FF

Em vaig comprar la revista Newsweek, per un article anunciat a la portada (Stress & Your Heart). Encara no he llegit l'article (estic masa estressat per posar-m'hi ;-), però hi havia un article sobre Franz Ferdinand. És un grup musical de Glasgow (escocès, per tant, i no austro-hongarès) que ha pegat fort amb el seu primer disc (any 2004), i ja va pel segon (You Could Have It So Much Better), octubre 2005.

Total, que dissabte em vaig comprar el seu segon disc (el primer no hi era), i déu n'hi do. Un so diguem-ne setanter, amb reminiscències diverses (per exemple Led Zeppelin), fins i tot seixanteres (The Beatles). Són més canyers que aquests últims, per això. A l'endemà de descobrir-los veig que en parlen a la sèrie Gilmore Girls, que no sé si la passen a Catalunya.

El disc més nou que tenia al meu prestatge era de 2003. I ja no us dic res del penúltim. Vull dir que ja tocava una mica d'actualització... Per cert, m'ha arribat el portàtil Toshiba nou, i ja podré tornar a escriure cartes de Mèxic des de casa, com aquesta.

Found in translation

Cap al final de Lost in translation, el film estrenat a l'Amèrica Llatina com a Perdidos en Tokio, el Bob baixa del taxi i es retroba amb la Charlotte, qui baixa capficada pel carrer. S'abracen i ell li xiuxiueja unes paraules a prop de l'orella esquerra. A la versió en anglès, que havia vist dues vegades, ni s'entén el què diu, ni se li veuen els llavis (ni tinc l'habilitat dels sords per entendre-li els llavis si s'haguessin vist). Els subtítols en anglès diuen exclusivament: [Whispering, Indistinct]. Els subtítols en espanyol no diuen res, tampoc, durant aquest xiuxiueig. Parlo del DVD regió 4, en anglès, espanyol neutre i portuguès. La guionista i directora Sofia Coppola volia, òbviament, que l'espectador acabés la pel·lícula pel seu compte.

Jo m'havia imaginat que el Bob li deia les paraules no dites però sentides durant la darrera part del film, i potser un comiat de l'estil sempre ens quedarà París, Tòquio en aquest cas. És clar, sempre era possible: ens trobem la setmana que ve al McDonald's del centre de Milwakee, però trobo que no. I encara menys: et posaré un piset i una acadèmia perquè ensenyis Filosofia.

Bé, ahir a la nit vam veure la pel·lícula doblada a l'espanyol neutre (una cosa incolora, inodora i insípida que algú es va inventar fa uns anys, no sé si a l'Amèrica Llatina o a Hollywood), i ves quina sorpresa en comprovar que els traductors i dobladors hispans havien descodificat el xiuxiueig de Bob, by the face, com diu el Miquel Calçada en el seu darrer Afers exteriors:

- Quiero que sepas que jamás voy a olvidarme de todo esto. ¿De acuerdo?
- De acuerdo.

Encara, quan se separen ens hi afegeixen unes paraules del Bob, que no se senten en anglès:

- Nunca te olvidaré.
...
- Adiós
- Adiós
- Adiós

En negreta he posat el text de conversa que els traductors semblen haver descodificat del xiuxiueig, no sé si amb l'ajut de la CIA, del Mossad i/o de sofisticats aparells electrònics. Maravillas, Tito. O sigui: si veus la pel·lícula en anglès (fins i tot subtitulada en espanyol) se't considera prou adult per entendre el final del film. Si la veus en espanyol neutre, sembla que necessites un empenteta dels traductors...

Tota una troballa. Si el títol del film fa referència, entre d'altres coses, a tot el que la traductora Kawasaki li escatima al Bob durant el rodatge de l'espot de Suntory, podem dir que, en canvi, els traductors i dobladors ens expandeixen els continguts, en una espècie de Found in translation.

Com deu ser la versió doblada a l'espanyol d'Espanya?

No en sortirem

Crec que mai havia viscut els huracans amb tanta intensitat com enguany des d'aquí (tot i que ja és la tercera estacio d'huracans que passo a Mèxic). Segurament, als qui ho heu seguit des d'Europa també us ha passat el mateix. De sobte a TV3 els meteoròlegs només parlen d'huracans, tempestes tropicals i de l'escala Saffir-Simpson. I com xalen!

El Katrina i el Rita hi van ajudar força. Van ser els grans protagonistes, fins i tot en aquest bloc, tot i que el petit Stan, només una mica més tard, va deixar centenars de víctimes a Guatemala i va fer desastres a Chiapas, Mèxic. El Wilma, Déu n'hi do: potser és el primer cop que quantitats massives de catalans han experimentat a l'estranger allò d'els rics també ploren (o allò d'amar a Dios en tierra de indios). Catalans, com gairebé sempre, informativament diluïts entre els 3,700 espanyols que eren de vacances a Cancún i rodalies. Cap periodista va poder investigar quants catalans hi havia a Cancún?

Després del Wilma, encara la tempesta tropical Alfa, que per moments va ser un petit huracà, i ara veig que la tempesta tropical Beta remena la cua a prop de la costa de Nicaragua i d'Hondures. No en sortirem.

Veient les tones de carn humana indocumentada que passa pels debats que fan sobre l'Estatut a TV3, i veient el biaix dels comentaristes de plantilla a ca la Barceló (Martí Gómez i Ramoneda), penso que tampoc en sortirem. Ignacio Villa, un cap de la COPE va dir a ca la Barceló que el projecte d'Estatut era, article a article, una Constitució per a Catalunya. El millor elogi involuntari (i segurament immerescut) que s'ha fet del projecte d'Estatut. Tampoc en sortirem.

Hasta fins quan?

L'anglès té false friends com ara dinner, que no és dinar sinó sopar, o cool, que no és el cul, o try, que no és triar. L'espanyol de Mèxic té - diguem-ne- falsos cuates per als parlants de l'espanyol ibèric (seria espanyol pata negra, com el pernil ibèric?), ja siguin parlants de primera mà o manllevats, com jo.

D'entre els falsos cuates jo destacaria l'hasta. Observem amb deteniment la foto d'aquí a sota, presa fa una setmana a la consulta d'un metge:



Consulta hasta el jueves 27 d'octubre. Qualsevol parlant d'espanyol ibèric pensaria que només fa consulta fins el 27 d'octubre, i que si vols que et visiti cal que vinguis abans o com a més tard, aquest dia fatídic. Malament: és un falso cuate. Aquí hasta, com passa normalment a Mèxic, vol dir a partir de. És a dir, el metge deu ser fora i [no] hará consulta hasta el jueves. L'el·lisió del no, habitual en el llenguatge col·loquial és el que permet convertir un hasta en un a partir de.

És molt habitual sentir: salgo hasta las 9 h, és a dir, [no] salgo hasta las nueve, és a dir, salgo a las nueve. O també, fulanito llega hasta el viernes, o sigui, fulanito [no] llega hasta el viernes. Com veieu, en aquets darrers exemples no hi ha gaire perill de confusió, però el cartell em va deixar una estona perplex, tot i que ja conec prou bé aquest falso cuate mexicà.

Que no farem llarg?

Agraeixo les onades de solidaritat (Pere, RMF) que he recollit a ran de la instal·lació de l'Hispasat, que em permet veure la TV3 (fins que l'he vista no me n'he adonat de les ganes que tenia de veure-la) i l'Euskal Telebista (despusanit hi passaven un concurs de gossos d'atura amb un interés només comparable al dels que passen a la TV3). Conyes a part, l'ETB és força interessant fins i tot per a un no-basc (i el canal internacional és gairebé del tot en espanyol).

Si encara provo de practicar el sempre a punt dels escoltes de la meva adolescència (confessió, aquesta, poc habitual en l'alba del segle XXI...), podem dir que l'austeritat, la segona divisa que ens guiava, la tinc una mica abandonada. Ja són quatre els comandaments a distància que hem de manejar a casa nostra. D'esquerra a dreta: TV, DVD-VHS, Hispasat i Sky. Que no farem llarg?, diria Lo ruc de Formentor...

La vida del Hispasat-vident és molt entretinguda. Avui de matí he contemplat no sé quina televisió de no sé quin país islàmic, on entrevistaven aquest individu un pèl inquietant, amb una remota semblança amb ja sabeu qui:



Els meus nuls coneixements d'àrab encara m'han permès entendre tres paraules: mujahidin, sunni, islam. Mmmm...

Fet!

A la fi! Antena, LNB i descodificador instal·lats, factura, manual, tots els canals àrabs, cubans, bascos i catalans es reben (inclosa Catalunya Informació).

A part de tot, he vist per un altre canal l'enganxada entre el Marsé i la Janer i haig de dir el següent. No m'agraden els articles de M.P. Janer, i per això no he llegit cap llibre seu, tot i que ho havia llegit tot del seu pare (Gabriel Janer Manila), comentari que no ve al cas. He llegit tots els llibres de Marsé, tret de La muchacha de las bragas de oro, i potser algun llibre que hagi pogut treure els darrers dos anys o tres. Escriu molt bé i descriu meravellosament dues èpoques clau de la seva vida: els durs anys 1940 i un moment de la seva joventut.

Però a l'edat de Juan Marsé no pots entrar al jurat del Planeta pensant que mantindràs la virginitat literària. Ja saps el pa que s'hi dóna, al Planeta. Tots ho saben, inclosos els escriptors i escriptores de la seva generació que n'han format part els darrers anys.

Deliri parabòlic

Sens dubte, la TV3 no val de cap manera la delirant epopeia que he viscut (encara visc) per aconseguir rebre-la via satèl·lit. Però ja és una qüestió de pebrots, d'acabar una feina que vaig començar el desembre de l'any passat, i de ser més pesat que la colla de pocavergonyes amb qui m'ha tocat tractar. Expliquem-ne només les dues darreres setmanes.

Tal com deia fa dos apunts, dilluns dia 3 d'aquest mes se'm va aparèixer al mòbil el senyor que es guanya la vida instal·lant antenes parabòliques, tot content perquè ja sabia com instal·lar el satèl·lit per rebre l'Hispasat. Tot va ser coincidència: el seu achichincle se'n va anar a Matamoros (a la frontera) a importar material i va veure que allá el rebien, i va aprendre com ho feien. Des del dilluns 3, he hagut de fer dos viatges a la seva botiga (i van uns 14 des del desembre) per comprovar que efectivament es rebia el canal.

Finalment, després de tres trucades vaig aconseguir que dilluns vinguessin a les 18:30 (de fet van ser les 20:30) a instal·lar l'antena. Aquesta primera visita només va servir per comprovar que no es podia instal·lar on ells volien (cosa que ja sabien). Dimarts demano permís a l'administrador per instal·lar-la damunt la paret del terrat, ubicació una mica precària. Quedem pel dimarts a les 19:30, i venen a les 20:30. A les 21:30, la notícia és que cap dels dos trepants que porten no és capaç de fer els forats. La culpa és dels trepants, que estan per llençar. I d'ells, que fa setmanes o mesos que hi treballen en aquestes condicions. Ah, i tampoc porten un allargador de corrent prou llarg, de manera que hem de molestar la veïna del tercer (que, per cert ara seu aquí a la vora en un cibercafè), que ens deixi xuclar corrent de la seva bugaderia. Mentrestant, la crosta de ciment i pintura de la paret del terrat ja s'ha esquerdat (després de tant barrinar amb un trepant avariat), i caldrà adobar-la. S'ofereixen a fer-ho, pensant que em fan el gran favor, i que s'emportaran una bona propina.

Quedem per dimecres a les 20 h. I són puntuals. Després de tres quarts, la parabólica está instal.lada i es reben els 50.000 canals árabs i la TV3. Baixem al pis a consumar la instal.lació -ara- del meu descodificador peró -ai las- amb aquests no es reben tots els canals que véiem al terrat amb el seu descodificador (tot i que ja es veu TV3). M'ofereixen deixar-me el seu descodificador i que ja escaldi (pagui) els $4,500 (pesos) de la broma, i que demá em porten el nou actualitzat. Però els dic que no, que quan acabin la feina cobraran, i que s'emportin el descodificador (i que portin el rebut, que no el portaven). Que no tinc cap intenció de perdre'm la TV algeriana, Boca TV, o les curses de traineres de l'ETB (per nassos!). Els instal.ladors es queden sense la propina que, malgrat tot, els volia donar. A filar estopa!

Tot plegat sembla una pel.lícula del Cantinflas. Avui dijous a les 21:30 vindran suposadament a portar-me el descodificador actualitzat, però qui sap. Podria passar, per exemple:

- Que no vinguin

- Que no el portin actualitzat i no es vegi Kuwait TV (no els ho perdonaria!)

- Que no portin el rebut

- Que el portin per una quantitat equivocada

- Que l'antena hagi caigut dalt a baix del terrat

El próxim apunt inclourà una foto d'un TN de TV3. Afirmació força arriscada, que podria suposar la fi d'aquest bloc...

Sang i sorra

Gràcies a Cinecanal Classics he descobert una pel·lícula de l'any 1941: Blood and sand, de Rouben Mamoulian. Una història dignament filmada de la vida d'un torero analfabet (Tyrone Power) i els seus afers amb una dama de l'alta societat sevillana (Rita Hayworth). Es va filmar a Morelia, Michoacán, i va rebre un Oscar el 1942 a la millor filmografia (fotografia?) en color.

Primer he pensat si no seria una adaptació d'una novel·la d'Ernest Hemingway, però la recerca al web m'ha fet descobrir que està basada en una novel·la de Vicente Blasco Ibáñez! I que ell mateix en va filmar una versió en espanyol. El 1922 en van fer una versió amb Rodolfo Valentino, i després n'hi ha hagut d'altres, inclosa una versió amb Sharon Stone (1989).

Naturalment, al film de Mamoulian hi ha estereotips delirants, com el d'un senyor que es fot un tros de pernil (dic jo) als tendidos. En tot cas un film aprofitable, com tants d'aquella època de Hollywood.

Ferrer sense carbó

D’ençà que no puc fer servir l’ordinador portàtil (ni l’ADSL) a casa, ho tinc complicat per escriure els posts. Estic com un ferrer sense carbó. Per tant, de moment el ritme de publicació ha baixat i seguirà baix fins que m’arribi un nou ordinador que tinc demanat. Demano als milions de visitants que no es desanimin ni es passin als blocs de pornografia política, que aquests dies van desbordats.

La novetat és que dilluns em va trucar el crack de les telecomunacions que en 4 o 5 mesos no va ser capaç d’instal·lar-me un sistema per captar l’Hispasat i veure la TV3. Ara resulta que ja té resolt el problema (un amplificador més potent), i ja em pot instal·lar el sistema per un preu molt més raonable que el que em proposava fa uns mesos, o el que m'oferia un insurrecte de Coyacán, a Mèxic.

Avui he anat a la seva botiga a veure el sistema que té muntat i efectivament, he comprovat que no vivim al mig del triangle de les Bermudes, i que la recepció de l’Hispasat és bona. Es reben perfectament uns 50.000 canals àrabs, uns 10.000 canals cubans, inclosa la gringa TV Martí. També l’Euskal Telebista, la TV de Canàries, la de Galícia i, finalment Televisió de Catalunya Internacional (TVCi). Em sembla que m’apuntaré a estudiar àrab, per amortitzar la inversió.

Us en tindré al corrent.

El preu de la llibertat?

Fox News és una cadena de TV coneguda arreu del món per les seves posicions properes a l'administració Bush i la dreta religiosa dels EUA, i que puc veure gràcies a l'Sky Mèxic. La vaig mirar una bona estona mentre l'huracà Rita s'acostava a les costes de Texas. Fa dies, o setmanes, sempre que informen de les conseqüències dels huracans Katrina o Rita apareix a la pantalla un enorme i enigmàtic subtítol: "THE PRICE OF FREEDOM". Un subtítol que no entenc. No sé a què ve.

El meu professor de literatura , l'admirat JL, ens deia: si llegeixo un text i no l'entenc és que sóc burro. El torno llegir i no l'entenc, és que sóc burro. A la tercera vegada que el llegeixo i no l'entenc, el burro és qui l'ha escrit.

Us presento tot seguit algunes hipòtesis entorn del significat del lema de Fox News:

1) Ser castigats per un huracà (o dos) és el preu que hem de pagar els americans per viure en un país lliure, per ser lliures.
[Comentari: és un disbarat, directament]

2) Els qui es van quedar a Nova Orleans ho van fer fent ús de la seva llibertat (no és que l'evacuació fos un desastre). I el preu que han pagat ha estat que s'enfonsessin els dics a qui el Congrés havia denegat els fons per al seu reforçament, que s'ofeguessin uns quants dels que es van quedar, i és el preu que han de pagar. Ni modo.
[Comentari: a més d'un disbarat és acarnissament amb les víctimes]

3) La llibertat que tenim - i exercim - de cremar milions de barrils de petroli cada dia ha provocat el canvi climàtic i, en concret, aquests huracans. Però això és el preu que paguem per la nostra llibertat.
[Comentari: no està demostrat que un huracà concret sigui a causa del canvi climàtic, i és un raonament que la cadena Fox difícilment aceptaria]

4) El lema "el preu de la llibertat", que tant ens agrada aplicar a favor de la guerra de l'Irak, que tant ens ha ajudat - però molt - a agombolar, a protegir i a agegantar el nostre Doublevé... Repetim-lo i repetim-lo, ara que (no ho diguis a ningú) l'ha ben cagada amb el tema del Katrina.
[Comentari: una mica recargolat però, de moment, el més versemblant]

5) La benzina és la nostra llibertat, l'ànima del nostre mode de vida. I fe de Déu que el preu de la benzina ha estat unes setmanes pels núvols a Texas!
[Sense comentaris]

6) El preu de la barra que tenim els de la Fox!