Sóc Doctooor! (ja me n'havia oblidat)

Ei, tres dies sense escriure res a la bitàcola.

Per a bé o per a mal, tinc un doctorat en alguna disciplina que ara no ve al cas. Això no té importància al nostre país. El doctorat no té gaire prestigi. Allà només es dona el tractament de doctor als metges, tot i que no tinguin el doctorat en Medicina (normalment no el tenen). La veritat és un tema que no m'havia preocupat gaire.

Bé, aquí ets DOCTOR a tot arreu i tota hora del dia. "Buenos días doctooor", "Buenas tardes, doctoor", tothom et tracta de vostè. La veritat, t'hi acostumes ràpid.

Tranquil, si "només" ets enginyer o llicenciat, et diran "buenos días Ingeniero" o "buenos días, Licenciado". Hi ha un enginyer, 20 anys més vell que jo, que no em diu mai pel nom de pila, només em tracta de vostè i de doctor. Acollonant.

Aquest senyor m'explica que de jove va començar a treballar a la CFE (Comisión Federal d'Electricitat), i el primer dia li van dir
- Buenos días, Ingeniero
Diu:
- ¿Como sabe que soy ingeniero?
I li contesten:
- Ah, aquí todos son "ingenieros" y todas son "señoritas".

Sobre això de les "señoritas" en parlarem un altre dia, que dóna molt de si.

A reveure, mexicaires!

Festa amb alemanys

El cap de setmana passat, sopar i festa a casa d'un company de feina, casat amb una alemanya. Per un lloguer de $5,000 mensuals (360 EUR) tenen un bon tros de casal, amb un jardí interior, claraboia, un jardí exterior enorme. Això sí, la casa és a mitja hora en cotxe de la feina, dins una urbanització tancada i amb vigilants.

Festa amb cambrers i música en directe. M'hi trobo un guitarrista que toca flamenc, Gypsy Kings i Peret els dimecres a la nit a un local de la ciutat. Va ben trompa, i no coordina gaire. Diu que ha tocat amb el Paco de Lucía. Jo no dic que no, però amb aquests pets que agafa...

Alemanys i mexicans van cristal·litzar ràpidament en dos grups a part, germanòfon i hispanòfon. El sector catalanòfon era d'un element i mig. Vaig parlar amb un parell d'alemanys. Treballen a la indústria i diuen que la ciutat ha fet un gran salt els últims anys (era un "pueblo bicicletero"?). Es queixen, però, de la poca preparació dels enginyers locals.

Estrès mexicà

Bé, vida senzilla no vol dir necessàriament vida tranquil·la. La senzillesa de vegades és fer poques coses. Per exemple: només treballar i dormir. En aquest cas, la vida "senzilla" pot resultar molt estressant.

Tot i que porto ja uns mesos aquí, he hagut d'engegar tantes coses tot arribant a la nova feina, que vaig una mica desbordat. És molt estimulant. Tinc la il·lusió de fa 10 o 15 anys però, com diria un mexicà, és molt "demandante" (de l'anglès "demanding"). De fet, jo la faig molt absorbent, perquè m'agrada molt.

Ahir, per primer cop en 22 anys de conductor, em vaig quedar sense benzina, per no pensar-hi: no havia mirat el nivell en 10 dies. Fa dies que no tenim pa del dia a casa. Les coses senzilles pengen...

Això no és res, comparat amb la hipertensió arterial que començo a tenir. Ara he començat a venir a peu a la feina, 35 minuts de caminar, com a mínim alguns dies...

Les coses senzilles

Tot i la tecnologia audiovisual que us comentava l'altre dia, m'agrada la relativa senzillesa amb què pots viure en aquest país.

Abans d'emigrar ja vaig anar simplificant algunes coses: vivia a 3 minuts de la feina i anava a treballar a peu. De fet, podia arribar a casa a fer un cafè a mitjan dematí. L'any 2002 va petar el meu cotxe ("tronó", que dirien aquí), i no me'n vaig comprar un de nou (ni de vell). Anava gairebé a tot arreu en transport públic.

