Nou blog - Lectures del retorn

Antics mexicaires e tutti quanti,

He començat un nou blog que escric, ara, des de Catalunya. Us convido a visitar-lo:
Lectures del retorn

Ben cordialment,
Geococcyx

Comiat de Cartes de Mèxic

L'1 de juny del 2004 jo saludava tímidament la blogosfera des d'aquestes pàgines. Rellegint els disset apunts de juny del 2004, veig que bona part dels temes i les obsessions que han anat desfilant per Cartes de Mèxic ja treien el nas en les primeres setmanes d'escriptura. Han estat quatre anys d'explicar en 646 escrits una part d'allò que he vist i viscut a Mèxic i des de Mèxic: de la Guajolotero experience al canvi climàtic, de San Miguel de Allende a les missions de Fra Juníper, de The man who shot Liberty Valence a les funeràries amb playstation, de la llum i els cels de l'altiplà a les foscors de la política mexicana o catalana, i de Los Guacamayos a Los Churumbeles de España. Cada 2-3 dies, de mitjana, he deixat el testimoni de petites i no tan petites coses que passaven al meu voltant o molt més enllà. He xalat molt de fer-ho, i la major part del temps ha estat una necessitat.

Diverses microgeneracions de lectors han passat pel blog, alguns deixant comentaris, més o menys sucosos però sempre respectuosos. Amb el risc d'oblidar-ne uns quants, recordo els inicis amb Litus (Cafè Litus) i alguns altres. Més tard, i amb diferent intensitat, Carles Miró (Notes al marge) Eulàlia Petit (Barcelonetes), RMF (Menacorde), Lola (Paraules), Teresa Amat (Les paraules i els dies), CCS (única lectora que no només he conegut personalment gràcies al blog, sinó que també m'ha visitat a l'altiplà mexicà), Laura Fructuoso, Gemma, Jose (el catalano-mexicà de Dallas), Saravá (La mesa del rincón), Subal (La segona perifèria), Mai9 (Mai9), Tristany (Els papers d'en Tristany), Benjamí Villoslada (Bitassa a lloure) i, algun cop, El Llibreter. Més endavant, han deixat pocs o molts comentaris Pep Pomar (L'arbre de pisos), Eva Piquer (la mateixa), Bandala (Ondinnonk), EM (Senyor Boix), Gregorio Luri (El Café de Ocata), Eule, Bandala (Ondinnonk), Mus (El trópico de Mus), Maria Folch (El meu país d'Itàlia) o Berenguer Camps (El país de la gomina/Reflexions d'un indiano). Darrerament, també Miq (La Llumenera de Nova York), Ferran (The Berlin Chronicles) o Rafa Ocaña. Algunes persones properes m'han llegit fidelment sense fer cap comentari, com la M.G., el M. i la C., la M., l'A., l'E., el J., la G. i el M.. I altres lectors anònims m'han llegit des de (gràcies, Sitemeter) Barcelona, Tarragona, Sabadell, Mallorca, Eivissa, Galícia, Madrid, Seül, Mountain View, Quebec, París, Londres, Leuth, Lloret de Mar... Gràcies a tots aquests i a les 50.000 visites d'aquests anys.

En fi, tanco la barraca de Cartes de Mèxic perquè trobo que ja he dit tot el que volia dir en aquest format. No descarto tornar a la blogosfera. M'atreu la idea d'un blog no anònim, però ho veig difícil mentre visqui a Mèxic, per raons que no vénen al cas. Els comentaris seguiran oberts uns dies més. Els meus escrits seguiran aquí penjats, si més no per un temps. I confio, potser, en alguna mena de retrobament. Adéu a tothom.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Viatge a Catalunya

Aquest juny i part del juliol els passaré treballant en una universitat catalana. No ho he sabut de cert fins fa poc, de manera que he hagut de comprar el bitllet tard i pagar-lo car. Ja no hi havia tarifes raonables en vols directes Mèxic-Barcelona (Aeroméxico), però he aconseguit un itinerari amb una sola escala a Newark (Nova Jersey), amb Continental Airlines. Després de dos anys sense posar els peus a Europa, s'acosta un retrobament. Són tantes les coses que he de deixar enllestides abans de partir que de ben segur en quedaran algunes penjant. Quines setmanes, aquestes.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Israel i una escomesa quintaniana

Acabava de llegir l'article-celebració de Marta Pessarrodona a l'Avui sobre el 60è aniversari de l'estat d'Israel, quan en un escrit d'Alfons Quintà al mateix diari trobo la frase: A Catalunya hi ha una pretesa i embafosa especialista d'Israel que practica la injúria delirant. M'he quedat amb el dubte de si es referia a Marta Pessarrodona o a Pilar Rahola, tot i que no em consta que cap d'elles practiqui la injúria delirant.

