Diccionari panhispànic (II)

Ja m'he comprat ($270) el Diccionario panhispánico de dudas, publicat conjuntament per la RAE i tota la colla d'acadèmies llatinoamericanes. En podríem dir l'assembea popular d'acadèmies de la Lengua (no els cal dir quina).

És un diccionari de dubtes de l'espanyol, del què vaig comentar la notícia de la seva aparició. La veritat, i parlo com a simple usuari, m'ha fet molt bona impressió. El diccionari ja m'ha resolt un reguitzell de dubtes que tenia acumulats, i puc dir que de moment el tumbaburros compleix dignament amb la seva funció. Fins i tot diria que és un diccionari que es pot fullejar i llegir amb plaer.

¿És correcte, com fan sovint els mexicans, dir lonche (de lunch) del berenar o l'esmorzar de mig matí? Sí. És correcte dir mofle (muffle) del silenciador del tub d'escapament? Sí. És correcte llegir CD com cidí? No. La caguen els mexicans quan diuen develar un secreto en lloc de desvelar un secreto? No. Es pot dir tiatro en lloc de teatro, com fa el batlle d'aquesta ciutat mexicana? En principi no en la parla culta, però sembla que els mexicans han clavat a l'entrada corresponent (hiato) una falca indicant que a Mèxic el hiatus es fa servir fins i tot en la parla culta. Texas o Tejas? Compartimento o compartimiento? México o Méjico? Sovint les solucions són dobles o ambivalents, per donar cabuda a les variants americanes i espanyoles: si tinguessin un Gonzalez Pons mexicà no els serviria de gaire tanta magnanimitat.

La part més difícil d'assimilar és la corresponent a les adaptacions propostes de paraules d'altres idiomes, com baipás, pirsin, nocaut, carpacho, cloche, com ja es va comentar.

Topònims catalans: el criteri que s'apliquen és utilitzar la versió castellana si existeix, excepte en documents oficials, on recomanen de fer servir sempre el topònim oficial català. Un criteri raonable (amb matisos que no tinc ganes d'explicar), i que nosaltres apliquem anàlogament, escrivint Saragossa, Terol o Conca (o Londres!) quan la ciutat té un nom tradicional en català.

I per acabar, us desitjo un molt bon any 2006,
i aprofito per recordar-vos que:
el dia de Cap d'Any és el dia u de gener! (i no el 31-DES)

Emigració

El nucli de Jalpan té un creixement poblacional del 4-5% anual. El conjunt de la Sierra Gorda, malgrat l'incipient turisme, encara és terra d'emigració i pobresa.


Autobusos diaris de Jalpan a San Antonio i
Houston (Texas), sense transbordaments.

A l'epoca nadalenca, a tots els pobles arriben els paisanos (migrants mexicans als EUA), molts d'ells amb la seva nova pickup gegant, i matrícula de Texas, Carolina del Nord o Califòrnia, per exemple. Són 1,2 milions de paisanos que tornen per Nadal a tot Mèxic. Radio Felicidad de Jalpan anunciava a tota hora la Fiesta del paisano, el 22 de desembre a San Ciro de Acosta, SLP. Un jaripeo amenitzat amb música norteña, i organitzat per donar la benvinguda als paisanos i treure un mica de suc del seu poder adquisitu...

Jaime Carbonell Ferrà

La revista Proceso del 18 de desembre porta un article (99 primeres paraules) sobre l'homicidi el 1932 del cantant mexicà Guty Cárdenas, el ruiseñor yucateco (deixo aquest sobrenom a la vostra consideració...). No entro en el tema principal de l'article, sinó en un personatge que s'hi esmenta: Jaime Carbonell Ferrà El Mallorquín, bailaor de flamenc, amic o conegut de Guty Cárdenas.

Nadamenos! Un mallorquí guanyant-se la vida de bailaor flamenc al Mèxic del Maximato. Pensant que em trobava davant un fenomen semblant als "xurumbels d'Espanya (*)", he acudit al Google. Res de res. No hi ha ni rastre al web d'aquest [oblidable?] bailaor mallorquí.

Per tant:

a) Constato que d'aquí a un parell de dies, quan passi el robot de Google pel meu bloc, estrenaré al cercador el nom de l'insigne bailaor.

b) Constato que no tinc cap informació d'aquest senyor, a part que, segons Proceso, era conegut del Guty i va resultar accidentalment ferit en l'homicidi del ruiseñor yucateco.

c) Qui sap res d'El Mallorquín?

(*) Parlant dels "xurumbels", els he traduït el nom perquè no m'interessa que el Google m'enviï cada dia xurumbòfils cap a aquest apunt. Després d'escriure gairebé 300 apunts, és una mica frustrant que cada dia entre el 3% i el 9% de les visites siguin d'algú que cerca informació sobre aquest grup musical, normalment sense el més mínim interès en la resta del bloc ;-( Tot per un apunt del maig passat. ..

ACTUALITZACIÓ 28/12/2005. Veig que algú se m'ha avançat al Google. Aquí teniu, més o menys la història de Proceso sobre la mort del Guty...

Sortida a Xilitla, SLP

A només 90 km de Jalpan per la carretera federal 120 hi ha la ciutat de Xilitla, San Luis Potosí, a la regió de la Huasteca potosina. Des de Jalpan és una perfecta excursió d'un dia si teniu cotxe. També s'hi pot anar en autobús. Val a dir que la "x" de Xilitla es pronuncia "kh" (jota castellana), com en tants d'altres topònims d'origen nàhuatl. En aquest cas, Xilitla vol dir "lloc de caragols".

Els al·licients de la sortida són: la gran biodiversitat que es pot observar en un trajecte relativament curt, els variats paisatges de muntanya, el jardí tropical surrealista de Las Pozas, la visita a l'atrafegat mercat al carrer que és Xilitla i el convent dels agustins.

Sortint de Jalpan, la vegetació és la selva baixa caducifòl·lia ja esmentada, amb terres de cultiu al mig de les valls. Més amunt del trencall de Tancoyol, el relleu és més abrupte, aneu guanyant alçada, i apareixen els boscos d'alzines. Una mica més amunt, la vegetació canvia a un bosc mixt d'alzines i pins, un altre festival holàrtic.



Comença la davallada i passat el límit estatal entreu a San Luis Potosí. Pocs quilometres més avall, i gairebé de sobte, us trobeu immersos en un exuberant bosc tropical, probablement una selva alta perennifòl·lia.


Arribem gairebé per atzar a Las Pozas (la senyalització no és excel·lent), la finca que un mil·lionari i artista escocés, Sir Eduard James, va aprofitar per combinar aigua, vegetació tropical i construccions un pèl surrealistes. La sensació és la d'una ciutat absurda abandonada pels seus habitants i envaïda per la selva tropical. Val la pena visitar-la.



Arribant al centre de Xilitla, que no és precisament San Miguel de Allende, sentireu bategar el cor d'aquesta ciutat-mercat, on tots els carrers cèntrics fan olor de cafè torrat (no en va és una zona de cultiu de cafè), i podeu aprofitar per comprar-ne.



Tres moments capturats a Xilitla: un perruquer fa la seva feina al carrer, algú ens adverteix que el carretó no es deixa (ús exclusiu d'Abarrotes La Popular), i una parada de venda al carrer, on s'amunteguen els chiles secs, els cabassos i els zacates d'huleespuma:



Per manca de temps ens vam quedar sense visitar el convent dels agustins de Xilitla, l'edifici colonial més antic de l'estat de San Luis Potosí. De tornada, deixem enrera un mar de núvols sobre la Huasteca potosina...

Marató missionera

El segon dia del viatge va ser una petita marató per quatre de les cinc missions franciscanes. Començant per la missió de Santiago de Jalpan, ara a la llum de dia:



Sortim cap a Landa de Matamoros on, com a Jalpan, la missió franciscana ha estat el nucli entorn del qual ha crescut el poble i, especialment, han pres posició les institucions i els espais públics: l'Ajuntament, al seu costat la seu del PRI, el DIF municipal, el museu, la seu del PAN, la plaça pública i, com no, l'arbre de Nadal. El PRD té la seu en una caseta a la carretera, fora del nucli religiós i administratiu del poble... Com a tots aquests pobles, carrers tranquils, i quatre cases, algunes molt pobres. Landa:

Seguim cap a La Lagunilla nucli de Landa, on trenquem a la dreta cap a la missió de Tilaco. El camí s'empina i hi apareixen la boira i, de nou, les alzines. Baixant el coll, apareix entre la boira una vall oberta, i al fons, la missió de Tilaco. Aquesta és la que més m'ha agradat. És la menys urbana de totes, la més oberta al suggerent paisatge natural de l'entorn. Tilaco:



El capellà de Tilaco va ser durant gairebé 40 anys el caputxí català Francisco Isidro Piñón Miracle, conegut com a el padre Miracle, de qui en teniu aquí una semblança i una foto. El pare Miracle va morir a l'estiu del 2004.

Tilaco és un llogaret on sempre cridareu l'atenció. Saludeu obertament la gent que us trobeu pel carrer. Us tornaran amablement la salutació. Quan feu fotos del lloc se'n riuran una mica de vosaltres i us observaran amb interés ornitològic (si coneguessin la paraula guiri us l'aplicarien). I si els voleu fer una foto a ells no està de més que els en demaneu permís.

Tot i que Tilaco és tan petit, té escola primària, secundària i una escola de batxillerat a distància (videobachillerato). He observat que entre escoles, DIF, delegacions municipals i centres de salut, hi ha una notable xarxa de serveis públics a la Sierra Gorda. Potser perquè Querétaro és un estat petit i molt industrial (a la zona metropolitana de la capital), això permet abocar més recursos públics a les zones rurals.

Tornem a la carretera federal 120 i un tros més amunt arribem al trencall cap a Tancoyol. Després d'un coll i un bon tros de carretera arribem a una altra vall oberta, on hi ha la cinquena de les missions. És la missió més allunyada de la carretera federal i de Jalpan. Pel camí hi ha una vegetacio força exuberant, esquitxada a estones de sorprenents cactus sense branques, com pals altíssims, que una guia defineix com a órganos. Tancoyol:














I acabo. Per a una descripció/explicació detallada de les missions des del punt de vista artístic:

Anònim (2001). El estado de Querétaro. Ediciones Nueva Guía Sa de CV, Mèxic DF. Una guia de Querétaro, de 159 pàgines, 27 d'elles dedicades a la Siera Gorda. De moment, és la millor guia de la Sierra Gorda que he trobat. La podeu comprar en alguna llibreria del centre de Querétaro.

Velasco, Juan F. (2003). Missions de la Sierra Gorda - Rèpliques de les façanes. Secretaría de Turismo del Gobierno del Estado, Querétaro, QRO. És un opuscle de 16 pàgines en color, on l'escultor Juan F. Velasco explica i interpreta les façanes de les missions, a partir d'unes reproduccions extraordinaries que ell mateix va fer. Aquest opuscle en català me'l van donar gratuïtament a l'oficina de turisme del carrer Morelos 23, a Querétaro, QRO.

Sierra Gorda de Querétaro

La Sierra Gorda de Querétaro s'estén pel nord-est i part del centre de l'estat de Querétaro. Els principals atractius de la serra són la Reserva de la Biosfera de la Sierra Gorda, declarada el 1997, que ocupa 3.836 km2, el 32% del territori estatal de Querétaro, i les cinc missions franciscanes de la Sierra Gorda: Jalpan, Concá, Landa, Tilaco i Tancoyol. Van ser construïdes al segle XVIII sota la iniciativa del mallorquí Fra Juníper Serra, i el 2003 van ser declarades per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Les cinc missions són dins el territori de la reserva de la biosfera, combinació no tan comuna de patrimoni cultural i natural.

Entre Jalpan i Landa - - - - - - - - - - - - Missió de Tilaco - - - - - - - - - - - - - Centre de Jalpan

Més enllà de la reserva de la biosfera, la Sierra Gorda s'estén cap el centre de l'estat de Querétaro, per terres - més àrides - dels municipis de Cadereyta, Tolimán, San Joaquín i Peñamiller, amb paisatges espectaculars, restes arqueològiques i més esglésies i missions. Sumant-hi aquests territoris, la Sierra Gorda representa prop del 50% de la superfície de l'estat. Ben bé 5,000 km2, equivalents a la superfície total de les Illes Balears. Vegeu aquí la divisió regional de l'estat.

Orientació

Jalpan (5.000 habitants) és la capçalera del municipi de Jalpan de Serra (1.185 km2), i és un bon punt de partida per visitar tota la zona nord-est de la serra, que inclou la reserva de la biosfera i les cinc missions franciscanes, que queden a 20-60 minuts de Jalpan amb cotxe.

Des de Jalpan també es pot visitar el naixement del riu Escanela, Pinal de Amoles i les poblacions i punts d'interés més cap al sud-oest, tot i que Cadereyta, San Joaquín i Toluquilla queden una mica enretirats (Toluquilla, a dues hores i mitja). Aquests llocs es poden visitar també des de Querétaro. Des de Jalpan podeu visitar fàcilment la ciutat huasteca de Xilitla (a 90 km), a l'estat veí de San Luis Potosí.

Com arribar a Jalpan

Des de Mèxic D.F., per la carretera federal 57 fins a San Juan del Río (159 km), i després per la carretera federal 120 fins a Jalpan (182 km). Des dels estats al sud i a l'oest de Querétaro, San Juan del Río seria el punt on arribar per començar la ruta cap a la Sierra Gorda. De San Luis Potosí, Zacatecas, Coahuila i Nuevo León, el consell seria arribar a Rioverde, SLP, i agafar la carretera federal 69 en direcció a Jalpan (106 km), passant per San Ciro de Acosta.

En transport públic, hi ha autobusos a Jalpan des de Mèxic D.F. (Central Camionera del Norte, o Terminal Norte a seques) i des de Querétaro.

Allotjament a Jalpan

Sense ser exhaustius, hi ha dos hotels més o menys homologables a tres estrelles: l'Hotel Misión Jalpan (Av. Fray Junípero Serra s/n) i l'Hotel Ma del Carmen (Independencia, 8). Hi ha altres allotjaments probablement més econòmics, com la Posada Aurora (Hidalgo s/n), o l'hotel Camino Viejo (Ctra. de Rioverde s/n). A 32 km per la carretera 69, l'hotel Misión Concá és de quatre estrelles. Sospito que és força millor que l'hotel Misión Jalpan, però heu d'afegir 64 km gairebé a qualsevol desplaçament que feu per la Sierra Gorda.

Si aneu amb tenda de campanya podeu acampar a la zona del pantà de Jalpan, i a la zona del parc Mundo Acuático, segons el tríptic del municipi.

Informació turística

Hi ha una caseta d'informació turística a un costat de la missió de Jalpan, enfront de l'hotel Misión Jalpan. A l'altre banda de la missió, al costat de la botiga El Gusanito, hi ha la seu del Grupo Ecológico Sierra Gorda (Juárez, 9), on us poden informar sobre ecoturisme, telèfon (01 441) 296-02-29. També podeu acudir a l'ajuntament, al Jardín (plaça) del poble, o trucar-hi (01 441) 296-02-85, ext 119.

Viatge a Jalpan

El trajecte des de casa fins a Jalpan, al cor de la Sierra Gorda, és un petit safari botànic o ecològic molt interessant. Sortint de la ciutat, apareix la típica vegetació semiàrida: mezquites, cactàcies i, com a la foto, iuques:



Més endavant arriba una serra, on la humitat i la frescor permeten un ecosistema completament diferent. Comença el festival holàrtic:



És Escorca? És el Montseny? És Sant Llorenç del Munt? Noooo, és un bell alzinar mexicà (Quercus sp.), que a estones sembla un bosc encantat enmig de la boira.

A les clarianes apareix la Pistacia mexicana, cosina força evident del llentiscle mediterrani, i fins i tot un cebollí, probablement l'Asphodelus fistulosus, un planta introduïda a Mèxic:



Més endavant, torna a canviar el paisatge i sorgeix un hort de tarongers, gràcies al reg amb aigua de pou. Més enllà, torna el paisatge semiàrid:



Arribem a un poble on l'únic vehicle autoritzat sembla que sigui la camioneta pickup, i on els nens sembla que neixin amb el barret posat:



A l'entrada de la Sierra Gorda queretana, s'obre al davant un barranc impressionant, recobert d'una espessa vegetació neotropical, que els experts anomenen selva baixa caducifòl·lia. Un barranc on se n'hi han estimbat uns quants:

Uns 20 km més avall, la missió de San Miguel Arcángel, a Concá, la primera missió juniperiana que els meus ulls han contemplat se'ns mostra preciosa en un atri amb tarongers. Una façana, com a les altres quatre missions, amb un sorprenent estil barroc-indígena, que em recorda l'església de Santa María Tonanzintla a Puebla. Per si en quedava cap dubte, el safari ja ha valgut la pena...



Arribant a Jalpan ja és fosc, i l'enllumenat de l'església encara dóna per treure unes fotos de la missió de Santiago de Jalpan, amb una breu exposició i sense trípode (patirem!):



Conclusió: un dia intens, que promet, i un viatge que recomano a tothom.