Diríem que les meves emissions de CO2 estaven sota mínims.

Aquí és difícil moure's en transport públic, i és gairebé imprescindible tenir cotxe. Bé, amb un Volkswagen escarabat del 92 ens les arreglem molt bé. Gastem $130 de benzina a la setmana (uns 10 EUR)i... anar-hi anant. Per $20 ens el renten mentre dinem en un restaurant de "comida corrida" (menú del dia).

De sobte no necessites aire condicionat, panys electrònics, minivan, 4x4. De fet no els havia tingut mai. I al meu Seat Ibiza del 90 tot era manual...

Per cert, $20 són 20 pesos mexicans, i un Volkswagen escarabat és un vocho o vochito, que diuen aquí.

Pluges de juny

Ha entrat el juny i han arribat les pluges de cop. Feia una setmana que no veia el sol. Avui ha sortit una estona, però després... tornem-hi amb la pluja.

Cauen uns xàfecs impressionants. El nostre Volkswagen "escarabat" del 92 navega impertèrrit entre els rierols d'aigua que es formen als carrers. Jo crec que el van fer submergible. Si no publico més "posts" és que se m'ha endut una riuada.

Pensament de capvespre: aquí cada dia és Sant Bernat.

Mèxic a dues velocitats

Crida l'atenció les dues velocitats a què es belluga el país. En aquesta ciutat, pots anar a comprar al Walmart a les 7 del matí, de dilluns a diumenge. Les classes a la universitat comencen també a les 7 del matí, que déu n'hi do! Pots trucar a les 7 del matí al repartidor de garrafes d'aigua (això mereix un altre apunt al diari), i et porten al cap d'una estona unes garrafes d'aigua potable de 5 "US gallons" (19 litres), i te les pugen, si cal, a un 3r pis, per una propina, esclar.

Per tant, hi ha qui porta una marxa considerable, de matinar i oferir serveis de bon matí. En canvi, hi ha quioscs de diaris que obren a 2/4 d'onze o les onze, i els diàris de Mèxic (Ciutat de Mèxic) no arriben fins dotze o la una. Hi ha moltes botigues a les "plazas" (centres comercials tipus "malls" o "moles", que diuen aquí...) que obren també a les 10:30-10:40. La lavanderia "obre a les 9:00", però no hi podem anar abans de les 9:30-9:45 (està tancada).

Per sort ja tenim una d'aquestes fabuloses rentadores amb l'eix vertical, que centrifuguen sense desquilibrar-se mai, ni t'hi has d'ajupir per ficar i treure la roba. Visca l'hemisferi occidental!

Més tecnologia, i cinema

En el meu apunt "Tecnologia a l'abast" se'm va oblidar d'explicar-vos que tenim un sistema de "Cinema a casa" i una tele 16:9 de 32 polzades. Això vol dir que les pel·lícules "allargades" ocupen tota la pantalla. També el so és "surround", i podem sentir els CD de música per 6 canals. Això tampoc ho tenia al meu poble i, la veritat, val la pena.

Ja hem llogat algunes pel·lícules, i n'hem comprat alguna, com ara "Rio Bravo" i "The Magnificient Seven", dos westerns més que bons. Un gran amic meu diu que "Els 7 magnífics" és fabulosa, i que l'escena més bona és l'enterrament del començament, amb el Yul Brinner portant les regnes del carruatge i l'Steve McQueen el rifle. Al meu pare li agrada sobretot el "reclutament" dels 7 magnífics. Segurament tots dos tenen raó, però això no parla gaire bé de la pel·lícula, de més de dues hores. A mi encara m'agrada més el documental que acompanya el DVD, el "making of" de la pel·lícula.

Em va fer molta gràcia que els dolents de la pel·lícula són tots com uns angelets, inclòs el "dolentíssim" Calvera (Eli Wallach), que els deixa marxar vius, i els entrega fins i tot les armes. En una versió del Hollywood actual, els haurien tallat els dallonses a tots, i s'haurien vist els idem i la sang en tres dimensions i en càmera lenta, com un video-clip.

Un dia més inspirat us parlaré de Rio Bravo, un pel·lícula que vam veure cada dia una bona temporada...

Per cert, els DVD són de les Zones 1 o 4, i no es poden reproduir en els aparells europeus...

A reveure!

e-notícies i l'autoodi

De vegades llegeixo e-noticíes (http://www.e-noticies.com). Al principi m’agradava el seu aire de "confidencial" amateur, farcit tanmateix de notícies i tafaneries que no apareixien als diaris “de veritat”. També cal dir que les “confidències” sovint no tenien cap interès, o eren referències a articles o notícies d’altres mitjans (més amateurisme). En tot cas, la possibilitat de comentar les notícies, estil bitàcola, és un plus d’aquest diari.

D’ençà que les confidències van passar pràcticament al “Confidencial x 2”, de pagament, e-notícies se sembla més a un diari electrònic convencional. En tot cas, avui us volia parlar de l’autoodi inconscient (?), però reconcentrat, del seu director, en Xavier Rius. Que per primer cop un govern espanyol demana alguna mena de reconeixement del català a Europa: això són collonades! I, a més, com deia ahir al seu diari, “ens donaran pel sac”. Anem bé, si sortim a jugar el partit amb aquesta moral...

Si un diputat d’ERC vol parlar al Congrés espanyol en català, és que “fa el ridícul”. Com que l’arxiu públic d’e-notícies és limitat, no he pogut rescatar altres perles del Xavier Rius, però sóc conscient d’haver-ne llegides unes quantes més. Déu n’hi do, el Xavier Rius.

Per què els catalans hem interioritzat tan a la perfecció el cànon espanyol sobre allò que és ridícul que faci un català? Per què tenim predicadors de l’autoodi a totes les tribunes públiques de Catalunya?

Tecnologia a l'abast (ja tocava...)

Quines coses! He hagut de venir a Mèxic per tenir TV per satèl·lit (digital i de pagament). També per tenir mòbil. Crec que també hi tindré el meu primer ordinador portàtil.

Tenim un fotimer de canals (Direct TV), però la veritat, no gaire temps per veure'ls. M'agraden els canals de notícies: la BBC, les dues CNN (CNNI i CNNenespañol: alerta amb aquests canals, ja en parlarem), els canals de cine, i alguna cosa més. Curiosament fan força bones pel·lícules a la TV convencional (Canal Once, Canal 22). El canal "Retro" passa el "Superagente 86" i altres històries. La veritat, el Maxwell Smart i la 99 m'agradaven més quan tenia 8 o 10 anys.

Em fa il·lusió, però també mandra, escoltar la RAI i la TV portuguesa: la descodificació auditiva m'esgota. La Deutsche Welle emet sovint en anglès, però no m'he molestat a endevinar l'horari d'aquestes emissions. L'alemany m'agrada, però és com sentir ploure.

La meva dona s'empenya a veure Antena 3 i TVE Internacional. Podríem dir que pel que fa a Catalunya, és com veure la televisió de Veneçuela o de Costa Rica. Sort que l'Urdaci ja ha fotut el camp...

Per veure la TV3 has de recórrer a un subministrador de Coyoacán que et cobra 730 dòlars per l'antena, l'amplificador i el descodificador!. Espero poder comprar els components per separat al centre de la Ciutat de Mèxic, per 90-180 USD, que em penso que és el seu cost real.

La telefonia a Mèxic mereix un capítol a part. Ja en parlarem un altre dia.

Ciao.

Geococcyx us saluda

Hola tothom!

Un correcamins inquiet (Geococcyx sp.) us saluda des d'algun lloc de Mèxic. Ja porto bastants mesos al país, i encara no he vist el coiot, ni els paranys marca ACME. Potser perquè sóc a Mèxic i no a Nou Mèxic...

He decidit explicar les meves impressions sobre diferents temes, al ritme que la feina i les ganes m'ho permetin.

Si us interessen els meus escrits, agraïré les vostres aportacions.