Segons la tradició catalana, quan reps una invitació de noces (suposem que t'arriba a casa), el mecanisme és el següent: telefones als nuvis, expresses la teva joia per l'esdeveniment, agraeixes la invitació i pronuncies semicasualment la frase inexorable:
- Que heu fet una llista de noces...?
En la tradició mallorquina, més aviat de nous rics, et pots estalviar del tot la inexorable frase catalana. La targeta de la llista de noces t'arriba directament dins el sobre amb la invitació, no sé si per evitar qualsevol dubte o, simplement, perquè l'understatement mallorquí s'expressa en tots els aspectes de la vida quotidiana menys aquest.
Aquest aspecte mallorquí del protocol, que a Barcelona seria anatema, ha creat problemes en algun casament mixt catalano-mallorquí, que jo mateix he pogut experimentar: els convidats catalans van rebre la invitació sense targeta de llista de noces, i els mallorquins amb targeta (perquè no es despistés ningú).
Bé, acabo de rebre una invitació a unes noces 100% mexicanes i us puc confirmar, per si en quedava cap dubte, que els catalans no van fer la conquesta de Mèxic. En el tema de la llista de noces (mesa de regalos) es nota la influència de Fra Juníper Serra...: la targeteta arriba, efectivament, dins el sobre de la invitació. Quin deu ser el costum castellà (o extremeny) que podria haver importat l'Hernán Cortés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada