dissabte, de desembre 08, 2007

Tot això era nostre...

Cada vegada que parlem de Houston a la meva sogra, de la seva boca brolla un vers, entre dolgut i resignat: Todo eso era nuestro... És com un automatisme, una molla nacional que - boinngg! - es dispara en sentir les paraules "Houston" o "Texas". Els mexicans tenen una ferida de 2,5 milions de quilòmetres quadrats, perduts en diferents guerres i negocis foradats del segle XIX: Texas, Arizona, Nou Mèxic i Califòrnia, i potser me'n deixo un tros.

La doctrina mexicana d'afers estrangers no reclama en absolut aquests territoris, però en l'imaginari popular la ferida encara supura (per exemple). Un èxit editorial de fa uns anys va ser México mutilado, un llibre que he demanat al meu "amic invisible" nadalenc de la feina (com a segona opció després del darrer disc de Bruce Spr.). L'avantatge mexicà d'aquest joc nadalenc tan pesat és que hi ha una manera de fer saber quin regal vols.

M'explica una amiga, experta, entre altres coses, en la frontera mexicana de finals del XVIII i començaments del XIX, que ni els espanyols del virregnat, ni els mexicans del turbulent segle XIX no van controlar mai realment Texas ni tot allò que hi havia al nord del Río Bravo. Aquell nord enllà no va interessar als administradors de la Nova Espanya durant segles, i tampoc el van saber controlar. I el Mèxic independent del XIX, un país que encara no sabia qui era ni què volia ser ( si més no en la primera meitat del segle), no va tenir l'esma de conservar-lo. Cal dir que els EUA no van jugar net en aquells episodis del XIX.

Indiferents a la ferida nacional dels seus parents o avantpassats, al Hermann Park de Houston un parella de nuvis hispans (molt probablement mexicans o mexicano-americans) celebra el somni americà aparcant la limusina al peu de l'estàtua de Sam Houston, una de les bèsties negres de la doctrina oficial mexicana, i capturant el moment en vídeo.



Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bé que puguis mig decidir el regal de l'amic invisible de la feina. Aqui sempre t'acaben encolomant alguna cosa inservible i que acumula pols.

No he estat a Houston però tinc uns amics americans que tenen Houston idealitzat. Hi volen anar a viure a la llarga (si perden la feina, si han de començar de nou: tots aquests somnis que tenen els americans que recomençar de zero és possible). Diuen que és un oasi enmig de Texas, amb el seu Whole Foods Market, un paradís pels vegetarians, i una vida cultural vibrant. No sabia que era la quarta ciutat en població dels EEUU. Em va sorprendre molt.
Eule

Geococcyx ha dit...

No coneixia aquesta faceta de Houston com a "terra promesa". Em figuro que la ciutat va créixer molt amb el petroli del golf de Mèxic, i que la cosa biomèdica i espacial la fa molt d'atractiva per a professionals de l'enginyeria i la medicina. Des de l'avió no em va semblar que estigués al mig del desert: aigua i verdor per tot arreu. A aquella part del sud Texas hi plou força (1.100 mm a l'any) i hi passen bastants rius.

Encara en parlaré més, d'aquesta ciutat..

lola ha dit...

Copio una cita de Tocqueville, "La democracia en América"(ho estava llegint quan vas publicar el post, i m'ha fet gràcia):

"...no hay más que dos razas rivales que hoy se reparten el Nuevo Mundo: los españoles y los ingleses.
Los límites que deben separar a esas dos razas han sido fijados por un tratado. Pero, por favorable que sea ese tratado para los angloamericanos, no tengo la menor duda de que pronto se enfrentarán con él.
Más allá de las fronteras de la Unión se extienden, por el lado de México, vastas provincias que todavía carecen de habitantes. Los hombres de los EEUU penetrarán en esas soledades antes que aquellos mismos que tienen derecho a ocuparlas. Se apropiarán del suelo, se establecerán en sociedad, y cuando el legítimo propietario se presente al fin, encontrará el desierto fertilizado y unos extranjeros tranquilamente asentados sobre su herencia (...)

Cada día, los habitantes de EEUU se introducen poco a poco en Texas, adquieren allí tierras y, sometiéndose a las leyes del país, fundan allí el imperio de su lengua y de sus costumbres, La provincia de Texas está todavía bajo la dominación de México; pero pronto no se hallará en ella, por así decir, mexicano alguno."

Lola

Geococcyx ha dit...

Lola: Molt oportuna, força exacta i premonitòria, la cita. Fa temps que tinc pendent de llegir aquesta obra de Tocqueville.

Anònim ha dit...

On deia Houston volia dir Austin. Quina badada.
Sorry;)
Eule

Geococcyx ha dit...

Prenem nota de la rectificació ;-) No conec Austin, ni el seu clima, però veig que ara tenen el lema: Keep Austin Weird.