Pretesa+embafosa+injúria+delirant = Coses del Quintà.

Tanmateix, Alfons Quintà cridava l'atenció sobre un tema força interessant. El Consell de la Joventut de Barcelona va organitzar unes jornades a favor de la causa palestina, des d'unes premisses força extremistes: l'estat d'Israel no té dret a existir, els israelians ocupen Palestina des de fa 60 anys, els israelians practiquen l'apartheid, etc. En definitiva, els arguments que s'han esgrimit en totes les guerres que han portat els àrabs de victòria en victòria. Aquest és el punt de vista de la joventut de Barcelona? El CJB es va permetre, fins i tot, convidar la palestina Leila Klahed, una antiga segrestadora d'avions civils, i membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (nom, per cert, de ressonàncies brianianes), una organització que la Unió Europea té catalogada com a terrorista. La novetat que ens donava Alfons Quintà és que li van denegar el visat a Khaled, i que la seva intervenció a les jornades es va haver de fer per videoconferència. Les joventuts de CDC s'havien oposat a la presència d'aquesta dona a les jornades, i la denegació de visat a Khaled s'ha de veure com una petita victòria política d'aquesta formació, tot i que va ser la Unió Europea qui va pressionar perquè es denegués el visat, segons Quintà.

En tot cas: per molts anys, Israel (1948-2008), i que els dirigents israelians i, especialment, els palestins cedeixin en les qüestions essencials per poder completar el mandat de l'ONU del 1947, amb el naixement, ara, de l'estat palestí. Si Israel no cedeix en els temes de Jerusalem i de la colonització de Cisjordània, i si els palestins no deixen de votar majoritàriament Hamàs, un grup decidit a crear un estat islàmic sobre les cendres de l'estat d'Israel, serà molt difícil que l'estat palestí i la pau arribin mai a l'Orient Mitjà.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Juguesca climàtica

Aquesta setmana un article a la revista Nature ha aixecat força polseguera dins i fora del món científic. El resum d'aquest article de Keenlyside i col·laboradors acaba més o menys així:

Els nostres resultats suggereixen que la temperatura superficial global pot no augmentar durant la propera dècada, ja que les variacions climàtiques a l'Atlàntic Nord i al Pacífic Tropical compensaran l'escalfament antropogènic projectat.

Es refereixen a un frenada temporal. Però fan dues afirmacions concretes:

a) La temperatura mitjana del periode 2000-2010 serà lleugerament més baixa que la del periode 1994-2004.
b) La temperatura mitjana del periode 2005-2015 també.

Algunes vaques sagrades de la ciència del clima han reaccionat d'una manera original (tot i que no és el primer cop que algun d'ells ho fa). Són Stefan Rahmstorf, Michael Mann, Ray Bradley, William Connolley, David Archer i Caspar Ammann. Michael Mann és l'home famós per la corba del pal d'hoquei. La resposta d'aquests científics ha estat una juguesca que proposen a Keenlyside i col·laboradors, en un escrit al blog Real Climate:

Si la temperatura mitjana del periode 2000-2010 és igual o més baixa que la del periode 1994-2004, la colla de Rahmstorf pagarà 2.500 EUR a Keenlyside i companyia (500 EUR per cap). Si es al revés, serien Keenlyside i col·laboradors qui pagaria 2.500 EUR a la gent de Rahmstorf. Proposen exactament la mateixa aposta per al periode 2005-2015.

No puc negar que em fa gràcia la proposta, tot i que no voldria veure'm embolicat en una d'aquestes per un article meu. Segur que a Keenlyside no n'hi deu fer tanta. En tot cas, d'aquí a uns dos anys tindrem veredicte per a la primera predicció. No crec pas que els al·ludits entrin a la juguesca.

Per cert, algú ha penjat l'article complet de Keenlyside al web.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Pel maig, un "mayo"

El sector navarrès de l'altiplà mexicà m'avisa oportunament, i com cada any, que a Iturmendi ja han plantat el "mayo" al mig de la plaça. Cada u de maig, els veïns d'aquest poble de la comarca de La Barranca pugen al bosc comunal amb el guarda forestal, trien un arbre ben dret, de 20 o 30 metres, i, literalment, el pelen després de tallar-lo, i el baixen al poble. Li posen uns brancons al capdamunt i l'aixequen al bell mig de la plaça, amb no poc esforç per part de la població masculina del poble. Aquesta soca pelada és el "mayo", una figura no sé si escultòrica o arquitectònica que cada any erigeixen els iturmenditarres, i que precedeix les festes de Sant Miquel (un Sant Miquel que jo no coneixia, el 8 de maig).

Preguntada l'A. sobre el significat d'aquest ritus anual, es va quedar una mica perplexa. El "mayo" és el "mayo", potser un ritus de primavera, potser un element decoratiu per a les festes. En el fons el "mayo" és un esdeveniment astronòmic, com l'equinocci de primavera, o un meteor que no requereix cap explicació, com les pluges que queien infal·libles el dia de Sant Bernat, quan el clima encara no s'havia desbaratat.

Al Diario de Navarra en parlen una mica més, amb una foto de l'heroic aixecament del tronc. Els quintos (els quintos!) són els encarregats d'organitzar la cosa del "mayo". Enguany només n'hi havia tres, un d'ells es diu, segons el diari, Jordi Arbizu Perpiñá. En la meva propera reencarnació vull ser navarrès...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Quin nivell...

Quan ahir la senadora panista Teresa Ortuño va retreure als senadors del FAP l'ocupació de la tribuna i el "segrest" del Senat, el senador Dante Delgado, de Convergencia (un petit partit d'esquerres, integrat al FAP), va respondre:

A mí me da mucha pena que el Partido Acción Nacional utilice la voz de una legisladora para decir lo que deben de venir a decir los legisladores varones a esta tribuna.

La resposta del senador del PAN Rubén Camarillo va ser aproximadament igual de patètica:

...con el respeto que le tengo, me pongo a su disposición, si usted es un caballero, para que nos encontremos y veamos como dirimimos esta diferencia.

Vist a El Universal.

Actualització 01/05/2008 07:18 h. Penjo el vídeo de l'incident.



Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

La immigració il·legal ja no és delicte a Mèxic

No és un acudit. Ara només serà falta administrativa. S'han suprimit les penes de presó (fins a 10 anys) per als estrangers indocumentats que arriben a Mèxic. El diputat federal del PRI Edmundo Ramírez Martínez va declarar (després de pensar molt i suar una bona estona):

Mèxic no pot exigir als Estats Units un tracte digne per als immigrants mexicans en aquell país sense que abans es reformin les lleis mexicanes per a suprimir el tracte de criminals als immigrants centreamericans.

Vist a La Jornada.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Elogi de la gasullada

Quan vivia a Catalunya, el retrobament amb les velles amistats era un element natural i irrenunciable de les vacances a Mallorca. A començament dels noranta, un esdeveniment es va afegir als rituals de l'estiu mallorquí: la gasullada. Consistia en ajuntar-se amics i coneguts en unes roques arran del mar, poc abans de la posta de sol, quan els banyistes ordinaris (nosaltres no n'érem d'ordinaris) ja s'havien retirat, per nedar una estona en les aigües tèbies de la badia de Palma i, sortint del mar, acceptar una copa de brut fresquíssim que algú et servia per acompanyar un parell de trossos d'ensaïmada, probablement precedits d'una bona llesca de pa amb sobrassada o de formatge menorquí. La trobada seguia fins a la matinada, entre menjades, converses i cava. Ningú prenia mal, tret potser d'algun incaut que bevia el cava com si fos gasosa.

La gasullada la va batejar qui tenia cura de la beguda, que solia portar una caixa de cava Sabaté i Gasull. De la caixa, no en quedava res al final de la festa, com actualment sembla que no queda rastre d'aquest cava al web. A prop de dos mil metres d'alçada i a quatre-cents o cinc-cents quilòmetres del mar, una estona en bona companyia a la vora d'una bassa d'aigua dolça m'ha evocat la gasullada d'ahir.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Preparen llei de reproducció assistida

El PAN i el PRI preparen una proposició de llei de reproducció assistida, però a la mexicana. A la proposta s'exigeix que siguin homes i dones en matrimoni, o en concubinat d'almenys un any, que tinguin problemes d'infertilitat o d'esterilitat els qui puguin acollir-se a la legislació, atès que el desenvolupament de les persones producte de la reproducció assistida s'ha de dur a terme en un ambient harmònic familiar. [Milenio]

La qüestió és la següent: les dones fèrtils podran tenir fills amb parella estable o amb sense, mentre les dones fèrtils o infèrtils sense parella no podran recórrer a la donació d'esperma per a ser mares solteres. És igual que hi hagi milions d'infants nascuts de matrimoni que, actualment, creixen en ambients familiars que un panista difícilment consideraria harmònic. La qüestió és seguir prohibint per decret les mares solteres.

Amigues solteres, lesbianes amb parella, i altres casos que se'm deuen escapar, que confiàveu recórrer algun dia a la reproducció assistida: correu, correu, que el temps s'acaba.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr