'inusitades), ha dit que aquest article era "anacrònic, estrany i obsolet", i "redactat amb els peus". Se li veu el llautó? És curiós, aquest president del tribunal suprem mexicà, que té el costum d'explicar, en un to força autoritari, les seves sentències en rodes de premsa (!).

Recordant les barbaritats que ha dit el president del Tribunal Suprem Espanyol (Francisco José Hernando), començo a pensar que un gen espanyol s'ha d'haver manifestat en el president Azuela.

Conclusió

I per acabar, una conclusió-resum: que resplendeixi la veritat, però si guanya Obrador, que Billy Wilder ens assisteixi. I si no guanya, també.

Juliana segons Anasagasti

.
No he llegit el llibre de l'Enric Juliana (ni el penso llegir), però m'agraden tan poc els seus articles des de Madrid, que celebro la repassada que li donava ahir l'Anasagasti, a ran de la publicació del llibre La España de los pingüinos. És una rèplica llarguísima, però que goso recomanar a tothom:

LA ESPAÑA DE LOS BOTIJOS; UNA REPLICA A ENRIC JULIANA

Ja sóc aquí

..
Després d'un viatge de 28 hores (de porta a porta) i sense incidents, arribo a l'altiplà mexicà, tot i volar el mateix dia de l'emergència terrorista de Heathrow (avantatges de volar per Amsterdam). El telenotícies de la BBC que ens van passar a l'avió no en parlava, devia ser del dia abans. La cancelacio de vols BCN-Heathrow anunciada al Prat em va fer sospitar alguna cosa, i un monitor a l'aeroport d'Amsterdam m'ho va confirmar.

M'agrada l'aeroport d'Schiphol, un aeroport gairebé lineal, on és molt fàcil orientar-se. Les caminades (i corregudes!) poden ser un pèl llargues però ja ho són en qualsevol aeroport gran. A Schiphol els avions aterren a quilometres dels edificis de l'aeroport, i passen per damunt d'autopistes i canals abans d'estacionarse a la terminal. L'acústica dels altaveus i els auriculars no són gaire bones als avions de KLM que m'han tocat, però els subtítols en holandès ajuden (!?) a acabar d'entendre les pel·lícules en anglès. També hi ha versio en mexicà.

Si arribant a Xile la pregunta era què fa que Xile no sigui com Mèxic, passant per Amsterdam la pregunta encara és més dolorosa: per què Catalunya no és Holanda? Pregunta sideral, còsmica. Ridícula? Després dels darrers deliris maragallians, no me l'hauria ni de plantejar.
.